El sabet grass del Carnevaa Ambrosian

Migration

Fabio Wolf

Marta Marangoni

Incoeu l’è propi el sabet grass del Carnevaa Ambrosian cont i sò mascher tipich come el Meneghino e la Sora Cecca. L’è on dì important per el nost Milan, che l’è l’unica cittaa indove el Carnevaa el dura

quatter dì pussè. Perchè? I leggendi a hinn tant. Basta pensà a quella del vescovo Ambroeus che l’era a

Roma del papa e el tornava minga e el gh’aveva domandà ai milanes de spettal, prima de festeggià la Quaresima. Ma el Carnavaa l’è ancammò pussè antigh. I sò antenaa a hinn i fest del dio Dioniso in la Grecia e i Saturnalia di Latin, indove se mangiava e se beveva tucc mascheraa. Poeu l’è rivada la Gesa e l’ha cattà su la festa, in del 1468 cont el Papa Paolo II per el principi de la Quaresima. El nost Carnevaa el dura de pù perchè l’Ambroues e el Teodosio contaven i dì "a la bizantina": 40 dì, domenega compresa. Cossa che el rit catolich el fa minga. A hinn i dì de la libertà, de vess senza regol, de minga limitass, de mangià e bev foeura de misura. A hinn dì, indove el mond l’è al contrari, indove el potent l’è on poverett e la camerera la diventa ona sciora. L’è el moment di gioeugh, indove l’è possibil immaginas on mond divers. L’è lì che l’è nassuu el teater cont "le sacre rappresentazioni", tant

che al final del Carnevaa saraven su i teater, per 40 dì de Quaresima i prevost eren vestii de vioeula. L’è per quest che in di teater el color vioeula el porta deslippa. Ergo, primma de andà a teater, vardì ben che cossa avii adoss!

è arrivato su WhatsApp

Per ricevere le notizie selezionate dalla redazione in modo semplice e sicuro