Viva le donne Milan l’è adrèe a remedià

Fabio Wolf

Marta Marangoni

Se sa che arrivom tucc de la cultura patriarcal che la dura de pussè de duumila ann, indove i donn hinn semper mettude adree di òmen. Quajcoss l’è ‘dree a cambià per fortuna, ma anca el noster Milan, la cittaa pussè alla vanguardia d’Italia, l’è specc de questa manera de pensà.

Basta vardà la toponomastica: de 4.250 nomm de straa, ghe n’è domà 141 de donn, de quest 46 hinn Sant, Madonn o gent de gesa.

Ne va on ciccin mej cont i giardin: la gh’è la Franca Rame, la partigiana Lia, la Fallaci, la Tebaldi.

Poeu regordom la pioniera: Alessandrina Ravizza, “la contessa del broeud”, che giammò di ann Quaranta la dà el nomm al parch de la Bocconi. De segur ne va pesg cont i monument: financa al 2019 de 121 la gh’era gnanca la statoa de ona donna!

Tu pensa che la prima milanesa ad avè la statoa l’è stada ona scultris: Rachele Bianchi la s’è scolpida in de per lee la prima opera pubblica a Milan de ona donna, on ann prima de morì. Finalment Milan la s’è accòrta e adèss la gh’è la statoa de la contessa Belgiojos propi dinnanz a casa soa, in de l’omonima piazza e poeu in de la piazza Grandi hinn sbocciaa i giardin per i sorell Giussani. Chi? Ma sì, quej de Diabolik o Diabolìk, come se diseva ona volta.

In sti dì l’è stada inaugurada la statoa per la Margherita Hack, de l’artista Sissi, arent a l’Università Statal.

Insòmma Milan l’è adrèe a sforzass de remedià, ma la strada l’è ancammò longa se se voeur la giustizia de gener!

è arrivato su WhatsApp

Per ricevere le notizie selezionate dalla redazione in modo semplice e sicuro