E mi vorevi fa’ l’agnòstich

Il primo quotidiano che parla in dialetto. Ogni settimana lo sguardo affilato in decenni di satira di Roberto Brivio illuminerà angoli della Grande Milano di oggi

Lettura

Lettura

Milano, 20 gennaio 2019 -

Ogni settimana lo sguardo di Roberto Brivio affilato in decenni di satira, esercitata come attore, scrittore e chansonnier, illuminerà angoli della Grande Milano di oggi: i suoi vizi, le sue virtù e soprattutto la sua gente, da raccontare con irriverenza e tenerezza, come sa fare lui. E in lingua madre: il dialetto milanese.

Cossa me ne frega a mi se Guadagnino el lassa la ca’ a Crema, se hann faa ona rapina cont la taser, se el Cesare Battisti, che l’è minga quell imparà sui liber de scola, el dis de vess cambiaa, se finirann per fagh on film e le farann diventà protagonista magara con la partecipazion a l’Isola di famos, se el Calderoli l’ha ciappà desdott mes per i offes a la Kyenge, se la Gaga e la Jolie fann la gara per vess Cleopatra e se suratutt l’era necessari on remeike come se dis incoeu, se la Tav la se ferma, se l’obbligh de vaccinà i fioeu el se scontra cont i genitor pocch illuminaa che voeuren no el vax, se la Brexit la torna indrè, se l’Italia voeur andà foeura dell’Euro e tanti altri robb da impienì des liber. Mi gh’hoo difficoltà de orgasmo! Me metti sul chi va là, e foo come l’Husserl, el filosofo che l’andava de moda in di ann ‘60: sospensione di giudizio, epochè. Spetti che i cas se risolven per cunt propri. Come l’è ciama ‘sto atteggiament? Agnosticismo? E allora mi sont on agnòstich. Che bel titol per ona canzon o on monologo. “ Cosa m’importa della Luna se ho difficoltà d’orgasmo”. L’avevi scritta e passada al me fioeu quand el cantava. L’ha fada anca in television quand se podeva anmò proponn on quaicoss sicur che te daven a traa. Se voeur dì vess agnòstich? Fa’ nanca ona piega vèrs ona qualsessia question. Ne càpiten inscì tanti tutti i dì che cont menefreghismo te se mettet in poltrona e te mandet al diaol tutt. Però, se te set on essere ch’el ragiòna, scomincia on cairoeu a rosegatt in del co’ e a fatt vegnì la voeuja de fa’ on quaicoss. Ma te set no in doa comincià anca se te se sentet on novello DonChisciotte. Politica o Sòcial? Cronaca o Temp liber? Poeu te se domandet con cos’è te vet a combatt? Te se vestet come el prode Anselmo che per andà in guerra el s’è miss l’elmo in su la testa e l’è partì con lancia in resta senza n’accorgess che l’elmo el gh’haveva on “forellin e in tre dì morì di sete/senza accorgersi il tapin”? Final che el va visin al detto milanes “ogni offelèe fa’ el so’ mestèe”. E allora te penset che te gh’et on’arma che la supera tutti i armi del mond: la parola. Sia che te la scrivet, sia che te la pronuncet in d’on palco.

Ghe voraria on drammaturgo, on autor de rivista o de cabaret (magara stortà el Gigi Lunari) ch’el scrivess on quaicoss contra el mal che l’aumenta tutti i dì, ma talment grottesch de fa ridd e nel stess temp pensà. Perché la gent la va a vedè certi spettacol o la legg certi scritt per divertiss. E allora ghe voeur on quaivun che la fassa divertì cont la vaselina. La ven foeura da ona lettura o da on spettacol, cont la bocca anmò averta in la ridada ma cont, tant per ripètt, el cairoeu che ‘sta volta el laora in manera diversa. El mett in co’ i dubbi sui foss saltaa e sul comportament che vun l’ha tegnù in tutt e per tutt, se el s’è miss inveci in ona rotonda (che abbonden per dà moeud al tom tom de trovà la strada giusta ) e el segutà a girà a voeuj fin che el troeuva on ghisa che l’insegna a vegnìn foeura.

Hoo giamò parlà  abbastanza. Sont on agnòstic e parli pu, me moeuvi pu. Lassi ch’el mond el vaga a la malora senza la mia partecipazion. Tiri su on liber, a cas, tra quej che abbonda in de la mia libreria. Copertina verd come la speranza. Autor: Pietro Papa. Già el nomm el promett ben. Gh’era on mè collega che el se ciamava Alfredo Papa. L’è sta’ el primm a fa’ egregiamente l’imitazion del President Pertini. ‘Na fa tanti de imitazion. L’era fort. Specialmente quand l’imitava el Padrino. Come lù l’ha fa’ nissun. Poeu l’è andà. Forsi dal Signor. Quest inveci, Piero, el scriv poesii in comasch. Titol del liber “Gh’avevi anca mì quaicos de dì” ricordi, dediche, natura e altro ancora… L’è del 2013. El derbi a cas. On agnòstich el po’ no vess preordinaa. Capitol: Natùra. La dieresi ghe l’hoo no in su la tastera, metti on accento grave. Cosa sùced a sto mund. L’è comasch. “Ogni ann a sto mund ghe n’è vùna nòva/ l’è la natùra che ghe met a la pròva/l’ozono sbùsà/ ul Nino ch’el sùta a bufà./ L’aria l’è calda/stem a vedè/cume in montagna/se dislengua i giazee/ a la tera marada ghe tremen i pee./Gh’è velen in di fiùm/l’aria l’è tosica, piena de fùm/ul mar ne po’ pù, el se agita in spiagia/che ven de trasù/ Em fai la guera per sciùsciagh fòra/tùt ul petroli a la tera/mia per fam,ma per inpienila de catramm/ taium i bosch e i fem nà arost/ma quand anca l’ùltima pianta la sarà pù in pee/capirem alora che se po’ mia mangià i danee”.

E mi che vorevi fa’ l’agnòstich! Podeva minga capitamm on alter liber. Giri la pagina. Gh’è ona poesia d’amor. Titol: Rifles de lùna. “Vuria fà come la lùna/ vegni fò de nott senza paùra/ e fa’ vedè a nisùnch/ la mé facia scùra/ Vurìa fa cume la luna/pasà sui to’ cavei/ e inlùminat de biund/ cume quand sùl mar/la ghe fa i mesc ai und/.” Se fudess minga per “la me facia scùra” la sarìa adatta a la me noeuva ideologia. Ma cossa gh’è de drè da ona faccia scura? Tutt. Voeuri nanca pensagh se no el me agnòsticismo e va a nascondess. Hoo dit tutt? Foo ‘ma conclusion cont ona poesia intitolada “Tutt e subit”. “L’è carneval e gh’è in gir/ancamò i lùminari de Natal/i saldi de genar i han fai a dicember/a San Bias ul panetton l’è già/diventa’ ‘na culumba/ gh’è anmò i praa pien de brina/ e i òv de Pasqua hin in vedrina/i partì del campiunà/se giùghen al sabet anticipà/Basta guardà la televisiun/ machin, crucier, divan/ tei prenotet incò e tei paghet duman/ che felicità, te dan tùt sùbit de portà a cà!/ La vita l’è già cùrta/ e fem de tùt per scùrtala/ ma se te se’ maraa o te gh’è bisogn/ d’un quai esam, chissà me l’è/ tel prenotet incò e tel dan dopu un an.” Ecco. Se poeu no vess agnòstich. Per vun che el se setta giò ghe n’è almen des che stann (per fortuna) in pè e disen la lòr. Grazie Piero Papa. Me bevi on caffè e tàcchi a piantà on gibilee. brivio.roberto@yahoo.it

è arrivato su WhatsApp

Per ricevere le notizie selezionate dalla redazione in modo semplice e sicuro