
L’ingresso dell’Albergo diurno Cobianchi
Milano, 12 marzo 2017 - Milan dai bus in terra che spacchen i balester, che ona volta, tanti ann fa, eren mangià (la Balilla) dall’amis ch’el tira de dester. Milan dai alber che sospiren perché poden minga entrà nella funzion clorofilliana dato lo smog e perché tanti hinn marsc. Milan dalla nebbia che la gh’hè poc. La scighera, quella cattiva che la ven su dai riser, la fa pu paura. Scomparsa! I riser hinn semper de men e in compens gh’hin i cines pientà ovunque senza l’ausilio di mondin. Hoo capìi perché derben più che altro ristoranti. Per via del fatto che preparen el risott giald, cont lo zafferano. Nostra ricetta ma, come tanti robb, augificata (mandata in auge) da lor. Basta che come complement al piatto unico ne daghen no i oss bus de can. Attenzion vialter che ve pias mangià cines o giappones, noccoralter de savè. Milan la città parca (siate parchi come è parcolambro). Milan la città porca (hoo contà ona sera pussè de milla tosann col cu per ari, in atteggiament minga per la qual (equivoco), e semper in quella sera ho vist on tresent viados, cont foeura tutt, tra la città studi, el parco Ravissa dua ona volta gh’era la sua Regina che se ciamava Bissa. “Uei la Bissa la Bissa la Bissa/ l’è la Regina del Parco Ravissa/ la gh’ha trent’ann ne dimostra desdott a l’è la Regina de tutti i casott . Adess che i casott hi han tra giò uei l’è la Regina de la Metrò.”
Milan dai bazellett. Cunti semper la storia de quel che, cinqeuro in saccoccia el va’ a cercà l’avventura de drè al Monumental (zona Dogana) dua i alber gh’han ona meretrice personalizzada. Arredà cont tutti i confort, acqua corrent, specc, tovajolin de carta rinforzada, cadin, macchinetta del caffè, borsa dell’acqua calda per chi el voeur i man rescaldàa, insomma cont quel che serviva per affrontà ona mezzora d’amor cont calma, hin lì come un Resort senza porter. El va dalla prima. “Quanto vuoi” “100 euro” “Quanti anni hai?” “Diciotto”. Affronta la seconda: “Quanto vuoi” “ 80 euro” “Quanti anni hai?” “venticinque” “ E ti ?” “ 60 euro” “ quanti han?” “trentacinq”. Ne passa ona douzena fina all’ultima quasi davanti al Cimiter visin a la stazion noeuva della MM. Ona loeuggia carampana che a vedella faseva tirà nanca i madonn. Cinqeuro in saccoccia. “Quanto vuoi?” “Dieci euro” “Quanti anni han?” “ vuttantott” “ Uèe ma siete tutte così giovani” el vosa rabbios in perfetto italiano.
Milan de nott. “Te set ‘na grand città. Per on ch’el riva da on paes tanto lontan” La dis ‘na canzon scritta insema all’amis Roberto Marelli. Musica de Sabatino, puglies de nascita, cittadin de Trezzan, socialista de Milan. L’emm cantada sul primm barcon del Paves a ona festa del Navili, quarant’ann fa, mi e Maria Grazia Raimondi ai so’ primm arm cont la canzon e cont el teater.
Milan pericolosa. Bisogna dì che on po’ de ann fa girà de nott per Milan l’era on bel girà. Adess l’è on brutt scappà…a ca’. E anca de dì gh’è minga tropp de scherzà. Ona volta l’uomo nero, el cattiv, el pericolos, l’era quattà de drè di alber sui senter de la Martesana. Pront a saltà adoss come on loff all’ultima de ona longa fila de giovinett che ‘ndaven in Filanda, ai cinq/ses de la mattina, cantand quasi per contass. Adess el saltà addos depertutt anca senza mascherass. In tram, in bus, in metropolitana, de drè di edicol, sotta i pont, denter scantinàa occupàa. El fa minga domà i aggression ma anca i propri bisogn. Meno mal che per questi ultim han derbì el Cobianchi. Mila e cinquecent meter de spazi. Ghe faran denter anca on Teater. ‘U fa ‘na quaj domanda in gir. “Bella iniziativa, scior Brivio” “Lu el voreva 2500 vespasiani per la città, adess la metropoli la gh’ha on cess grand quasi come el Sagrato.” Gh’ho spiegà che lo spazio el sarà multiservice. Ma quei che gh’hoo parlà insèma gh’haveven domà on argoment. El solit.
brivio.roberto@yahoo.it