ROBERTO BRIVIO
Cultura e Spettacoli

Ona vera lezion de teater

Hoo domandà de mett riquader con denter part de quell che l'ha faa Vito Molinari, esimio scrittor, regista, autor, direttor

Teatro

Milano, 30 maggio 2019 - Hoo domandà de mett riquader con denter part de quell che l'ha faa Vito Molinari, esimio scrittor, regista, autor, direttor, insegnant, realizzator (se gh'avessi minga paura de passà per vun ch'el le toeu in gir, disaria che l'è el Leonardo del teater) e l'è inutil ripet el contegnù. Mej cuntà storj de vun che l'ha miss sotta produttor, dirigent, artist, pubblich, amis, cont la soa calma, i so' idei e la soa quadratura de regista. Numm, vegnù foeura dall'Accademia del Filodrammatici, avarissom vorsù laorà subit con lu. Ma Vito Molinari, cont el nomm giamò diventà on simbol per i teatrant, l'era lontan mille miglia, el pareva irragiungibil. Se domandavom tucc, nel vedè “Un Due Tre” con Tognazzi-Vianello, la coppia comica mej assortida de la television, se mai fudessom entrà in quella trasmission de ver umorismo, ironica da colpì anca el famos “pastore sardo”, portà come esempi dai capp de la television. De colp Gronchi el borla giò a la Scala, de colp la trasmission la se ferma. Mi s'eri al Manzoni quella sera, a fa' la claque. Ironia per ironia, allora, se podeva minga andà- a teater senza cravatta (i guardarobier ghe n'aveven semper de noleggià) o tegnì el paltò. Se doveva deposital in guardaroba e el costava 2 franc, o trii. I e tiraven foeura tucc, men ona quaj sciora che se la sbatteva di convenienz e la tegniva la pellizza. Mi che gh'avevi costantement la saccoccia voeuja me mettevi de fianc al capoclaque, come fann i fioeu quand se sconden de drè ai calzon del papà, e, complice la maschera ( se cjamaven inscì i mas'c in giacca rossa o verd che te accompagnaven al post, e i donn, mascherine, anca se eren tipo Bottero), mettevi el paltò o l'impermeabil, a gratis, tra i vestiment del personal. Andavi a teater tutti i ser, ai primm, ai second ai terz cont el desideri de incontrall. A FURIA de vorè laorà cont lu ghe sont reussi. La prima volta come Gufo in ona trasmission de fin o capod'anno, e poeu in ' Irma la dolce' protagonista Maddalena Crippa, 'Atelier' con Elsa Martinelli, fina a quand, gestor mi del Teater Ariberto, l'è vegnù a insegnà in di cors de teater che avevi organizzà per la Region Lombardia e cont l'occasion el m'ha fa' la regia in 'Sganarello' de Carlo Maria Pensa (cont Federika Brivio e Riccardo Mazzarella lancià per l'occasion come figli d'arte) e in 'La vita è una barzelletta' cont Grazia Maria Raimondi e i allev meritevol del cors. Ricordi domà che per fa' Irma La Dolce' hoo lassà la compagnia di Operett che el Bruno Berri, impresari che l'andava per la maggior, l'aveva organizzaa. Quiètt! hoo pagà nient de penal. I compagnii de Operetta giraven come giren adess cont trii o quatter titol in cartellon. I comic s'erom mi e Enzo Garinei. I recit eren ai ultim. L'è bastaa fa' on scambi de titol e l'era fada. Intrattanta provavi la part de vun di quatter balord del bistrò che 'Irma' usava come 'base'. On para de volt sont rivà in ritard (on ritardo 'previsto' come disen in di stazion a proposit di treni che ormai i cinq minutt i hann desmentegà e passen invariabilment a la mezzora) e per famm perdonà hoo portà trii o quatter bottili de Monistrol, on spumant fabbricà cont el metodo champenoise. Ghe n'avevi cent in cantina (la paga de ona serada al post di danè). A la fin de la giornada tutti me domandaven se l'indoman pensavi de vess puntual o se, rivand in ritard, cercavi anmò de famm perdonà. Hoo fa' foeura ona vintena de bottilii a furia de scus. On dì me capita de trovà i vinil de Operetta che l'aveva faa per i F.lli Meazzi, on negozi che el faseva svariàa produzion, anca per chi voreva registrà ona canzon, la vòs, fa' on regal. L'avevi cercà anca lì, in illo tempore, come diseven in latin (magari i temp corrisponden) senza savè che i so' eren registrazion professional, fa' a part cont protagonisti de fama. I disk fan part de la mia biblio/disco/cdteca. E ADESS, depoeu on gir del mond (tant per rispolverà l' omonima canzon) cont la Costa, e vess amalastant tornà dal Giappon el presenta l'ultim liber scritt “Carosello e poi tutti a nanna” ediz. Gammarò. In doa Allo Spazio Banterle, in Largo Corsìa dei Servi,4, visin a la gesetta del Pasquiroeu, in pieno centro. Quand El 31 Magg ai desdott e trenta (18.30). Se on quaivun l'è preoccupà per la macchina, visin, gh'è on parchegg sotta terra ch'el tegnarà (esagera) 'centmila' auto. Mi ghe voo de corsa. E voraria vedè anca i lettor di me articol, per cognussej, per presentaj al Vito. L'è on regista che l'ha semper esercitaa on fascino particolar, tant che dovessi, nei trent'ann che preceden la fin de la mia carriera, faà on quajcoss de grand, voraria mett in pè ona rivista (se dis musical!) classica, come se dev, per podella programmà in di grand teater, cont la soa regia. Gh'ho in ment on “My Fair Sciora” cont la musica de Enrico Intra. T'è vist mai che riessom a mettela in scèna On trio noeuv de 'giovin' esordient: BIM - Brivio/Intra/Molinari.