Santa Luzia la riva col so’ asnin la prepara la strada al Redentor. Lu el mettera’ i robb

Chissà che la sparissa la paura de vess bon

Il poeta Giuseppe Ungaretti

Il poeta Giuseppe Ungaretti

Milano, 12 dicembre 2017 - Me sont sognà de vess nell’ann 2100 e de guardamm in gir per vedè chi è ch’el gh’era di me parent e di me amis. I me fioeu gh’eren pu. Nassù progressivament nel 1964, 71,73 avarissen passà, se viv, i 136, 125, 127 ann e i me nevod 96, 93, 90, 85. Forse gh’eren ancamò, lor. Invece gh’era propri nissun di me amis, di me creditor, di me debitor (de quej ghe n’era minga nanca quand s’eri viv). E la mia miè Grazia Maria Raimondi la gh’avariss 155 ann, e mia sorella Maria 154. La cùnta l’è n’a realtà perché el dì di mort, nell’andà a trovà i noster cari, leggium semper in su le lapidi i dat de nascita e de mort e femm i càlcul. Semper nel sogn me guardi in gir e vedi l’offizi del custode de la cà in doe abitavi. Penetri dent cercand de famm minga vidè. Gh’è el televisor acces. L’è tutta ona paret, inscì come l’aveva descritt in del so’ liber “1984” el scior George Orwell. El sembra on telon del cinema. E chi gh’era nel video a color? Noo, podi minga credel! El Conti ch’el guidava el so’ Tale e Quale Show.

Ciappi el telecomando e schisci el second canal e te troeuvi la Domenega sportiva, nel terz Chi l’ha visto e peu man a man cantant e attor che andaven per la maggior nel 2017, cont i problema de salud, de immagin, de donn, de scrittura, de audience, de share: e l’Antonella Clerici, el Pippo Nazional, l’Albano, la Romina e la Leccisi, el duo, el trio, el quattrio, el cinquio, la Cecilia la sorella Belen, personagg del Gossip de 83 ann prima. Possibil me sont dit. E hoo taccà a girà sicur de vidè a la fin Giancarlo Magalli che l’era titolar de “Ieri e Oggi” dell’ann 2100, dimagrii ‘me on scheletro. Invece no. Tutt ver. Ona television de vecc! Sarà perché quella di giovin la var nient. E allora me sont mis a vosà: “E mi? E mi?” “ A sont vecc anca mi. L’è el me moment. Perché ghe sont minga con vialter. Gh’avaria on para de idee.” La risposta l’è stada netta (nel 2100 i televisiv parlen ciar) “No, appunto per quell. Ogni idea on programma de men. Tanti idee nissun programma. Tantissim… cancellaa anca dai annuari sia televisiv che teatral. Nissuna memoria nissun pericol.” “ Ma mi, vorevi adeguass.” “ L’è pròpri quell’adeguass, ch’el spussa” “ Ma se se adeguen tucc!” “ Alter caratter: El to’ mal l’è quell de vess ancamò vun de I Gufi” “ I Gufi gh’hinn pu: Magni e Svampa eren mort, nel dersett. Serom restà mi e el Patruno che el ghe bastava el so’ Jazz.

A parlà, a inventà, s’eri restà sol.” “ Pensa a quanti robb te avarisset podù dì. E peu ricordes che gh’era ancamò al to’ fianc el Gigi Lunari. Quell lì l’era ‘na lengua tagliente, on cervell che el pensava anmò. Vialter du podevet fa ancamò del ben a la società inscì come l’era impostada” “ El m’aveva mandà ona commedia su la prima guerra mondial che l’era propri mondial” “ Te vedet? Se fa nanca a temp a parlà de ona idea, che subet te tiret a man robb pericolos!” “ Pericolosa? Oramai la prima guerra mondial l’è ona celebrazion!” “ A hinn passàa centottantatrii ann da la fin, ghe ne voeur domà alter dersett prima de la commemorazion del bicentenari.” “Chi se le recorda? L’è come tirà a man on la terza guerra de indipendenza del 1869. Si, se cantom la canzon del pover Luisin, popolar, la toca ancamò ona quaj corda ma, l’è lontana” “ Mi la canti anmò… On dì per sta contrada passava on bel fioeu/ e on mazzolin de rose l’ha tra’ in sùl me pùggioeu/ e per tri mes de fila e squasi tucc i dì/ el passeggiava semper/ domà per vedemm mi/ vegnù el ‘69, ‘na guerra disperada/ e mi per sta contrada lu pu vedu passà/ on dì piovea vers sera s’cioppavi dal magon/ quand m’è rivàa ona lettera/ col bord de condizion/ scriveva la sorela del pover Luisin/ che l’era mort in guerra denanz al Castellin/ hinn già passà trii ann l’è mort el vedi pu / eppur sto pover coeur/l’è chi ancamò per lu>…” “T’è vist? T’è sentìi? Gh’è on quaivun ch’el piang. Questa a l’è la forza di canzon popolar. Fa piang anche a distanza de dusent e ann. E mi devi credet! Se te do a tràa te me tiret in aria on gibilèe che el Grillo se le sogna de nott e anca de dì” “ Te parlet de on alter partìto politico?” “ So nanca se se ciamen, partiti. A hinn semper chi! Però man a man che passa el temp el partito el perd la soa forza e la incorpora in ona persona sola. Han incomincia giamò nel 2017. Guarda ti. Do “potenti!” quel della Corea del Nord e quel di Usa. A hinn stà lor a volè determinà el mond. E peu le entrà dent el portento de la Russia e peu quel de Israele e peu quell dell’Iran, dell’Iraq e avanti savoia…” “ Cossa gh’entren i Savoia?!” “ L’era on moeud de dì. Avanti savoia che ven la ploia.” “ Cossa l’è la ploia ?” “ Ti, e tutti quei come ti. Che voeuren tirà a man penser, prospettiv, intuizion, progett e ancamò caprizzi, sghiribizz, convinciment de natura filosofica, scientifica, politica, religiosa e che disen che senza quej concett el mond el se setta, el va pu avanti. Tutti quej che gh’han a noja la cultura segutand a parlann. Tutti quej che fann minga tesor de la storia e di grand che hann fa filosofia, etica e… varda ti, anca politica. Tutti quej che se dementeghen i discors e la volontà dei pader passaa. L’è ‘na ploia. Pioeuva. Ploia per fa la rima cont savoia. Che la ven giò a sluscia (acquazzone perdurante) , che la te infanga in primis ma poeu la te lava, la te neta e te fa sentì polito, in grazia.” “ Uei ma te set passàa da la mia part? Te rasonet come rasonaria mi!” “ L’è per fatt vedè come a ti, a Lunari, e a tanti, i port sarann semper saràa” “ Famm minga montà la testa. Cossa gh’entri mi ne la filosofia del mond, cosa gh’entra el Lunari? “ “ Dimm… chi l’è el personagg ideal de la commedia, quell che te vorarisset fa ti? “Giusepp Ungaretti” “Vist? La toa scelta la te incioda” “ Di queste case/ non è rimasto/ che qualche brandello di muro/ di tanti/ che mi corrispondevano/ non è rimasto/ neppure tanto/ ma nel cuore/ nessuna croce manca/ E’ il mio cuore/ il paese più straziato.”

“ T’el vedet? La basta ‘na poesia come questa, che el Lunari l’avarà missa ad hoc, a fa’ derbì i oeucc, a bloccà on azion armada, a fermà la man a sti capp che voeuren la pas, nel nomm ciaschedun del so’ Dio e intanta studien come fa per mandà l’umanità a la distruzion. Ecco perché ve veouren no, portador de poesia! Puà!” “ Beh, doman, anca nel 2100, Santa Luzia la riva col so’ asnin. La prepara la strada per la nascita del Redentor. Magari quest’ann el nassarà verament, de fatt, per mett i robb al so’ post. E allora devom usà internet a tutto spiano perché ghe sien miliard de visitazion de la Grotta. A lu… che l’è nassù per fass mett in cros e ch’el mettom in cros ogni minutt de la giornada, perché gh’emm paura a vess bon, gh’emm timor che la pas la sia noiosa, savemm minga usà el temp liber se de no che cont la prepotenza, la sopraffazion, l’egosimo… a Lu ghe femm i auguri de Bon Nadal e ghe disom “Benvegnuu in ‘sto mond de palta. Se te podesset traformalla in Bontà e Amor el sariss el regal pussè bell che te podarisset fàa per tucc”.  

è arrivato su WhatsApp

Per ricevere le notizie selezionate dalla redazione in modo semplice e sicuro