Storj ver diventà barzellett

Da la vita privada, ai moment de laor... al palchscenich

una nursery, foto d'epoca

una nursery, foto d'epoca

Milano, 2 dicembre 2018 - Quand hoo scritt el liber “Attenti al Gufo”, sottotitol “E adess ve la cunti mi” hoo cercà de minga elencà i barzellett per argoment tipo “I barzellett di avvocatt” “ i balzellett de la mala “ “ i barzellett di suoceri” “…. de la miè” “… su la scola” “ … montagna” “…mar” ecc. ecc. ma j hoo scritt come me vegniven in ment cont i legamm a la mia vita artistica. Tutti i soiad (barzellette) che hoo cuntà riguarden moment de laor, de la mia vida privada e i me ricord de palchscenich. Insc’ì sembren no barzellett (è l’è per circa l’80% de quell che hoo cuntà), ma storj. E tanti a hinn ver. Come quand cunti che la mia tosa Federika incinta de noeuv mes, cont el panscion, la recitava al Teater La Scala della Vita, sotta l’Hospedal Macedonio Melloni. On teatrin de cent post ch’el serviva on temp a local del svago per i fioeu lassà su la roeuda del Brefotrofi ch’el stava a fianc de la fabbrica di neonà ( 3000 part all’ann). La commedia, scritta da lee (mi gh’avevi dà domà l’idea e ghe l’avevi missa in scèna), la cuntava tutt, dal dì de la scoperta de vess incinta ai speranz, ai discors con la tosetta ancamò nel guss. Poeu ona sera ghe se spacchen “le acque”, la porten de sora in maternità in doa, la mattina depoeu, la partoriss. Mi andavi a trovalla e incontravi genitor e nonni intent come mi a vardà el capolavor al di là de on veder. Ad on certo ponto on scior el se distacca el va’ a la camera de la miè, el derba la porta, la miè, cont vòs flebile ghe domanda “Hai visto il bambino?” “ Sì ma ti voglio bene lo stesso” el ghe rispond. Da lì cunti anche quand hoo vist on’ infermera cont in man doo gemei e el pader davanti ch’el ghe fa’ “Devo scegliere?”. E ghe anca on seguit per quand la mamma el fiulin tornen a ca’. Tutt bell, tutt ben, ma el piscinin, che pussè piscinin d’inscì el podeva minga vess, el scambia la nott cont el dì. De dì’ el dorma, de nott el piang, el vosa, el stordiss. El papà po’ no riposà, po’ no dormì, la mamma la gh’ha nanca la montada lattea. Ad on certo ponto la ciappa el fioeu e le porta foeura della camera. “Dove vai?” ghe domanda el marì “Vado a cambiarlo” la dis lee “ Ecco, fattene dare uno che pianga meno”. La par ona barzelletta ma l’è ona storia vera. E come quella ghe n’è tanti e tanti n’hoo contaa in ‘sti articol.

Ghe n'è voeuna, per esempi, pubblicada nel liber “Meglio bastardi che mai! Dal diario di un cane” di Brivio/Mazzotti, pubblicaa da la Williams in del ’74, tanto bella che l’han copiada in del film “Amici miei” vegnù foeura on quai ann depoeu. L’è quella de la mamma che lassa el bambin sul vasin per fa’ el cacchin e raccomanda al marì de stagh attent ch’el borla minga giò. El mari, sortida la miè, tira su el bambin dal vasin, se senta giò al so’ post per fa’on caccon anca se le no on vason e… l’impieniss. Torna sù la mamma, tira su a soa volta el bambin dal vasin, ghe varda denter e la va longa e distesa sul palchè. Me sont mai addentraa in di stori di carabinier perché gh’è sta’ on moment che i e cuntaven tucc. E quand gh’eren minga quej originaj stampaven i barzellet normal miss in bocca ai protagonist cont la divisa. N’hoo trovada voeuna, per esempi, che cuntavom in scèna mi e la Raimondi. Fasevi l’ammalaa che l’andava dal dottor cont la toss. “Eu… eu…eu” “ Eh, che bella toss che te gh’heet” “ Eh, per forza! L’hoo provada tutta nott!”. In italian la voeur dì nagotta, ma in milanes la conserva el so’ umorismo fresch e spontaneo. A la stessa manera de quand sont passaa davanti a ona ca’ in costruzion e dal quart pian on murador el s’è miss a vosà cont on compagn al second. “ Uei Peppino. Sont papà. M’è nassù on fioeu.” “Complimenti!” “ T’el set quanto el pesa? “ “ No, gh’hoo minga idea” “Proeuva a dì on numer” “ So no, te disi” “Dai, on numer” “ Ma so minga…” “ Esagera. Esagera.” “… Trii quintaj?”. E on dì hoo sentì duu mas’c del Nord Italia, in divisa che parlaven. “Hoo fatt on viagg che gh’el raccomandi a nissun. El veder del finestrin rott, tutta l’aria in faccia. Roma -Firenze sluscia (pioggia).Firenze- Bologna, nev. Bologna Milan pioeuva, nev e vent. Ona tormenta, tutta chi sul me corp.” “Ma te podevet minga cambià de post? ” “E con chi? Gh’era nissun nel vagon!”

La pussè recent, capitada l’alter ier l’è stada la storia del me amis Guido. Gh’aveven appena robà el s’gicchè con denter el portafoeuil. Gh’eren dent i document, cart de crèdit, do’ schedin del superenalotto, dusent euro, tesser sanitari, duu bancomatt, la patente. El va’ dai caramba per fa’ la denonzia. Ghe domanden i document. “Ma se me j hann robà, come foo a daghi?” “Senza document come foo a identificall? ( girà in milanes dal calabropuglies)” “ Sont chi a fa’ la denonzia che me j hann robà. Se de no stavi a ca’ mia” “El gh’ha reson (girà semper in milanes) Ma el regolament el precisa de identificall e senza document podi no fall. Femm inscì. Doman mattina lu el va in Comun e se fa fa’ on duplicà.” “ Ma senza la denonzia me le fann no” “ E allora che me daga la patente (c.s.)” “ L’era denter el portafoeuill” “Che me daga el numer, almen(c.s.)” “ El so no” “Ma ghe l’ha no on quajcoss, ona tessera che me daga la possibilità de dì che lu l’è propri lu? (c.s. ma questa l’è letteratura in confront al discors original)” “Ona volta gh’era l’autocertificazion…S’el voeur ghe la foo subit” “Ch’el me porta on quajcoss e vedaremm…” Ier mattina me telefona Giorgio e me dis “Gh’ho portà el contratt de la lus intestaa a mia mamma, ona rizetta che la dimostra che la po’ minga moeuves perché la gh’ha l’alzaimer, ona lettera Inps per la soa pension, on vecc certificà de famiglia in doe gh’era anca el me nomm, ona foto de quand s’eri piscinin, ona pagella de la scola elementar, ona clip de cinq minutt in doa te ghe seret ti insema a mi che te me ciamavet Guido, on disegn cont la mia lapide cont scritt “scompars in seguit al fatto che gh’hann minga vorsù fagh ona denonzia per document robà in quanto el gh’aveva minga i document per dimostrà che l’era lu el derobà”, ona fattura de la Mètro, la dimostrazion che la banca la m’aveva rifà el bancomat, ona multa anmò de pagà” “ E lu?” gh’hoo domandà curios de savè come l’era andada a finì “Lu el gh’era no. Ghe n’era on alter che l’ha ditt che bastava l’autocertificazion. El m’ha firmà la denonzia e hoo comincià a fa’ de noeuv i cart”.

 

è arrivato su WhatsApp

Per ricevere le notizie selezionate dalla redazione in modo semplice e sicuro