La Valeri cont la sua ironia la farà ridd anca San Peder

Quest chi l’è l’ ann di partenz

Milano, 11 agosto 2020 - Quest chi l’è l’ ann di partenz. Quej ch’hinn andà per via del Covit o Corona virus fann part de la pestilenza che la entrerà in la storia anca se gh’è no on Manzoni che la descriv in tutti i so’ particular; ma gh’è ona filera de artist, de attor de teater, de cinema , de cantant che l’ha ciappà el bigliet de sola andada e l’è partida per on mond miglior, disen, pussè bon, in doa gh’hinn minga i bonus e i cattivus, i parlamentar e quej che tasen, i bianch e i ner, ma gent che la cammina in sui nivol, che la va avanti e indrè, che la cunta la soa vita a quej che la sann no, che disen poesii e liber imparà a memoria, come in del film Fahrenheit 451. E de robb de cuntà ghe n’è tanti.

Ciappa per esempi la Franca Valeri. Se San Peder ghe domandass, per esempi, cossa l’ha faa, el passarìa ona vita a sentiss elencà film, commedi, partecipazion televisiv, programm, direzion de oper, serad in gir per l’Italia, premi, liber, e a quattas la bocca con la man per fass minga vedè a ridd. Quand parli de lù me vegn in ment el Peer Gynt de Ibsen che ‘compagna mamma Âse da San Peder. L’è appena morta e ghe dis: Grazie per tutto ciò che hai fatto in tutti i giorni della tua vita. E ghe gionti. Grazie perché t’è formà con Caprioli, Bonucci e con Salce, poeu, “I Gobbi”. Dodes ann depoeu, cont el voster moeud de fà spettacol hinn nassù “I Gufi”. Te seret, come tutti i grand, schiva e gentil. Ona sera a Cefalù, mi el primm temp ti el second, t’ho domandà se te gh’avevet on agent per i serad, e t’ho presentà per telefono i mè: Gentile e Marangoni, a la lor prima esperienza.

Te set restada cont lor pussè de vint ann. Sont vegnù a ca’toa, visin al Sistina, per convincet a fà on para d’ann de Operetta. Te seret impegnada per des ann de fila. Nanca mettem in lista d’attesa. Che grand’attrice! Te gh’avevet tutt: ironia, sarcasmo, grinta, te seret comica, sardonica, graffiante; te fasevet pirlà, i magatell che te circondaven, come biroeu; autoritaria e dolza, perduda e ritrovada. Scisciabobon! Me dispias che andì via tucc, vun adrè l’alter. Ancamò on po’ e gh’avaroo nissun che l’ha fatt on quaicoss cont mi. E allora cossa contaroo? Nient, perché se rivaroo ai cent faroo anca mi i valis.  brivio.roberto@yahoo.it