In ona città senza creanza anca incö gh’è chi el troeuva moeud de amass

Ma basta con maleducàa e prepotent

I treni bersaglio di scritte e graffiti (Foto archivio)

I treni bersaglio di scritte e graffiti (Foto archivio)

Milano, 28 settembre 2017 - Adess basta, sont stuff de sentì parlà de milanesità, de ricerca del dialett, de spirit meneghin, de vess milanes s’cett o arios. Sia ben ciar, mi a Milan ghe voeuri on ben dell’anima al ponto che quand m’han offert de stà a Roma, hoo rinuncià perché quand sont lontan da Milan voeuri domà tornà per via che me manca l’aria. E poeu quand sont chi me incazzi perché la città l’è minga come la voraria. Questa che ve descrivi adess l’è minga la Milan del Peck, l’è ona Milan fada de cittadin maleducàa, prepotent, arrogant, spottich, malnatt, villan, senza riguard e creanza.

L’è ona Milan che chi ciappa el Metrò, la mattina, con in man i giornaj distribuì a gratis, j e làssa giò sui sedil o j e butta in terra. Ona Milan che l’ha dovù caregass de personal apposit per fa on repolisti sui carrozz. L’è la Milan di bottili de birra lassà in terra voeuj o a metà. La Milan dai mila manifest cont pubblicizzàa mila finanziarie che presten danè a interess zero e col taeg o ticket o tocket in percentual minima, disen lor, e che quand te paghet no, arriven a portat via i mobil per mettj in di ast giudiziari. La Milan di Banc che te incentiven a affidà lor i to’ risparmi a on tass vergognos. Risparmi che investen in operazion sbagliàa e siccome gh’han semper reson lor te fan cred de vess stà ti a riscià. La Milan che quand te set in ross (lassa perd la politica) l’è spietada e te tratta come nanca i can. La Milan che la parla in politiches, che la te varda no, che la te trascura, che la te ipnotizza e la te tratta come on numer, minga come ona persona. La Milan che permett ai “sporcamur” de imbrattà impunement, de insozzà i cà, i scol, i monument, i tram, i treni, i saracinesch, i vetràa, e che j e cjama “Writers” squas per nobilità i cazzad che scriven, semper quej, senza nanca on po’ de fantasia. L’è negativa sorattutt la considerazion che ghe dann. Scommetti che ghe assegneran on vitalizi, ona sovvenzion, on contributo e che enmetteran on bando per scernì chi gh’avarà l’incaric de impiastriccià, insudicià, sporcà, la facciada del Domm, o de la Stazion Central o de la Gesa di Grazi, o del Castell o dei cà della Milano City o della Piazza Gae Aulenti e dintorni compresa la Stazion Garibaldi. 

Han fa ben quej della MM, ona di pocch robb giust, a quattà on treno, come de solit se fa cont i macchin lassà in strada d’inverno, al capolinea de Cologno Nord. L’è giamò lì da squas on mes. Scommetti che quand le disquattaran el sarà tutt scritt. L’è on gioegh de quej de prestigio fàa de solit in palchscenich da Raoul Cremona. Ma minga doma lu anca numm. On dì s’erom al restorant (parli del cinq cent e codega) tutti e quatter (I Gufi). Ordinazion: ona pasta sutta ognidun. Patruno se fa ona bauscina cont el mantin (tovagliolo). Mi, Magni e Svampa el toevum in gir. Lu el sorrid cont el fa de “se vedom de peu” . Fin del disnà, se guardom la camisa. Ognidun el gh’aveva ona smagetta. Patruno el ridd de gust intant ch’el se toeu via el mantin. In la soa camisa bianca ona padella de fa vegnì la gola a ona intera tintoria incasinada de roba voncia. Milan di casin, a proposit. Ogni tant gh’è on quaivun ch’el te informa che i postribul hinn avert. Document a la man, nei du sensi. Quel quaivun l’è entràa in on centro benessere cont el speggett de la Tuina (giuri che su no cossa l’è) e l’ha ciappàa in man on catalogo de donn e de omen (l’unica variazion dal decantà Bottonuto) pront a dat el benessere che te voeuret: massaggio, massaggio cont la gionta, massaggio cont do’ giunti, massagg complett, massagg a trii, o anca a quatter complett de adress per i scambist. In fond la vària domà la terminologia: negozi chiusi invece di case chiuse. Poera città che la vorarìa aumentà i luoghi di culto perché cont la popolazion eterogenea ghe ne sarìa bisogn, e la se decid no a fall. Poera città che l’ha vist cancellà dai so strad i cinema, per mett in pè garage, senza pensà a la scomparsa di loeugh de aggregazion, roba che se va ben del dì, la nott diventa de ona pericolosità d’ogni tipo: prepotenz, baltrescan, trans (no T.I.R, anca se i camionisti hinn client prelibàa di do categorii).

Manch mal che el Comun el vigila su la vunceria cont i mezzi appropriati, cont i operator ecologich ( guai a ciamai spazzini) che a volt (tanti) fann minga ben el propri laorà e lassen sporch. Città che vigila pocch i cittadin mal educàa. Infatti i ghisa lassen perd quand veden buttà sull’asfalt cartasc, scart, ruera de poche (tasca) magari visin ai cestin portarifud; lassem perd i parchegg in doa proprietari de auto svoeujen i portacicch in terra; i fumador che denanz ai porton di aziend lassen avanz de sigarett. Meno mal che semm no nel 45’, 46’ depeu la guerra, quand per fa danèe, gh’eren omen cont el baston, in ponta on ciod senza cappella, che tiraven su i cicch, sfrigolaven el tabacch e le rivendeven al 50% del so cost. Alter che Gauloise, alter che Alfa, che Giubek, che Esportazion, che Fera, che Pall Mall. Ona tirada e te seret pront per Vialba, do tirad per Sondalo, trii per Musocch. E toss e spegasc visin ai tombin doe gh’era e gh’è purtropp de tutt: preservativ, foeui, siringh, tocch de pan addentàa, escrement de can e de uman. Me papà el me vietava de andà sui pràa perché el diseva che i ghisa eren pront in bici per damm la multa. E intant mi imparavi a rispettaj. Adess se te vet appena foeura dal centro te troeuvet sui prà ogni mal de dio: televisor sfondà, materazz, bottilii, ceramicch a tocch, sacch de ruera, rott, maleodorant, cont i ratt che festeggen e ringrazien (hinn a drèe a aumentà a dismisura, tal che j e vedi de pertutt). Te ven de dì: ma i cittadin a hinn inscì’ sporch? In cà, cossa gh’avaran? E i bagn privàa come sarann se tucc quej di bar gh’han cartej cont scritt “mirate nel buco” “usate la carta igienica” “si prega di lasciare pulito” “tirate l’acqua” “usate lo scopino”? In on cess hoo trovà scritt: “lasciate il bagno come lo trovate” e a fianch la risposta “ e chi lo cambia!” Ma Milàn l’è tanto grand e bell che gh’è anca chi el troeuva moeud de amass in mezz a sto’ bisa bosa (arruffìo, caos. Bisa la colla de imbianchin. Bosa el rebuì de la pasta del formagg quand el stà per fond, gittà.) E in mezz al ruff, maleodorant che el penetra in di ca’ dai finester, a gh’è chi se ne frega e l’è bon de fàa l’amor. On amor tutt milanes. On amor per sta città che, se sa no perché, la te incolla. Cont on oggiada a “ Facce da… Spettacolo” di Brivio/Ancona/ Prosdocimi ediz. Book Time.

 

è arrivato su WhatsApp

Per ricevere le notizie selezionate dalla redazione in modo semplice e sicuro