On ritmo per paroll e canzon

I motti, i dètti, i proverbi, i massim, milanes, se dovarissa ligaij, dagh on ritmo, trattai come i canzon popolar, trasformaj in risott o minestron

Gino e Michele a Zelig

Gino e Michele a Zelig

Milano, 8 dicembre 2020 - I motti, i dètti, i proverbi, i massim, milanes, se dovarissa ligaij, dagh on ritmo, trattai come i canzon popolar, trasformaj in risott o minestron. Faij diventà on numer de cabaret come «Oggin bell», ona succession de ritornell recitada, con cambi de tonalità, per semitoni a partì dal do, per ogni storia. Es: Do. Ogginbell, el so fradel, oreggia bella la soa sorella, la gesa di frà (bocca), el campanin de tirà (naso) din din din din (dodiesis) Minin minel, barba castell, barba Milan, doa te set stà,a ca’ de la comà, cossa la t’ha dà, pan e formaggin, grattin grattin grattin (re) Trotta trotta cavallon…Adess ve spieghi quell che diseven i me parent brianzoeu. «A batt i pagn compar la stria», facil: te parlet d’ona persona e questa improvvisamente la passa, la te cjama, la te scriv, la compariss. Se te parlavet mal de lee te resta el dubbi: M’avarà senti? «A la sira leon, a la mattina fifon» l’è el comportament tipich d’on fanfaron. « Andà cont la corda al coll» andà da on quaivun in piena sottomission, rassegnà al pesg. «Andà in goga e magoga».

Gog e Magog eren du protagonista de ona commedia storico-comica dada da Tognazzi e Antonella Steni in di ann 60. « Aut, aut, o on ziffol o on flaut.» O vun o l’alter. Tucc duu, no. «Andà in strusa» I «milanesoni» disen «strusa» per dì «a gratis d’abitudin» «struson» l’è intes come «bighellon, randagio». La «strusa» l’e’ anca el cascamm de la seda e la remondadura de la gallètta (bozzoli) di bigatt o di cavaler (bachi da seta). In la storia del Cabaret gh’è on rosc ciamà Bachi da Sera. Hann debuttà al Refettorio e denter gh’eren Gino e Michele diventà famos per on liber col titol d’on aforisma de Marcello Marchesi e per ona trasmission televisiva fada de battud tant besasc de guadagnass el detto «a la Zelig».

Come se poden usà ‘sti paroll per fa’ ‘na storia?! Inscì. On omm senza co’ né part intant che l’andava a «strusa» el sbatt contra on sacch morbid. Le derba, ghe guarda denter e vist che l’era pien de «strusa» s’el porta a ca’, on pont del Navilj in darsena, e droeuva la «strusa» come cussin. Prima de dormentass in la soa mansarda a terra el se speggia in de l’acqua e sent ona vòs ch’el ghe dis: «te gh’heet la bellezza dell’asen». E datosi che l’asen l’è brutt rispett al cavall, el «strusa» el va in magoga.