Ona carica la me dà la carica

“Debuti” in on museo, sperem che me tegnen no denter come ona statoa

brivio

brivio

Milano, 9 marzo 2018 - Uei, a foo part del “Comitato Scientifico dei Garanti” dell'Archivio Storico del Cabaret Italiano. Sarà perché sont vecc, sarà perché hoo contribuì a fondall, el Cabaret, m'hann insigni' de 'sta carica. Mi che hoo semper faa i robb singolarment, che me sont creà Carich, che hoo faa el President de almen quatter associazion senza fini di lucro, che hoo derbì teater quand trovavi no spazi per traa in pè spettacol, che me sont inventà direzion, compagnii de teater, che sont mai stà ciamà a faa l'ospite in television o l'opinionista, che me sont inventà regist de cinema, me troeuvi addoss ona carica che la me dà la carica. So' nanca se el voeur dì, ma me pias histess. Comitato Scientifico dei Garanti, el sarà 'na roba importanta. Garanti' per alter l'eccellenza de on idea, laoragh attorna, pensà, inventà on quaicoss che ghe daga importanza, ciolla, l'è 'na roba che la me intriga e nell'histess temp la me fa inorgoglii. Chi l'è che l'ha inventà l'Archivio storico del Cabaret Italiano Ma lù. Flavio Oreglio. El katartiko, el canzonettist de cabaret, l'inventor de “le frasi Katartike”, el scrittor de ona triade de liber che al so' temp, quand el partecipava a la trasmission Zelig, el ghe fa vend on milion e mezz de copij. Ciuska, 'na bella cifra.

El voeur dì telefonà all'editor e vess ricevù senza nanca ona esitazion. [ sont Flavio Oreglio, ch'el me passa el President, el Direttor, el Proto. “Subit, scior Oreglio”. Che bell sentiss ciamà scior. Minga perché vun el gh'abbia i danè, ma domà perché “Scior” l'è come dì “Mister”, minga dott. avv. prof, pres, dir, ecc, em,sant. Scior, scior. On bel scior l'è segn de rispett. Come Maestro. A l'è on grand appellativ. On riconosciment a la toa attività. El te fa sentì grand. Ma grand l'è el Flavio, semper a la ricerca del mej. El m'ha portà a Ottober sul Brallo. El m'ha faa cantà in d'on ristorant pien de braillees e a on certo pont, intant che laoravi in coppia cont la Raimondi l'è vegnù sul palck scenic per dì “ven foeura che te foo on regal”. Semm andà foeura tucc. Gh'era ona stellada che te faseva sentì padron dell'Univers. La te avvolgeva nel frecc de la nott. Poggiaa in d'on canton gh' era on telescopio. “VARDÌÌ” EL FA. Gh'emm guardà e meraviglia gh'eren inquadrà i 4 lun de Giove. Ona vision unica... katartika. Me sembrava de vess el Galileo Galilei. On regal minga de ridd. Me sont vardà intorna per paura de vess tornà indrè nel temp e trovà l'Inquisizion. Capissi no perché seguten a ciamalla Santa cont tutt quel mal de diavol che l'ha inventàa. Tortur fa scuntà da pret nefand, diaolasc con la cotta e la stola, malaa de desideri repress, de fa porcad, e per minga faii, vist che i aveven bollà come peccà fondamental, aveven inventà el moed de sfogass cont robb che gh'hann dà el là a on serie de malvagitaa trasferii depeu in tutti i battalii, i rivoluzion, i guerr. Tutt per disonorà l'homm e fall sentì, minga ona bestia perché i besti eren lor, pesg, ona merda. Ma 'sto discors che el m'ha sfiorà nel vedè i quatter satèllit de Giove, el gh'a nient a vedè cont el Comitaa Scientifich di Garant. L'È COMPOST da gent qualificada per el settor del cabaret, esperta cont competenz professional reconossù, e ancamò eccellenze in di art e nel giornalismo. 'Sto comitaa el gh'ha el compit de cugidà (coadiuvare) e mett in la ment i strategii e i programm dell'Archivio, collaborand a la definizion de la politica cultural e a la formulazion di progett per la illustrazion dell'attività. L'è on parlà politichees ma me disen che se te scrivet no inscì, i dirigent, che magara s'hinn laureà a la Bocconi, capissen ona madocina. D'altra part i paroll a hinn paroll e mi spetti de vedè cossa me toccarà fa'. A disen conferì autorevolezza all'Archivio. A disen che ghe concedaria, insèma ai alter, ona specie de “imprimatur” (l'è l'unica parola che capissi: in prima tur, che se scriveva ona volta “tour”, ona specie de turoperator che el laora in prima class.) “Ma no, scherza no”, el me dis l'Oreglio al telefonin, l'imprimatur che te ghe det l'è “tramite l'avallo delle linee operative della metodologia, degli scopi e della progettualità che perseguiamo e che ci proponiamo di ottenere”. Pussè cjar d'inscì! Lassem perd i scherz de cabaret e andemm denter la question. I Musicomedians fondaa dal Flavio Oreglio, studien el cabaret in la soa forma originaria. L'hann provada a Villa Greppi di Monticello Brianza (2007/10) al Palazz Gonzaga de Volta Mantovana, hann pubblicaa on liber, semper de Oreglio scritt cont Giangilberto Monti, intitolaa “ La vera storia del Cabaret”. Roba seria, erudida. A MI nel 1978 le Edizioni del Cortile m'hann pubblicà “Cabaret di merda”, incassaa 'me on toro in arena per via che i Gufi a s'eren dislenguà (sciolti). Fasevi tal rampogn che me sont giugà per ann la Rai e derivati. E da quell'ann gh'hoo on'idea che la vegn visin a questa. Ma l'è foeura de proposit parlann. Adess che l'Archivio el gh'ha la sed in del Comun de Peschiera Borromeo, a duu pass da Milan, chissà cossa el tira foeura el Flavio.

Per fortuna che m'hann nominà “Parte del Comitato Scientifico dei Garanti”, inscì' vedaroo de persona in anticip quell che succederà. Intant i Musicomedians e el so' capp fann i sperimentazion. In doa Tutti i mercoldì fina al 26 Marz al Blueshouse de via S. Uguzzone 26 (infoblueshouse.it 333 7956 502). Mi i sperimentazion i e foo in gir per la Lombardia. Sabet saroo prosastic, nel senso de tanta prosa comica e pocch canzon. Voeuri provà a fa on quaicoss de noeuv per el public anca se per mi le semper roba de repertorj. M'hann programmaa in d'on Museo a Gallaraa. L'è el post giust per la mia età. Sperem che me tegnen no denter come ona statoa de cera! L'è el Museo Studi Patri de via Borgo Antico,4. Gh'hoo dà al spettacol on titol noeuv: “Da Carducci a Umberto Eco attraverso i Gufi, il Vino e lo Champagne. In scena Roberto Brivio con i suoi monologhi più celebri e la feroce satira alla poesia crepuscolare contornata da canzoni di un tempo lontano. Guest Grazia Maria Raimondi”. Roba da Lina Wertmuller. brivio.roberto@yahoo.it