D’Anzi, premi senza el Comun

La 21ª edizion l’è andada in port: dodes canzon de on cert rilev

Loretta Ferrara autrice della canzone che si è aggiudicata il premio (musiche di Cansirro)

Loretta Ferrara autrice della canzone che si è aggiudicata il premio (musiche di Cansirro)

Milano, 11 dicembre 2018 - “Insomma, la Mascherpa, per Mino Milani, l’era ona cassina nel paves vers el milases’cent e rott. Abitada da quatter fradei. Ghe capiten trii ladron de strada e el capo famiglia, on certo Piero el gh’ha in ment de serviss de lor per fa’ di esazion, di ladrocinii in alter cassin distant magara vun o duu dì de bona camminada. Comincen cont vuna e la va ben. In la seconda, anca. La tecnica l’è quella applicada in di estorsion. Damm i danèe altrimenti te po’ capità de vedè ona stalla andà a foeugh. I colp se succeden ai colp. Ma on bel dì el fattor de ona cassina cjamada Guastona el se fa’ vedè contornà da on bel numer de contadin. Chi comanda el trio di lader-esattor, on certo Gonzalo, el decid de lassà perd. El va via. Piero, el maggior de quej de la Mascherpa, el consiglia la cassina Bruciata (Milani spiega no perché la se cjama inscì). Ghe van ma l’è fortificada da trii lati e davanti al quart gh’è on foss pien de escrement, che se te se impantanet l’è come le sabbie mobili. Per de pu in mezz al foss gh’hinn tri pal con sora trii magattèll (fantocci) vestì mej de spaventapasseri. Gonzalo decid de minga tentà. El torna da quei de la Mascherpa. El pretend la soa part di “bottini” perchè el voeur partì cont i so’ duu compari. El Piero ghe dà squas nient. I trii avanz de galera van via. Passa nanca on’ ora che tornen. Gonzalo el mett in pratica cont Piero la tecnica che lù medemm el gh’ha insegnaa (guardà minga l’avversari in di oeucc, domandà danèe in manera anonima, mostragh sott sott la possibilità de on incendi, minaccia’ cont i armi). Piero cont malagrazia ghe dev dà tutt. I trii brigant vann via, senza voltass, cont calma, lassand de palta quej de la Mascherpa, restaa pròppi come…quei de la Mascherpa.”

S’eri a drè a finì ‘sta storia ingegnosa del Mino Milani, pubblicada su on librett de 99 pagin formato dèpliant, a Roberto Marelli, Giuraa insema a mi, Grazia Maria Raimondi, Gramitto Ricci, Alberto Anelli, Renato dal Compare, Tony Martucci e alter des circa, per el premio D’Anzi. Com’è, doveven minga rinuncià a fall?! Beh, l’era on me consili vist che el Comun de Milan el faseva, come infatti l’ha faa, orecchie da mercante. El proprietari, On. Della Frera, dell’ Hilton Garden Inn, l’ha concess la sala Reale, sabet 8, el dì dell’Immacolada Concezion. E el Comun de Milan el sarà restaa come quei de la Mascherpa, giust l’invio del liber omonimo che m’ha faa la sciora Rita Panzarasa, attenta lettora de Il Giorno. Organizzaa dai Amis de la Musica, de Luigi Frojo, cont la soa regia, per scenografia ses paravent cont i gigantografii de ses monument important de Milan, con do’ filmaa del grand Compositor e vun de la Mina che la canta Oh Mia bella Madonnina, cont Sante Palumbo dal viv che l’ha improvvisaa a Jazz “Tu Musica Divina” e i CantaMilano e el trio “Gruppo Amici Musica”. Grazie a Giovanni Del Gaudio e alla miè Giusy Mosca, coordinator offizi stampa e sviluppo dell’Hilton Garden Inn e de Villa Torretta a Sest San Gioann giusta a la fin de vial Sarca davanti al Carro Ponte, el Premio D’Anzi 21a edizion l’è andà in port in la medemm sede dell’ ann passaa cont j auguri che la diventi stabile.

L’è minga la prima volta che ona manifestazion importanta la ven fada in loeugh divers dal teater. Varda el Bagutta nassù in on ristorant! El progetto Dialoghi di Milano, organizzaa dal poeta Cucchi, alla Galleria Previtali! El Premi Gianni Magni faa a Milano Oltre! E alter che parlen de Art, de Letteradura, de Cinema, de Teater, de Giornalismo, de Moda, de Industria, de Commercio, de Artigianato, de Trama, hann trovà la sede in ca’ privada, in cassina, in cantina, in ospedal, all’ex macell, in Villa Real a Monza, Comunal in Palestro, in Stazion Central a la sala Repubblicana (l’era la Real sala), in treno, in tram, a San Vittor, sui Terrazz del Domm, in Galleria, sul sagraa, al parco, a S. Sir, all’Ippodromo, in di Rifugi de guerra. L’è ona corsa a trovà el post original, ch’el se differenzia. E certi volt l’originalità la paga.

Inscì l'è staa  per el Premio D’Anzi che l’ha presentà dodes canzon de on cert rilev. Trii in particolar m’ hinn restà in testa: “La galleria del Corso” testo di Bagnoli musica de Mescoli, in su la falsariga di canzon de rivista tipo “Vecchio palco de la Scala” cantada dal quartetto Cetra, “ Va’ ‘me la balla ben” che la fa’ el vers ai canzon de Casadej, squas a dimostrazion che gh’è minga domà Romagna mia tra i canzonett de balera, e infin la vincitora sìa come paroll in milanes che del Premio D’Anzi: “Te par possibil” de Loretta Ferrara (paroll) F. Cansirro (musica). Ballada come ai noster vecc temp, ma noeuva in di concett. Musica orèggiabil, senza grandi pretes ma che la tocca el profond de tucc. A la fin on coro de ovazion all’interprete, semper Loretta, stanzial per tanto temp all’osteria del Bel Sit a la Barona. Ecco quatter stròff su noeuv in total. “ Se gh’è el rispett, per la nostra terra/ te par possibil tutta ‘sta guerra/ destra o sinistra, lombard o terron/ femm on quaicoss per cambià situazion/ …Te par possibil: se po’ no dass ona man?/nel mond a gh’è gent, che patiss la famm/ me dispiass a dill, in tucc foeura de matt/ e certa gent la va mai a ciappà i ratt!/…Te par possibil che l’è tutt inquinaa/ tucc se ne freghen, l’è assee guadagnà, l’è ona gara, a chi gratta pussè/ de pont che vann giò, ghe n’èmm assee!/…te par possibil, me domandi ancamò/ Gh’hinn troppi ignoranti… Signor guarda giò/ perché le sann tucc, che a vess tropp bon/ se finiss semper, per passà de cojon!/…”