"Presèntij come al solit"

Cadeo l’era ùnich ne l’inventà on discors su i personagg

Cesare Cadeo indiscusso protagonista della Tv anni ’80 e ’90  e dell’epopea Mediaset si distingueva per il garbo  in toni e modi È morto all’età di 72 anni

Cesare Cadeo indiscusso protagonista della Tv anni ’80 e ’90 e dell’epopea Mediaset si distingueva per il garbo in toni e modi È morto all’età di 72 anni

Milano, 7 apriel 2019 - L’era temp che savevi de la malattia de Cesare Cadèo. Se incontravom ai spettacol de beneficenza lu presentator e numm cantant, attor, cabarettist e pubblic. Pubblic sì, perché quand toccava minga numm se mettevom in mezz ai spettador per sentì quest e quell’alter, per sentì cantà e sonà, fa’ on gioeugh de prestigio e scoltà ‘na barzelletta, per scoprì come l’usa la soa tappèlla e come se la tirava foeura cont attor che el gh’aveva presentà per ann e ann. E l’Alessandra, e la Giovanna, el Paky di Nuovi Angeli che depoeu tanto temp i lor canzon hann ancamò de diventà Vecc. All’ultim radun Paky, rediviv da ona scoppola che podeva portall in busa, l’ha cantà Singapore. Come se l’avess scritta ier. E la De Angelis, Dallara, Anelli, Viviani, Beruschi, Raimondi, Visentin, Remigi, el pianista universal Sante Palumbo, cent alter e Gian Pieretti. Sont mai stà’ a sentì per inter i paroll di canzon del ‘60-‘70-‘80. Quand i e senti troeuvi i testi, de quaivuna, attual, all’avanguardia anmò adess. La gent la toeuva in gir “Le pietre” tirà dai benpensant. Gh’aveven ona lor reson, come i canzon di partigian, come quei del laor, certo commercializzada.

L’alter dì hoo sentì a la radio “Piazza Grande” del Dalla minga cantada da lù. Gh’è de fa’ on monument ai paroll anch se la musica la sta’ minga indrè. Se te voeurevet incontra’ tucc insema ‘sta mappada de artist insema al Cesare che presentava te dovevet andà ona volta all’Istituto Tumori in doa nell’Aula Magna se faseven trii o quatter spettacol a l’ann. Adess all’Ospedal Sacco, la postazion de Renato Dal Compare, president di donator del sang, in doa, Venerdì mattina gh’hann miss el pismeker. Uei i e conoss tutti, i e tratta vun per vun, ghe fa’ fa’ spettacol in tram, in piazza, in carrozza, in teater, al Pio Hotel Trivulzio. Hotel, hotel! Depoeu i vari ristrutturazion ghe giusti anca el nomm: da Albergo a Hotel, pardon Resort. A cinq stell. Perché? Perché olter a fa’ passà el temp de la veggèzza, cura anca i malaa, ghe da’ de mangià, i a vestiss, organizza spettacol, film, vacanz. In mezz a ‘sta roba gh’era lu, Cadèo, pront a inventà on discors, ona biografia, ona storia. In di ultim temp l’amava recità. Poesii, brani de prosa, raccont di amis scrittor, letter. El leggeva come on attor consumà. Ona sera de Carneval, all’Hotel Executive, de fianc a la stazion Garibaldi, el presentava ‘ na festa del Di Lauro, industrial di cartinn geografich de Milan e dintorni, President del Circol Ambrosian - Meneghin e Cecca, Milanes arios perché el vegniva da Spinazzola di Puglia. Cont on pregio. El portava tutti i ann i personagg de Milan ai fest del Sud Italia. Beh, Cadèo l’ha comincià a intervistà personagg e gent del pubblich cont ona fantasia tal che me sont sentì de domandagh “come te fet a tirà foeura tanti argoment interessant e de mudaj in domand? “L’ha faa on sorris e l’ha dit semplicement. “Come te fet ti a mett insema on spettacol? Cont i argoment che fann part de to’ repertori, vera? Canzon, monologhi, story, ricord. Ecco. Anca mi gh’hoo on repertori ch’el fa’ part de la mia cultura giornalistica. Conossi i argoment. Leggi tutti i dì quell che succed in ‘sto mond e in particolar a Milan, metti insema el più e el meno, el dev da’ semper un uguale. Applichi ‘sta cultura ai domand cercand de vess minga banal. Inscì domandi no l’età, quel che l’ha mangià, che vestii el se mett la mattina e la sera, se el lustra i scarp e se tegn all’Inter o al Milan.”

Quand presentava mi e la Raimondi el se desmentegava mai de rilevà che serom ona coppia che la stava insema, mari e miè, da pussè de 48 ann e che avevom formà on sodalizio recitativ cont tucc i fioeu tant de vess ciamaa “famiglia d’Arte”. E quand le diseva me sentivi come Montepulciano o Pienza “città d’autore” che olter ai mur gh’aveven de artistich anca i abitant. Ona volta per ona festa a la caserma de via Mascheroni el m’ha fa’ recità trii o quatter barzellett su i Carabinier. Ghi avevi davanti in divisa de gran gala. Le saveven giamò al ponto che gh’hann domandà de podenn recità ona quaivuna. Cesare l’ha ciappà in man el bandol de la matassa, l’ha organizzà ona specie di giostra, n’ha miss in tond ses o sett perché ne cuntassen voeuna a testa. Me recordaven el famos “Girotondo “ de Schnizler in doa i caramba eren donn e el girotond le faseven da on lett all’alter cont ommen divers. Poeu el s’è dà a la politica, magari sotta al MuradorTelevisiv. L’è diventà fina assessor provincial all’Idroscalo. Purtropp quand on amis el diventa politich el passa dai fatt ai promess, dal foo al faroo, e inscì anca lu l’era borlà in la red del “ti farò sapere”. Hoo spettaa che ne vegniss foeura per, finì el mandaa, riprend insema a ridd e bacajà.

Quand Renato Dal Compare, senz’alter pussè amis, el m’ha ditt al Trivulzio se podevi sostituill nel cas ch’el vegniss no per impediment de salud hoo minga pensà a ona gravità d’on mal malarbett che malgrado i ricerch e i risultaa de progress e guarigion el falcia ancamò con gust e cattiveria. Quel dì el pareva fudess in salutt. L’era on illusion. L’è passà nanca mezz ann. El gh’era nanca a la festa del Compleann del Dal Compare al Klima Hotel. L’alter dì l’è andà in carrozzina all’ Istituto de via Veneziani. Nient de fa’. L’han portà a ca’. Ecco che la cronaca sceneggiada la finiss in ona preghiera. Se el contrappass l’è ona verità el pes in la bilancia farà sbassà el piatt del Ben e alzà quel del mal. Quel ch’el ‘sta in Alt a giudicà el sa giamò che vanza da la part del Cadeo ona valutazion positiva (trii siii come s’usa adess) . Ciao Cesare. Ghe n’è andà tanti ‘su là’ in questi ann. In wikyciel te troeuvet nomm, cognomm, vita, mort e miracol. Presèntij come al solit me raccomandi.