El rimàri de la pegora nera

Se po’ no dì a vun brutalment che l’è stonà, ghe se dis che l’è minga la soa tonalità

Un’immagine de “La guerra dei bottoni”

Un’immagine de “La guerra dei bottoni”

Milano, 28 marzo 2019 - Stavolta ghe l’hoo cont i professor. Quej che dovarissen insegnà e el fann cont prosopopea, alterigia, supponenza, superiorità, arroganza e poca considerazion salvo che tra ona class de venticinq element ghe sia on quaivun a lor, per ona reson che le sa nanca el ciel, simpatich. A quell, hinn dispost a fa’ de tutt per mandall avanti. El diseva on vecc massaggiator pien de sarcasmo che i professor aveven studià per insegnà, insegnaven no e pretendeven che i alliev imparassen. La stessa massima creada per i ragionatt che ‘studiaven per ragionà, ragionaven no e voreven avegh reson’. El par azzardà di’ ‘sti robb in on moment che parla de rispett brusaa, de ribellion che la cova sotta e che po’ esplod da on moment all’alter se sa no in che moeud, de diritt e dover mancaa, de bullismo, de mètt sotta con la ment e de cercà de vinc vosand, castigand, sbalottand el cervell, ingolfand de compit e de lezion, pronti ad abbandonà el dialogo per inponn domà cont l’autorità on qualsiasi ordin. Eppur ghe dev vess ona strada de ciappà a man bassa per evità batòst de podè pù tornà indree.

Per mi la podaria vess quella della sperimentazion diretta per studià on moeud de insegnà, in possess de tanti prof, che risvegliass l’interess de la class e di singol student, abbandonand la voeuja de comportass in base a la simpatia ch’el suscita vun pussee che l’alter. Gh’hoo di amis insegnant, se fa’ no el nomm, che hann provàa cont la letteratura, cont la musica, perfina cont la matematica, e hann vinciù. S’hinn sgagnà la lengua quand gh’hann avù l’occasion de di’ a on scolar “te studiet no” “te capisset nient” “te set on fanigotton” e fall sentì ciolla davanti ai alter. Voeuri minga fa’ el filosofo ma quell che l’è in cattedra e che ne sa pussee el dev ricordass quand l’era al post dell’alliev. El me cuntava on amis che l’ha insegnà anca al Beccaria che on dì l’interrogaa l’aveva sbaglià tutti i rispost. L’ha guardà in faccia cont on sorris e el gh’ha dit “ Te gh’et reson. Dal to’ punto de vista i rispost hinn giust inscì, ma da quell de… e de… e de… hinn quest quej che te dovevet da’. Ora se tratta de capì se quii nomm che t’hoo faa hann sbagliaa. “ L’allev l’ha sbassà i oeucc e l’ha pronuncià sicur “ Se la pensen tutti inscì, hoo sbaglià mi. Me informi subit. Inscì podaroo rispondegh giust”. Capì? On gir de parol e l’alliev che l’è minga on pirla el capiss.

Se po' no dì a vun brutalment che l’è stonà. Quell lì cantarà pù. Cont i bonn manier el ghe se dis che l’è minga la soa tonalità, cont pazienza ghe la se cambia, e magara se troeuva anca on compromess per fall minga stonà. Gh’hinn di prof che quand deciden che vun l’è ona pegora nera el po’ consumà sidei de color che el resta semper ner. On compit a ca’ andàa a mal? El successive el va ben? Giudizi: l’ha copià, o ghe l’ha fa’ el fradell, o la mamma. Ona interrogazion sbagliada e quella depoeu andada ben? El comment : “te l’et imparà a memoria, eh? Quanto a capiì…lassem perd”. Certi prof ammetterann mai de avegh spiegà la lezion senza fass capì. O perché la leggen sul liber, o perché la fann legg (mal) dal scolar, o perché sona la campana e l’argoment el resta per aria. Me ricordi ona prof de Geografia che la riva in class al primm dì de la soa materia e la dis ( la volti in milanes): “ El so’ che la Geografia l’è ona materia considerada de terz livell. Ma se pensii doman de girà el mond senza savè i usanz di loeugh che andìi a visità, senza cognuss in anteprima i bellezz che andarì a vidè, senza capì de cossa viven i popol che incontrarii e cossa ha determinà la storia del paes, i condizion climatich, i catastrofi, i bei moment, avii sbaglià indirizz”.

Ovhej, a la lezion successiva hinn rivaa squas tucc cont i depliant distribuì dai agenzii de viagg. S’eren miss d’accord per fa’ no ripetizion e ciaschedun l’aveva portà el material d’on post che el desiderava vedè. E la prof “benissim. In la terra gh’hinn do spazi che cjamaremm zone, giazzaa, do spazi temperaa e vun che el se cjama tropical e che l’è in centro. Quell che gh’è da ona part, gh’è anca dall’altra. Adess andem a vedè i post che tutti avii scernìì e i e mettom in di vari territori che hoo indicaa, e poeu discutum”.

Capii come se insegna ona materia? E la matematica, noiosa e impossibil? M’è capità sott man on liber de on certo Hyans Nagnus Enzensberger intitolaa “Il Mago dei numeri”, alla scopera del paese incantato della matematica. L’hoo leggiuu. M’è vegnuda voeja de studialla. M’hann ciamà a fa’ on cors de ses mes (on ora a settimana) de milanes. Hoo pensà che se me mettevi a parlà de la grammatica sbagliavi de gross. Do class de quinta miss insema. 47 fioeu pronti a fa’ baccan, abituà ai grida di maester per fai stà cito. I hoo fa’ cantà. Ho comincia cont “Camerer portamezz liter (3 v)/ pagherò (3 v)/ gira la baracca gira gira fuori mezza lira fuori mezza lira (2v) / per pagar./ Come farò patapim patapum se non ce n’ho patapim patapum al mio ritorno al mio ritorno (2v)/ pagherò, pagherò” I hoo conquistà cont el patapim patapum. Gh’ hann imparà in ses mes 25 canzon milanes. Ross bianc giald ner, rosa, olivaster, cantaven canzon milanes e pretendeven de faj cantà ai genitor, la sira, a ca’. A la fin di lezion hoo preparà on saggio intitolà “Ditirambo” in omagg al Francesco Redy e a la soa poesia sbirola recitada da tucc e 47, vun per vòlta e in coro. A la fin l’è rivada ona tosetta cont la paga: ona tisciòrt cont la scritta “Inscì aveghen “. Hinn passaa quatter ann da quella esperienza. La porti anmò adess.