Sanremo, saremm, saroo

El Festival cum’è i soo canzon: ghe n’è semper ona

È il 1951 Nilla Pizzi  vince la prima edizione del Festival con “Grazie dei fior” l’anno successivo farà il bis con un’altra canzone indimenticabile  “Vola colomba”

È il 1951 Nilla Pizzi vince la prima edizione del Festival con “Grazie dei fior” l’anno successivo farà il bis con un’altra canzone indimenticabile “Vola colomba”

Milano, 5 febbraio 2019 - Verament quand numm Gufi semm andà a S.Remo, l’era el 1981, credevom de fa’ el concors come tanti alter cantant invecii serom “ospiti” cont ona canzon da gara: Pazzesco. Forsi la ca’ discografica la gh’aveva alter cantant de mandà avanti. Impunemanch podeva vess facil pensa’ a numm che serom, depoeu des ann de silenzi per el primm sciogliment, ancanmò in su la cresta vista la vintena de pontad andaa in onda cont el titol “Meglio Gufi che Mai” (seguìi da alter vint cont audiences che superaven sia la Rai che i network privaa) su A3, ona privada che l’andava per la maggior.

Adess, passà squas 38 ann, pensa’ de andagh l’è de matt. Eppur l’ann passaa sont andà da on discografich cont ona canzon scritta insema a Enrico Intra, on rap con ritornell stile 1960/70, che anca senza vinc la sarìa restada in co’ a la gent. S’hinn minga fidaa. “Te set vecc. Te guardarissen tucc cont duu oeucc inscì (gest del melon in man), te voeuret lottà cont tutti i margniffon? quii lì, te mangen, col risc de vess nanca considerà dai Media”. E mi “varda che presentà on adultissim, el farìa scattà la simpatia de tucc quii che gh’hann dai settanta in su”. E i alter “ ma all’ora ch’el finiss San Remo, dormen” e mi “ se per quell dormi anca mi. A la terza canzon voo a fa’ on gir cont Morfeo.” e i alter “ ma dinn pu. Come te fett a criticà, se te dormet?!” e mi “ Sont no on critich, sont on spettador, e gh’hoo el diritto de indormentass “ e l’alter “perché se te ghe seret ti staven tucc dissedà?” e mi “ si perché avarissen vist on coetaneo in bandera”… e avanti inscì per mezz’ora e anca pussèe.

Cert che i giornai averissen parlà de l’età che la se slonga, che ona volta la se sarìa minga podù nanca pensà, che i ottanta de adess hinn come i sessanta de un temp, che mantegnivi alt el nomm de I Gufi, che, che, che. E inveci sont restà cont el me ritornell ch’el diseva “ma si, ma si doman l’è festa, el mond inter el fa la siesta…”. Per la verità gh’avevi on altra canzon pronta a sostituì la prima. Testo di Brivio, musica de Alberto Anelli, quell de “L’importante è finire” cantada da la Mina. Titol: Invecchiare con te. Dedicada a mia miè. A la tosa de la mia vita. A la mama dei me fioeu. All’artista che la condivid cont mi el cartellon: Grazia Maria Raimondi. Che la laora al me fianc da quarant’ann. Che l’è stada e l’è ancamò la partner in di Operett. Se po’ no per via dell’età? La Nanda Primavera ghe n’aveva 60 e la pretendeva de fa’ la part del Biricchino di Parigi, on fioeu de noeuv ann ! La Raimondi quest’ ann la fa’ cont mi 49 ann de matrimoni. E poeu disen che i coppii nel teater hinn minga longevi. Podarissi scriv de seguit i paroll de la canzon. Ma i e tegni per el prossim S. Remo. 70 ann lù, 82 mi, 61 de Teater mi 40 lee, 50 ann numm cunt la “vera”. El sarà tutt on foeugh d’artificio, se el Signor ne tegn in pè.

E se saroo chi anmò a contavela su in questa pagina che oramai la fa’ part de la mia giornada, cont on pubblich ch’el me scriv, che incontri in di spettacol e che el me dis “sont a drè a reimparà el milanes”. Vist el succes che gh’ha Montalbano, domandaroo a Camilleri s’el me conced el permess de voltà i so’ liber in milanes. Inveci de dì “Montalbano suggnu!” (se scrivarà inscìi?) el commisari el dirà “ Sont Montalbano!” el tono de la vòs quasi de sfida, come se depoeu el nomm el disess “… perché? Te gh’heet on quaicoss de dì?” Me senti qualificaa depoeu che hoo scritt “uori uori ‘u ferry botte” e alter ses canzon in sicilian macchèronich.

Ma torneremn a S. Remo, senza divagazion. Tucc i giornai parlen dell’avveniment. Cont la lista e i foto di cantant sarìa bell legg la lista e i testi di canzon. Foo on distinguo a la Marzullo: l’è mej scriv el cantant che canta la canzon o la canzon che l’è cantada dal cantant? La seconda ipotesi l’è mej de la prima, per mi. Desmentegom tropp prest che el concors l’era nassù per i canzon e i cantant eren abbinà depoeu. Hinn stà i cantautor a cambià el registro. Poeu gh’eren de mezz anca i diritti Siae. Carlo Silva, el famos giornalista umorista che l’ha faa la regia de “ El Panatton de Pasqua e la Colomba de Nadal” con Brivio/Feldmann, al Gerolamo, el cuntava de ona canzon scritta in duu e firmada in vott, che la gh’aveva doma do’ parol: “Ti amo”. Quatter volt in la strofa, dodes in del ritornell, duu volt per el finalim.

Staremm a sentì i canzon tucc pront a dì a la fin de ciascheduna “Sii, ma la sta’ no in del co’” “ Sii, strofa bassa de fa’ minga capì i paroll e poeu la solita esibizion de vòs che la tira in alt a la strascera e la finiss cont on gorgheggiament “ “ sii la solita “mingamelodia” “in doa l’è la musica?” “ bei vòs, ma varèn tanto quanto!” “ Eh, hinn pù i canzon d’ona volta! Criticaa. Sbattù sotta i pè. Miss in ridicol. Ma ti e cantavet e ti e cantet anmò adess. Càntamen voeuna de quej del Sanremo passaa!” “El spettacol? Sarà senz’alter bell! Cont quell ch’el costa se l’è minga bell, podom andà a ciappà i ratt.” E per finì andemm ancamò a I Gufi. L’hann depoeu S.Remo gh’è sta’ on pour parler de fagh faa la presentazion del torneo, vist el success de A3. Mi gh’avevi scritt anca la sigla. L’era senz’alter rivoluzionaria. S. Remo, San Remo - Brivio/Patruno ediz. Se sa no. “San Remo, San Rumo, San Romo, San Rimo, San Ramo “ / fior, fior, fior fior/mar, mar, mar mar/gioeugh, gioeugh, gioeugh, gioeugh/… e canzon/ Remo Rumo Romo Rimo Ramo…Amor.” Quaivun l’ha dit ch’èmm fa’ ben a desfass la seconda volta?