El gioeugh de la vita l'è seri

Quand Collodi l’ha immaginaa el Paese dei Balocchi l’ha pensà a l’Italia

La dama, un gioco che ha caratterizzato l'infanzia di tanti ragazzini, mai passato di moda

La dama, un gioco che ha caratterizzato l'infanzia di tanti ragazzini, mai passato di moda

Milano, 15 gennaio 2019 - Ogni settimana lo sguardo di Roberto Brivio affilato in decenni di satira, esercitata come attore, scrittore e chansonnier, illuminerà angoli della Grande Milano di oggi: i suoi vizi, le sue virtù e soprattutto la sua gente, da raccontare con irriverenza e tenerezza, come sa fare lui. E in lingua madre: il dialetto milanese.

Vun di primm gioeugh che i me genitor m'hann regalà l'era la Dama, cont de drè la Tria. Su la Dama te podevet giugà anca a Scacchi, bastava avegh i pedinn. Me diseven che rispett ai cart, la Dama l'era on gioeugh men da osteria. Adess quand te vett in quei sit che ciamen caffè o osterii letterari gh'è el reparto ludico. L'è no la solita stanza con dent i macchinett mangiadanee. L'è ona serie di taol con su la dama, i scacchi e per l'intellettual el gioeugh dell'Oca. Quest'ultim disen che l'è la quintessenza di gioeugh cultural. Fa' cultura dì “sem sta' in compagnia de on biccer de vin ner (minga bianc se no te perdet la stima) e del gioeugh dell'Oca”. L'ha sostituì el Monopoli che 'na volta ghe l'aveven i fioeu di papà abbienti intant che i poverett se contentaven de ona damiera pitturada a man su on foeui de carta cont i botton per pedinn o de ona tria disegnada cont ona matita colorada sul retro del medemm foeuil. L'acculturaa el se faseva la sigaretta cont i man. Impienì 'na cartina de tabacch, fall su cont perizia e competenza, leccal per serrà la cartina e pizzal cont on fiammifer de cusina. Guai dovrà l'accendin a meno che el fudess el zipp de tipo militar.

'Na volta hoo vist ona donna tirà foeura on bastoncin, mettel in mezz a ona fascinetta da taola fada cont stecch sècch sècch e sfregall fina a fagh vegnì foeura on fil de fumm e 'na fiammellina. L'ha levà on pugn in aria come segn de vittoria. Chissà perché tanti intellettual deven avegh la barba incolta (minga longa, incolta), l'indes e el medio giall de nicotina, alit ch'el spussa fina a on meter de distanza, vestìì che sann de pizza, odor ascellar insopportabil, forfora sui spall. Quej che se presentaven net, giacca e cravatta, profumaa, eren consideraa fighetta, poca cultura e tanti danèe da comprà el mond compres el de denter di liber che ghe pubblicaven. Quaivun el gh'aveva el brutt vizi e passà el confin l'andava a fa foeura el capital a Campion d'Italia, insema a industrial in su la cresta de l'onda in quel moment. I pover artist, poetta, scrittor, attor giugaven domà cont i poesii, liber, quader. Ti è trovavet al Cantinon de Magnaghi visin a piazza San Fedel, girà el canton del Luini panzerotti, da Pino la Parete in doa te mangiavet tocchelin de luganeghitt a la fiamma, al Quadrante, ristorant al primm pian, davanti a la Banca Pozzi, a i cantinn Dal Verme, al Rosengarten, birreria del dopo teater. Post che gh'hinn pù. I frequentador del Bagutta faseven part de on altra genìa, fada de giornalist-scrittor, inscì i attor che andaven da Michele e Marisa visin a la Galleria di “quatter pass”, in ona trattoria al primm pian del Liric vers la via Rastrelli, propri davanti all'entrada del Comun, o al Santa Lucìa, ristorant a la moda, regno de la Mina che la mangiava e giugava ai cart tutti i ser in cusina. Te se fasevet l'idea che la cultura la fudess on gioeugh e probabilment l'è stà tal. Adess se fann tucc la bocca larga nel nominalla e a lassalla de foeura di loeugh ludici. El concett del gioeugh l'è ormai quell di macchinett mangia danee che hann rovinà, e seguten a fall, pensionaa, lavorador, cont el miraggio de impieniss de danè come quej che, hoo leggiuu, hinn diventà miliardari con i bitcoin. G'hoo ancamò de capilla ' sta moneda on line. Te disen de versà 250 euro e dopo on quaj dì te se troeuvet quattercent bitcoin ch'hinn minga danè ma hinn danè.

Ma se hinn minga danè perché hinn danee? E cont i bitcoin (sembren biscott) te podet comperà de tutt ma te comperet nagott. E la gent, come el Marco Baldini, la diventa miliardaria de nient L'Italia on paes pover A paroll. Pagh incredibil, calciator che varen pussè che ona miniera d'or, artist cont cachet che on operari, on impiegaa e on dirigent el riess a vedè in des di so' vita, pension de famm in contrast cont quej de lusso, auto che pussè a costen pussè a venden, concert, dal bigliett ch'el supera el traguardo di 60/70 euro, che riempissen stadi e palaquelchel'è, teater che venden i post che costen pussè e fan fadiga a vend quej che costen de men, vestii, scarp, borsett che anca al mercà costen squas come quei de ona boutique, benzina che se sa no perché la gh'ha denter i terremotà de, e de, e de, relativ ai disgrazi de prima de la guerra del quindes e desdott e come ciliegina final gent che la gioeuga a la television cont prèmi da fass fermàa el fiaa. Se te guardet on giornal cont i programm te se accorget de vess in mezz a almen des gioeugh settimanal. Gh'è gent che la perd, ma anca gent che la guadagna cifre da fass girà el co'. E allora vun che el spend on milion per trasbordass cont on gommon precari, s'el riess a rivaa, l'ha faa on investiment perché prima o poeu el ghe rend.

Quand Collodi l'ha immaginaa el Paese dei Balocchi in del so' Pinocchio, da bon italian l'ha pensà a la soa nazion. Ai fioeu che gh'hann domà on' enciclopedia: el telefonin. Ai grand che fann de tutt per da' el cattivi esempi: cinema, fiscion, immagin basaa su la violenza, sesso, droga. Sì, el vizi l'è pussè divertent de la virtù, Ma se 'ndemm avanti inscì alter che Sodoma e Gomorra. Vun di me fioeu, quell che'el gira l'alta Italia per vend apparecc de sicurezza, el me telefona tucc i dì per dimm: ti sei divertito Se ghe rispondi de sì el me domanda el perché e mi ghe rispondi: perché la vita, quella che vivom, che vedom, che giugom, l'è on divertissment, ona filera de ridadd, E quand ridom gh'emm risolt squass tucc i noster problem. Salvo trovaj davanti quand tornom seri. brivio.roberto@yahoo.it