Jenki, el juke box ambulant

Da on incident al ritorno in tv per presentà ona soa idea

Jenki al culmine della sua notorietà

Jenki al culmine della sua notorietà

Milano, 30 ottobre 2018 - Parli de tanti anni fa, mi seri ancamò su la cresta dell’onda. Gh’era on cabarettista emergent che imitava i vòs di cartoon animaa: Paperino, l’orso Yoghi, a eren la soa specialità con tutti i alter che i vari Disney aveven inventà. L’era bravo e l’era anca l’unich. Success, serad, fioeu che le voeureven, genitor che le preferiven, el saltava da la vòs de Pippo a quella de Tiramolla, da la vòs di trii Porcellitt a quella del Loff, el faseva Gambadelegn e Topolino, e se te insistevet on po’ a volell, anca la vòs del commissari Basettoni.

Minnie l’era ona soa specialità. Gh’è minga come vess on personagg de success televisiv per avegh de drè ona filera de autor pront a datt battud, a vendet soggett, a insubì (offrire) sceneggiadur, sketc, canzon, parodii. Faseven cantà l’opera a Paperino, che, se sa, el parla a volt incomprensibilment, figuremes come se la cavava cont “Dove va il Giuggiolone amoroso/ nott e dì quand el vola in su l’aia/ el se ferma mai nanca on riposo/ tucc i donn hin lì pront a basall/ el se ferma mai nanca on riposo/i e comanda a bacchetta… Che omm!”

L'era propri in gamba e dato che l’era umil, timid, educaa e pien de grazia vers i colleghi, el se faseva benvolè de tucc. Ma on bel dì ona macchina disgraziada l’impiomba. El se salva per miracol. El resta in coma. Al risvegli ghe vegn l’afasia. El compless de faghela no. L’impossibilità de tornà come prima. Mes e mes de cur, de riabilitazion e finalment viv, vegeto tra i mortal, lu che la mort se l’era veduda visina, l’aveva toccada, l’aveva vista imcombenta e per fortùna l’aveva scansada miracolosament.

Lu! La famosa falce, l’aveva fermada cont la ridada dello Yoghi. La ripresa l’era stada difficil. Ma la soa vita la voeur vess de esempi a tucc quej che gh’han de patì, che veden lontan ogni risalida, perché se perden no d’animo. Prima o poeu, se gh’han denter el foeugh, hinn premiaa. Inscì Jenki. El m’ha cuntà che el s’è mis in contatt cont l’Enzo Jacchetti, omm ver, che l’ha spendù per lu minga domà paroll, ma l’ha fa’ invidà a ona trasmission giornaliera de grand success per presentà ona soa idea: el Juke Box ambulant, portà in sul corp. Mi che hoo assistii a la prima apparizion televisiva, pussè che on Juke Box ho vist on Teatrin tacca’ al stòmigh.

Denter gh’eren i personagg di fumetti, anca quej aggiornaa, che se moveven (l’è de perfezionà meccanicament), e a ‘sti personagg, quej conossuu dai fioeu, Topo Gigio e appunto Paperino, Braccio di ferro e compagn, ghe imitava la vòs. Pensa ti che gioia per i fioeu, quand i mamm le ciamaran in di compleann, vedè rivà in ca’ ‘sto teater ambulant, sul corp. Se mi fudessi on industrial di gioeugh compraria el brevett. Pussè stimolant de inscì ghe n’è no.

Bisogna che Jenky le registra, perché gh’è semper on quaj bargniff (furbetto) che podaria fassel so’. I fioeu, stuff de giogà cont gioeugh prefabbricà, tornen a quei de fantasia. Vedi la mia nevodina Angelica che ogni volta che la ven a ca’ di nonni (Brivio e Raimondi) a mangià, la voeur semper fa’ spettacol. E ona volta la tira foeura da ona cassa i gioppin , quej che s’infilen su per i man , on altra la costruiss on boccascena in su la sponda del divano de pell nera, on altra la se travestiss cont l’altra mia nevodina Maria Vittoria e l’indossa on mantell fa’ cont ona tovaja, on cappel (la mia bombetta), on altra ancamò se trucchen, in alter pitturen la nonna da la testa ai pè. Insomma fann teater. Imiten cantant, attor, personagg. Voeuren che i alter staghen cito per mett insema ona rappresentazion.

E come lor tanti fioeu. Voeuri rivalutà el telefonin. L’è vera che tucc ne fann on uso smodato, ma l’è anca vera che, specialment i fioeu le dovren(usano) con fantasia illimitada. Giughen a telefonass, inventen contrast, fan finta de parlass d’amor, imiten i conversazion di genitor. Domà depoeu la seconda media comincen a cambià, a vorè fa’ i grand, per riva’, certi volt, a robb che fan mal a vess cuntaa. Comincen a fumà, a rebellass, a vorè imità quej che deven minga vess imità, a seguì la moda, minga quella di vestii, ma quella de i bulli.

Pensa el ben che po’ fa’ on artista come Jenky cont el so’ juke box, cont el so’ teater portatil. El po’ criticà, fa’ ridd cont i parodii de quej ch’hinn prepotent per natura, mostrà el lato negativ de la vita con mett a la berlina personagg conossù, senza spuà sul nomm. Sull’idea de Collodi, dal so’ Pinocchio, capitol del Mangiafoco, ho vist marionett che faseven dell’ironia sui temp, che parlaven cont sarcasmo de la cattiveria nel mond, che condannaven i arrogant. E ricordi on film, “Lilli”, in doa duu magattèll (burattini), in on teater a la serèna ( all’aperto), dialogaven, rattellaven (litigavano), diseven quaicoss de viv, de toccant, robba che gh’avarien mai avù el coragg de sbattess in faccia. Ecco che per on amis che el se mett in pista de noeuv salta foeura on discors general. E devi ringraziall. Lu e el so’ teatrin portatil. S’el fasess pussè de ona puntada ghe scrivaria di copion besios (pungenti) a la manera del Gigi Lunari, grand commediografo, quand el scriveva per I Gufi.

Anzi, squas squas scrivi istèss. Me intriga ‘sto teater taccà al stòmich. Jenky, semper cont l’imitazion di personagg ligà ai cartoon , el po’ dì quel che voeur, fa el Meneghin, che cont la scusa de ciamà strada ai carrozz, la domenega, pagà dai sciori che voreven minga perdess in la nebbia, riceveva da la poera gent supplich, perorazion, reclam (minga i “consigli per gli acquisti”), lamentèll, lagnanz, cont la speranza che on dì el fasess el mestèe per on giudes, on politich, el proprietari de ona quaj impresa, on dirigent scolastich, ona persona de riguard, quaivun de fagh ona raccomandazion.

L’è minga cambiada la solfa. Adess se cjamen portaborse, segretari, amis de bandera, compagn de partii. Gent che prima voeur e depoeu dà. E se parla no de danè, ma de piasè, sotta el principi “tu dai ‘na cosa a me, io do ‘na cosa a te”. Domà che quand l’è el moment de dà, sparissen, poden no, l’è minga el temp, doman, te telefoni mi, ch’el lassa detto, ghe pensi mi. Semm gioppì(burattini) in man ai potent. Podom dà legnaa domà su la balaustra del teatrin quand parlomm cjar e gh’è chi seguta a fa’ el “gnorri”.