Chi g’ha debit el dorma tranquill

Moeud de dì, canzonett e traduzion in meneghin dal frances

La prima fiera campionaria di Milano

La prima fiera campionaria di Milano

Milano, 16 ottobre 2018 - Depoeu tanti presentazion de liber e de personagg senti el bisogn de svagass on poo e tirà a man certi moeud de dì che van al cincent e codega (tempi lontani). A Milan se dis che el frances l’è comprensibil perché l’è ona lingua come el milanes. La convinzion l’è totale, tant l’è vera che on bel dì on frances el va da on fruttiroeu e davanti a on sacch de nos ghe domanda: “Comment s’appellent? “ “Se pellen no, se pesten” ghe rispond l’ortolan e el francès interessaa “Comment?” “ Con man, con pè, con martel, con sass. Come ch’ el voeur lu” El frances el ciappa in man ‘na nos e la sventaja sotta el nas del negoziant “ Je ne comprend pas” e l’ortireu cont rassegnazion “ beh, s’el voeur minga comprai, che ‘l lassa stà”. El frances el va via senza avè capì nient. El fruttiroeu se volta vers la miè intenta a sistemà l’insalatta de ona cassetta che la stava per versass in terra “Cont i tedesch se capiss nagott, ma cont i frances l’è on alter para de manegh”.

L’era el '70 I Gufi eren finì nel ’69, mi frequentavi la libreria Cavour in piazza Cavour, là in doa ona volta, nel dopo guerra, gh’era on capannon cont ona birreria. Adess gh’è on palazz. A piano terra gh’era el cinema Cavour, elegant e film de prima vision, a fianc on bar che l’ha lancià i primm panini a la piastra (ghe andava tutt Milàn e te dovevet fa’ la fila per podè mangiai, on po’ come se fa’ in centro per i panzerotti del Luini), e la libreria de Renzo Cortina, cjaamada Cavour, dall’omonima piazza, e frequentada da editor, giornalist, scrittor. Sotta, in cantina, mi e Renzo Cortina avevom creà on loeugh per rappresentà i Cabaret Letterari, on nostra invenzion. Se trattava de ciappa di liber, de fagh ona riduzion sceneggiada e de leggii a on pubblic semper in aument. Lavorava con el Renzo anca ona segretaria che se ciamava Tani e che l’è diventada poeu ona capa de Canale 5, quella che la scerniva i attor per i produzion. Semper cont la musica de Albertarelli, mia sorella Maria e on attor me compagn de Accademia, Umberto Tabarelli, fevom i rappresentazion de liber come Poema a Fumetti de Buzzati, Stefanino de Palazzeschi, Per Favore non mangiate le margherite de Jean Kerr, liber de saggistica, vocabolari (on giornalista l’ha dit che mi podevi recità anca i elenchi del telefono) e vun ch’el descriveva la fabbricazion de le champagne.

Quand hoo vist che el taccava minga l’interess de la gent, l’hoo voltà sul moment in francais. “Mes dames et messieurs, bonsoir. Je vous salut tous les quants. Je sont veni inscì ce soire per vous parlère de la fabbricazion de le champagne o champignon che dir si vueille. Je m’excuse si je parle le francais ma j’ai appeine fait on cors de frances all’universitè de la Sorbonne a Paris et je l’ai emparè gratis. Mon ami, qui presente, ha etudiè francais dans un autre università de France, la Santè où se sont tous le questurins de France. Com’on dit, le flic. Il s’appelle le flicc perché schisciand le chapeau vien foeure le ruttin…ecc.” Le frances maccheronique comme en cette dialogue: “te seet come i franzes cjamen i scarp?” “Scarpin? Scarpon?” “ No, ghe disen bott.” “Bott?” “Bott. E t’el set cossa voeur dì Bott? Botte, sberle, pesciad, genogiad.” “Bott! E allora ai bott (bòtte) ‘se ghe disen” “Cou” “ Cou? E al coo?” “ Tètt”.

IN VIA CANONICA, la Ciaina Taun de Milan, hoo provà a di’ “Ghin?” m’han rispondù “se gh’hin gh’hin se gh’hinn no, s’ciao” che l’è ona canzone scritta dal Brivio con Roberto Marelli su musica de Sergio Parisini. E tant che semm sui canzonett n’hoo scritta voeuna su on moeud de dì che l’è andà in disuso. T’el chi “ Chi robba dès/danden via quatter/ ghe ne resta sès”. Sarìa bell anca descriv i milanes che storpien i nomm. Pensìì a cossa l’è diventà San Giovanni Nepomuceno… “San Gioan né pù né men!” Voraria trovà anca chi me mett in musica La rizetta del Minestron: “Gh’han on bel dì, ma el vero minestron/ coi so’ carottol, sèller, verz, fasoeu/codegh, péver e trid, ma de quell bon/ el manda a spass risott e ravioeu/ che appena in frecc no varen on sesin; invece lu, gelaa l’è on bombonin.” E anca per i lader gh’hinn i vers appropriaa: “ Lòcch ne mancava mai in sulla Fera/ E per quanti volt ne capitava/ vedè a filà – col zuccher che filava – on portafoeuj in d’ona man liggèra…”

Mi me ricordi quand la Fera la feven sui bastion de Porta Venèzia. Gh’eren i baraccon cont i “baraccon” (fenomeni appunto da baraccon). Ghe n’era vun che el saveva a memoria tutta la divina commedia. Ne diseva on canto sull’entrada per ciamà gent. Peu la gent entrava e gh’era la rappresentazion de l’inferno cont i dannaa nel foeugh, figurant truccàa e vestii che andaven avanti e indrè intanta che l’attor el recitava Caronte, el Conte Ugolino, Paolo e Francesca, Farinata, Ulisse. Intant che l’era all’Inferno el vosava ‘me on dannàa, in Paradis el cambiava tono, el diventava dolz, con ona vos debol, tant che a on certo ponto vun el vosa “Parla on poo pussè fort” e l’attor “ Se ti te set sord, coppet! Mi ghe n’hoo minga colpa se ti te gh’heet i orecc fodraa de anguilla!” El moeud de dì el nass da quell episodi.

On alter l’è “va a scoà el mar”. L’è propi vecc. El se riferiss a quand i galèott rèmaven i galer. I rem sembra che accaressen l’acqua come faria ona scoa. Da lì “va in galera” “va a scoà el mar” e “va’ a Bagg a sonà l’orghen”, in quella Gesa che la gh’ha l’orghen pitturà sul mur. Anca el brigadier Dondina l’era ciapà sul ridd dai lòcch perché bettegava. Cantaven “El Dondina quand l’è ciocch/ el va intorna a ciappà i lòcch/ e i je mena a S.Vittor/ a sentì quant’hinn i òr…” A S. Vittor gh’era ona campana che quand la batteva i or pareva la sonass a mort. Ghè’eren di usanz stravagant in preson. Per esempi (Cherubini) ciabatta el voeur dì sciavatta. L’ultim che ‘rivava el doveva pagà ona bonna entrada ai presonner che eren denter da temp. Se el pagava no el doveva ricev tanti colp de sciavatta sul cù quanti eren quej che comandava el pussè vecc ciamà podestà.

E per finì la serie che riprendaroo tra on quai numer, on poo de varietà: A Milàn quand el pioeuv gutta i tecc. (gocciolano i tetti). Apis Faber mòcc fa spegasc sui liber frùst (la matita rotta fa scarabocchi sui libri logori). Debit? Per vegghi besogna godè del credit/ alteramente come se fa a fa debit? Chi gh’ha debit el dorma tranquill/chi gh’ha credit el toeu camomill.