La panerada cont el pan de mej

La Credenza de Sant Ambroeus e i temp del scior Capitini

Lo storico carretto del menalatt, il portatore di latte e panna

Lo storico carretto del menalatt, il portatore di latte e panna

Milano, 22 aprile 2018 - COSSA L’È la Panerada? Ona roba de mangià? Ligada alla Panera? Gh’è ona quaj festa che la contempla? San Giorgio? Quel che l’ha copà el drago Tarantasio? Pretendi no che la memoria del lettor la vaga indrè come la mia, el sarà senz’alter pussè giovin anca se mi gh’hoo ancamo’ el sacro feugh in di ven, ma la panerada l’è ona festa squas dolciaria. Pan de mej pucciaa in la panera che on quaivun la voeur  acida. E chi l’è che la mett in tavola? L’antica credenza de Sant Ambroeus di via Rivoli al 4. On negoziett davanti all’entrada principal del Teater Strehler, a fianc all’ex Fossati che adess el se ciama Teater Studio, me regordi no a quall’attor l’è stà dedicaa, ma saria mej a nissun per rispett al grand regista che l’ha inventaa tutt, che l’è sta’ copià de tucc che l’ha popolarizzà el teater e nel stess temp l’ha anca intellettualizzà. LA PANERADA la me trà a la ment el Capitini, industrial di macchin tipografich, di rotativ. El gh’aveva i uffizi in via Alserio e l’era el mecenate de Maner Lualdi direttor del Teater Sant Erasmo, l’unic teater, allora, d’Europa, a scena central che numm milanes semm sta’ bon de fa’ foeura, perché la proprietà de la ca’, ingorda de danè, la gh’ha avuu l’intendever pensada de trasfomall in garage. Eh, certo el garage el fa’ cultura, el garage te insegna di robb fantastic: robà, attentà a la virtù di donn che giren a la ricerca de la macchina, scond i scopazzuu che violenten, anca se l’è on garage interno, a suicidass cont el fumm de scappament lassà avert... Tutta letteratura scritta da Goldoni! Shakespeare! Molière! Lunari! Fabbri! Mi ciapparia i proprietari di post ch’hinn stà cancellà come ex cinema, ex teater, e che spetten el cambi de destinazion come el vecc Italia, poeu cine Maestoso, come tanti alter che daven lustro alla città e moviment a la popolazion che la gh’aveva i post de aggregazion adess diventà deserto e pussè pericolos di temp de poeu la guerra, mi j e ciapparia e j e mettaria alla gogna in piazza Scala, denanz al “liter in quatter” (monument central) con ona medaja de benemerenza o addirittura l’Ambrogin d’or e la motivazion: “fautore della cultura cittadina” stampada a lettere cubitali in moeud che la poden legg tucc i passant e i turist. Mi faria ona serie de conferenz all’Urban Center (el nomm l’è perfettament milanes, basta leggel cont i accent giùst) in fond a la galleria che invece de segutà nell’opera che el faseva on temp el costring la gent a andà dai cinq ai ses per via del personal. Ma l’è possibil che ghe sia minga on quaivun che l’obbliga el Sindich o la Giunta a vess minga sparagnina e a sacrificà on quajcoss in nomm de quella cultura che l’ha gh’ha minga la sfarzosità de la Scala o del Piccol Teater? A volt pensi che femm schivi. Ona città che l’è ancamò protesa a ciappà tucc sotta la soa ala e a faj diventà fruidor d’ el so’ patrimoni, la se perd a drè aj invidii, ai ragionament de part, ai lott de partii. Ripeti: femm schivi. Ma tornem al Capitini, industrial che ona volta a l’ann el radunava l’intellighenzia milanesa, i artist, i giornalist, i attor, i regist e alter, nel so’ grand appartament a quèll di dersètt pian de el grattacielo de via Vittor Pisani angol via Tunisia, per la panerada. E la mangiaven tucc. E tucc eren d’accord nel fa on applauso a ‘sta figura che se meritava on monument per vess on mecenate del teater e di artist (Capitini che insema a Borghi faseven ona coppia che la dovariss vess semper ne la ment de quej che elargissen danè a chi voeuren lor, ai amis dej amis, ai raccomandà de fer e anca a quej che gh’hann la fortuna del vess al moment giust nel post giust con i personn giust). Ad ogni manifestazion, el grand homm el presentava on quaj coss che l’aveva trovà all’èster. Quand sont andà mi el gh’aveva de mostrà on quader del Tiziano, comprà all’asta de Sotheby a Londra: la nascità del Signor.  A MEZZANOTT, du compars vestì de lacchè, aveven derbì la tenda de velù, tipo sipari, che quattava el quader. La natività l’era apparsa in tutt el fulgor del Tiziano. Cont on ohhh de meraviglia, tucc s’eren faa avanti per vedè el quader che troneggiava alt su la paret, voeuja per dagh pussè rilevanza. Te se sentivet de colp pover come i pastor, come el bambin Gesù, come la Madonna, San Giusepp. Te sentivet in sul coll el fiaa del boeu e dell’asnin che el te riscaldava. E sotta al quader du intellettual che commentaven con la erre grattada: «Però, così poveri e farsi fare un quadro dal Tiziano!». Basta cont i mecenati (inscì aveghen! Ghe sarien do’ commedi, on film, on docufilm e tanta altra roba de sponsorizzà) e tornemm a la Panerada. Inutil spiegalla. Basta andà in via Rivoli al quatter, il 20 e il 24, e saggialla! E se quaivun el voeur saveghen pussè che el staga a sentì la spiegazion del Frattini, dotta, e esplicativa, ( incoeu se dis esaustiva). Che ghe vaghen tucc. Anca quei che dovarissen governà e che ciappen tutti i scus per fa diventà i elezion ona smaggetta. Ma possibil che el sia giamò passà on mes cont la gionta e che se balloten ancamò i esplorazion? In la cosidetta campagna elettoral pareva che… vota mi, vota ti, vota lu, vota l’alter… gh’avessen tucc j idei ben cjar! Per on para d’or hoo fa el cronista e sont andà in mezz a on quaj campanell de gent che la diseva: «Semm trattaa come cojon che capissen nient». «Tutti parlen del ben del paes, de la popolazion». «Perché di pension ne parlen no? Prometten» «Quell de promett l’è on mestèe de la politica» «Promett per minga mantegnì» «E num pagom, el diseva Totò» «E numm spettom, disi mi» «Ma se ghe voeur a mettes d’accord! Che proeuven! Se la va mal el President decidarà se fa» «Voeuren desfà i camer prima ancamò de aveghi formà» «Han nominà i duu President, Camera e Senato, ma el pussè important, quel del Consigli di Minister cont i Minister l’è ancamò in trattativa» «Perché lassen no andà avanti el Gentiloni? Parlen de Governo de transizion. Quest chi l’è minga de transizion?» «Te gh’heet reson. Ghe fan faa on rimpasto di minister con i onorevol, me spussa ciamaj inscì, noeuv e vai col liscio» «Voeuren on governo del Presidente per el disbrigo di affari correnti. Ma quel de Gentiloni se l’è. El disbriga minga i affari correnti?» «Mi credi propri che ne ciappen per el…fondell!» «Te vedet no i cartej de la gent in corteo che la voeur cambià?» «Sì, peccà che tucc voeuren fall. Ma nissun el dis in cossa el consist el cambiament. Cambià cos’è, el vestii, la faccia, i pensee, i pension, i piscinn, i scoll che van giò a tocch? Cambien sì, metten el drapp ai monument che mostren i nuditè. Fra pocch el ,mettaran a la frutta e verdura per fagh minga mostrà le cruditè» «Se te riferisset ai appalti truccàa, ai truff, ai danè mandà all’ester, ai colorant che svoejen in di fiumm in secca, a tutta la ruera che se ved dal treno ch’el va a Trezzano, e chissà a quella che vedom no» «Car el me car fioeu te devet abituass» Nel Gran liber di Parolasc mi disi che “abituass” l’è ona parolascia. Quand se tratta de «abituass a la m… a la stercoraria che gh’èmm intorna, a l’è propri ‘na parolasciona».