Dà contra de chi, dà contra de là ...semm al pont de mendà

In la posta de Il Giorno, leggi ona domanda: “Doa hinn andà a finì i NòVax?” Già, i NòVax, contrari ai vaccinazion

Vaccini (Archivio)

Vaccini (Archivio)

Milamno, 13 febbraio 2020 - In la posta de Il Giorno, leggi ona domanda: “Doa hinn andà a finì i NòVax?” Già, i NòVax, contrari ai vaccinazion. Quei che pensen che sien inutil. A sentì i statistic che vegnen foeura a proposit del Coronavirus (anca tra i germi la Monarchia la tira su la testa!) gh’hinn di malattii come l’influenza che la regouiss vittim su vittim e la gent, che la dovaress mettes in condizion de ciappala no, se ne sbatt perché l’è de spess ona scusa per saltà el laorà e vess pagà l’istess. E adess, tutti in ansia a spettà el vaccino? Te fan vegnì voeuja de fagh el famos gest cont la man destra sul brasc sinister. El stess gèst che quaivun da ca’ el fa’ al pubblic de “I Soliti Ignoti” quand el dis “noo” a ona soluzion, scèrnida dal concorrent, che la risulta giusta e el pubblich stess, convocà per dì sì o no, el resta come quell de la mascherpa. Quell che fann i calciator quand riessen a fa’ gol depoeu temp che le faseven no e per quest eren sta’ critica’ sui giornal. La gestualità oramai la se ‘compagna ai paroll squas semper. L’esempi l’è quell di virgolett. Indice e medio de i do man manovrà all’altezza-faccia cont la stessa frequenza che ona volta, ma anca adess, la gent la rispondeva “assolutamente sì” “assolutamente no”. A volt esageren e disen insema al gèst: “tra virgolette”. Alter sègn l’è quell de streng i pugn duu, trii volt per significà de scurtà on discors. El moviment el te fa perd la concentrazion al ponto che de spèss se ciappen topicch verbal, se va in confusion. Te sentet che el relator o chi per lù el taja curt sècch, incazzà e va’ via succ succ. I intervistador RadioTv se comporten divèrsament. Quand l’interlocutor el parla di robb interessant che tutti vorarissen sentì, per fa’ vedè che ne sann anca lor, o per ona quai reson politica, se intrometten, a vanvera. Anca ben che “Gente che ne romp i saccocc ghe n’è on monton/seccaball, seccaperdèe, seccamincion... “. E chi la sarìa finida per numm. Ma el moeud de dì l’è inscì bell ch’el completi: “…che de bon cristian hinn semper in peccàa/ avend tutta la vita el prossim seccàa/ e destinà segur d’andà a l’inferno/per non seccagh quajcoss al Padreterno.”