Me par de vess al bar di ann ’60

Adess tucc sann de tutt ne la politega. E gh’hann semper reson

Una foto storica delle donne al voto in Italia

Una foto storica delle donne al voto in Italia

Milano, 5 marzo 2018 - “Stella d’argento/che brilli nel ciel/ il tuo splendor/mi fa morir di nostalgia/Oh, quanti ricordi/fai vivere tu/stella d’argento/ che brilli lassù…/” (Serenata messicana) “Tei chi i cinque stelle/ che ier hann vinciù/ e i politich / fan laorà la fantasia/per dì alla tele/ che tutti han vinciù / perché al potere/ voeuren stà on po’ de pu. El mond a l’è comic/ per i discussion/ che tutti fan/ cercando de salvà la faccia/ E disen in coro/ hemm minga perdù/ cantemm tucc insema/ numm contom per duu”. –––––––––––––––– Mi sont minga stellista, sont stà socialista ona vita fina a quand hann sbattù la torta in faccia a la gent, ma devi dì che tucc, lor (i grillitt) compres, la campagna elettoral l’han fada coi pè. A sentì la gent che la faseva i campanell intant che l’era in fila (certi seggi eren pien ‘me ‘n oeuv, alter cont poca gent ) a votaven squas tucc cont la voeuja de lassà i sched bianc, de fa on quaj pastrugn ch’el fasess invalidà la cros sul segn. E hann votà, a sentìì i discors, per protesta. Quest’ann pareva che l’andass ben nient, nissun segn, nissun prèmier. “E quest chi l’è inquisì, quest’alter l’è on fanfaron, quej del governo passàa han faa nient, ma second quej che eren su anca i predecessor hann fa nient e per i predecessor han fa nient quej che gh’eren prima, e quest chi l’è on delinquent, quest’alter ancamò l’è in odor de fa on po’ de penitenziari, pardon, penitenza. Tutt on governo, tanti governi bon de fa nient, on Italia de lader, come el dis el Venditti, de fanigottoni”  Uei, pareva de vess al bar di ann ’60/70 quand la gent la se infervorava per el calcio, el ciclismo. Anca adess la se infiamma, ma pòcch al bar, Gh’hinn i trasmission di TV privàa in doa vosen, litighen, fan di berciad, discuten come fodessen professor. Sann tutt de tucc. Inscì per la politega. Se te analizzet i vos del coro voeuna a voeuna te se accorget che fann di ragionament ciappà da alter ragionament che hinn ciappà da alter ragionament e via fin all’inizi dell’alber genealogich di discors. A gh’hann tutti reson. Tucc a cerchen de convincet. I conduttor han el lor de fà per tràa in pè la trasmission, interrogà a destra a sinistra al centro, dagh la parola a quej che lontan apparissen in di tabellon , coi faccion, cont i oeucc pien de savè, de arguzia, de commiserazion e de presa per i fondell. I oeucc a parlen. Squas te legget quel che vorarissen dì al post de la vos che la va’ per cont so’ a parlà in politichees. Ghe n’era vun stanott, cont i cavej bianc (verament hinn squas tucc coi cavej bianc e i rifless bleu) ch’el parlava di statistich sostenend che el sistema l’è sbagliàa, che el doveva rinnovass. Ma l’è minga el slogan de tucc i partii: rinnovass, riformass, caregass de milanesità (ogni tant ghe la metten denter per dà el contentin a quej che se disen milanes pur al 100%), cambià el mond, diminuì i tass, alzà i pension, ona riforma de la scola per fa’ in moeud che ghe sia el sciopero di professor che ghe pias minga i riform scolastich, e dagh a la Polizia, che second el parer comun anca se ghe fuss al governo ona sinistra come quella de ona volta, la saress semper fascista. I deputaa a hinn semper in ostracismo. Se le fann tra de lor, anca del stess partì.  E par che gh’ abbien in man el mè “Grand liber di parolasc”. Ona volta la parola pussè dolza l’era… pirla. Adess la pussè dolza a l’è “m….” A scrivi i pontitt per decenza. Cossa la diseva Mina insema al Lupo? Parole, parole, parole… ecc. E de paroll ghe n’è tanti. Anca in di barzellett da invià cont el uotts app. “ Con il prossimo Presidente del Consiglio l’Italia cambierà la marcia. Metterà la retro.” Solit ingorgh sulla A1. On politich al so’ autista “ certo, la pagomm cara, l’autostrada, però ghe stemm a longh”. On lingera el copa do omen, depeu che l’hann arrestà el telefona al so’ avvocat perché el vegna a difendell. : “Arrivo in aereo con due testimoni oculari.” “Esisten do’ tipi de avvocat, quej che conossen la legg e quej che conossen i giudes” On ghisa el ferma un’ auto bleu “Alt l’ ha minga vist el ross?” “Si, ma non c’erano auto e sono passato lo stesso” “A hinn 100 euro” “Sono un Ministro e devo andare a la lavoro” “Ministro o no, a hinn 100 euro” “Va bene. Segni il suo numero di matricola. Ci penserò io a lei. Tenga e sappia che è denaro rubato” “Ch’el se preoccupa no, el savemm tutti”. E adess che gh’emm sollevà el spirit, per quej che ghe l’aveven giò per via di elezion che hinn minga andà come voreven, on po’ de cabaret per quej che andarann a comandà, se ghe la farann a mett i cart giust. Politich: relativ all’art de governà (art… el me par di volt che i governant la gh’abbien missa tutta de… part.) che la riguarda l’organizzazion de la vita pubblica ( domà dover, pocch diritt che peu diventen dover). I partii politich (anca el vocabolari i e mett in corsiv) gh’hann i candidaa. Cossa fann ona volta ch’hinn diventà onorevol? (se adeguen). On quaivun l’ha scritt “il potere logora chi non ce l’ha” (chi ghe l’ha el tegn ben strett le molla no).

Parlament? Ona gesa da frequentà senza tanti domand, che la gh’ha per scopo la politica, i affàri pubblich, l’avvedutezza, la prudenza ( in doa?, comè?, quand? ). Politich arrivaa: el studia escamotage, frequenta zene, vernissage, el va’ de per tutt, inaugura, presenzia, scappa per alter impegn (el dovariss stà pussè cont i mortaj, ciappà l’umor, capii i fadigh, i sospir, i respir, i magon, seguii in di mezz pubblich, mettes in coa e cerca’ de viv cont 850 euro al mes e anca men, domandà on mutuo, on fido, on puntell per esam clinic e mettes al lor post quand riva la vos che diminuissen i pension, che aumenten i stipendi di parlamentar, che gh’è ‘na lotta per el temp de pensionament . E peu el parla, el fa i discors. Attent a quel che el dis. El po’ no dì i robb che l’ha ditt in passaa. Porti a riguard el final de “Non so non ho visto se c’ero dormivo” la commedia de Gigi Lunari, commediografo semper verd. Serom all’osteria mi, Magni e Patruno a spettà el Svampa andà a on comizi (1965/66). El riva e ghe domandi i so’ impression. El fa’ “El medesim discors de l’ann passàa cont ona quaj virgola cambiada”. Telefonada de on “quaivun” cont la preghiera de cancellà el quader. Numm obbedient gh’emm fàa la gionta de la telefonada. 

brivio.roberto@yahoo.it