Gh’è quaicoss che funziona no

Sem restàa ai tempi de Pilato: se accusa e manipola per minga cambià

Jeff Fenholt è Jesus Christ Superstar a Broadway

Jeff Fenholt è Jesus Christ Superstar a Broadway

Milano, 2 settembre 2018 - CARO PAPA, Se te penset che el noster Signor l’han miss in cros perché l’andava in gir a predicà la bontà, la pas, l’amor, perché el guariva i malaa, el resuscitava i mort e faseva anca miracol col food (pan e pèss) che adess interessarien el Farinetti col so Eataly al ponto che se trovass ona persona come Lu el mollaria quell che l’è staa El Teater Smeraldo! Se te penset che el Signor, che l’era fieou de Dio, ma che le diseva tropp suscitand invidia perché capiven no e credeven che voeuress robà el post de on quaivun, l’han condannà perché el diseva “Beati i poveri di spirito perché di essi è il regno dei cieli?!” Ma com’è, diseven, l’è pover, el gh’ha on spirit barbon, e el gh’ha diritt al paradis?! Se te penset che, semper el noster Signor, el diseva “È più facile che un cammello passi per la cruna di un ago che un ricco entri nel regno dei cieli”, e tucc quej che gh’aveven danè se sentiven robà d’on lor diritt, al ponto che cercaven in tutt i maner de salvaguardà la borsa e anca la Borsa, che avarissen salvà a qualsiasi costo i Bank cont i cassett de sicurezza in doa podeven deposità quader, lingott, danèe de carta, att de proprietà, merchandise de la pussè costosa (niente roba de pellizzeria perché l’ aveven giamò fada foeura i animalist). Se te penset che per Lu copà el prossimo voeureva dì andà contra la vita che Lu medemm aveva creà, e che i mercant de mort, portavos di Governi che a lor volta eren portator de armi, per salvà ona quaj s.p.a. che i e fabbricava, diseven per giustificass, a i governant che se riuniven per fa’ trattati e firmà la minga proliferazion di armi depoeu che i aveven vendù, basta con le armi. Se te penset che malgrado el So’ sacrifizi el mond l’è andà avanti impastà de egoismo, de cattiveria, de tortur, de perversion, lader de tutt, come el canta Venditti, anca di sentiment e de amor. Se te penset a tutt quest e a alter in gionta te gh’et de consolass. Te set fortunà perché, pur volendo, t’hann minga ancamò miss in cros. Ma perché t’è vorsù cjamass Francesc ? T’el savevet che l’era on nomm rivoluzionari! Che domà quell ha comincià a da’ fastidi propri a quej che t’han votà Papa, sicur che te gh’avarisset fa’ ona piccola rivoluzion ma che in la sostanza tutt el sarìss tornà come prima, all’Italiana. On borbottà continuo ma a la fin senza cambiament sostanzial.

INVECE cont quell nomm che tutti gh’èmm applaudì t’è comincià come fan i ond in di rocc, a resegà de chi, de là, a dx, a sin, e poc a poc denter el corp pien de ona ignavia che l’è durada secol, illuminà da la Lus de Redentor, cont la toa borsetta, col to’ volè dormì in ona ca’ diversa da quella Vaticana, tant per restà lontan dai porcherii che hann faa in di secol passaa. E adess te comincet a valutà i conseguenz de quell che t’è comincià a fa’ e che te segutet, colp per colp, moment per moment, branchia per branchia, persona per persona, grup per grup, a colpì. Gh’è chi cred che se te salta el ghiribizz te podet cambià i dogmi, senza accorgess che t’è mai toccaa la materia de la Fed, ma t’è comincià a mett al so’ post l’apparato clerical diventà pussè peccator di peccator, cont prèt che eren diventà pesg di civil, invasà da peccàa comun, extra comun, provincial, statal, mondial.

E PARLI MINGA del sesto comandamento, ma tiri dent tucc i peccàa dell’umanità, de tutti i religion, compii anca in nomm di religion. Pover Papa. Eppur saveven che te seret on omm de battalia, che quand te andavet in di favellas l’era minga per fa’ ballà i oeucc ma per rendes cunt di miserii, del coeur indurì di abitant, del viv impossibil, de la mancanza de Dio. Me vegn in ment on capitol de “Le Cronache Marziane” scritt da Ray Bradbury, quand on prèt el va in gir per Marte, ormai conquistaa e abitaa, a cercà i marzian per scoltà noeuv lor peccaa e medegaj. E cerca che ti cerca el finis per incontraj. Eren minga corp, eren fluidi, eterei. Quand, salvà da on pericol de vita (l’era adrè a precipità da ona altura) e se mett squas la stola per cercà ona confession, ona vos la penetra nel so’ cervell: “perché”(mi la volti in milanes) “te vet no a cercà i peccàa de la colonia sbarcada sul pianeta ross, che la imperversa con tutti i peccàa importà da la Terra e la ris’cia de fa’ impiomba’ Marte ne la stessa lordura terrestre?” Pover Francesc. Capissen minga che ti, piuttost che cercà peccàa noeuv te cerchet de perdonà quej che la Gesa la fa’ in di secol de predicazion pro ea. Quel tizio che te voeur inscì ben de domandà la toa interdizion, i to’ dimission, el se rend cunt de avè la stessa faccia del Torquemada? Quel torturator che on dì o l’alter te tiraret a man, me auguri? E tutti quei che te van contra perché te tocchet i lor interess, se renden cunt de vess come la folla che l’arringava Pilato tant che a la fin el s’è lavà i man, creand on slogan che el sta’ in pè anca ben (malgrado) ch’hinn passaa pussè de 2000 ann? Finirann che te metteran in cros anca ti e tanti se lavarann i mann salvo poeu, ancamò all’italiana, fa’ i terribil, fa’ i discors de convenienza passiva, dimostrass propositiv in ritard ma pien de aggettiv cont l’intenzion de riparà al maltort. Semper depoeu, però, scriv che te seret stà’ on grand Papa, e che pocch te aveven capii. Tutti a fa’ finta de piang. Anca quej che adess te sopporten. Te me paret el Pavarotti. Quand fasevi l’Operetta, tenor che ghe rivaven nanca al so’malleolo, gh’aveven la forza de denigrall, de dì che l’è mai stà on grand tenor, che Di Stefano l’era mej, per minga parlà poeu de Del Monaco. Che lù el s’era vendù ben, che l’era on maester de communicazion ma che in fond el vareva pocch. Avii capì da che pulpito. Gent che la ghe rivava nanca sotta el genoeucc. Ti, Francesc, te tratten squas come lu. Te seet on bon Papa, ma col to’ fa’ remissiv te seet decis a fa’ quell che te gh’heet in ment de fa’. On òmm ch’el va’ in mezz a la gent, ma che el fa foeura quella la fa part de la soa cort. Pader de la Gesa che el voeur mett a post ona struttura in vita da secol, che l’è mai borlada giò e adess la ris’cja de fa’ la fin del Ponte de Genoa. La ris’cia de fass sopraffà da alter Ges, dai Musulmann, dai Buddist (che, snob, disen che la lor l’è no Religion ma sistema de vita) e dai Protestant, cont la differenza che ‘sti ultim segutand a suddivides in tanti Lutero e Calvino gh’han no la massa, la bona massa che Putin el vorarìa ricjamà all’ordin e tornà ai temp che van da Stalin a pocch prima de Gorbaciov. E allora vist che te predichet ben e te razzolet mej, femmet foeura. Dimission, come Papa Bendedetto XVI; pocch sann chde l’è el to’ ispirador e che l’ha dà i dimission perché el gh’aveva no la forza de portà avanti quell discors che te fet ti, ispirà e decis. Dimission! Inscì ne trovaremm on alter e per la prima volta nella storia ghe sarann trii Papi. Ma attenti, sciori. Se dis e el fedel le cred che intant che i cardinal voten, ghe sia el Spirito Santo che gira ne la ment de tanti a ispirai. E che el nomm che salta foeura el va’ minga a scontrass cont el passaa ma le integra. E allora i dimission resultarissenn inutil visto che el noeuv Papa el finaria per continuà el discors de pulizia iniziaa dai do’ porporati bianchi ancamò viv.

CARO FRANCESCO. Intant che te rampeghet sul noeuv Golgota, ricordess che sont pront a iutatt come l’ha fa’ Simone el Cireneo. Ma intant, accetta on consili: tira via el voto de castità. Fa in moeud che i pret poden sposass. Ghe sarà on po’ de scompilii ai primm temp, ma peu, pensa che pes in men suj spall. Tant l’è minga on dogma. Damm a tràa. El po no succed che ben. Via i ciaccer, via i fatt vegnìè foeura in ‘stò periodo de Sodoma e Gomorra, via i pericol de qualsiasi tipo. Vorarà dì che invece de vun saran in duu a pregà, e anca in trii o in quatter, second i fioeu che vun el programma. Matrimoni senza divorzio, nascit senza aborti, formazion pussè cjara della famiglia. E in tutti…BT, BT, (minga BT coin ma..)Bon Ton. Volti in milanes el “Tentativo della descrizione di un banchetto a Parigi” che per mi el diventa “Tentativ de descriv tutti quej che parlen mal de Francesco perché parlà mal el paga pussè che parlann ben”. “ Ceux qui…” “Quelli che…” Com’è! l’è minga la canzon de Jannacci? No, l’è de Jaques Prèvert. Forsi l’Enzo el se dementegà de dill, a so’ temp. Donca… Quei che piament/quej che copiosament/quei che creden/ quej che vittoriaveggien/ quej che alzen i rai/ quej che dann i cannon ai fioeu/ quej che dànn fioeu ai cannon/ quej che fabbrichen i spillon per mettighi in del corp a quej che odien/ quej che sofflen in di bottilii voeuj che alter bevarann pien/ quej che san no cossa se dev dì e intant barbotten de tutt senza savè de fa’ del mal/ quej che gh’hann tropp rob de dì per podej dì/ quej che vegnen accusaa, intimaa aumentaa, diminuii, manipolaa, frugaa, accoppaa al post de quej che dovarissen vess accusaa, aumentaa, diminuii, manipolaa, frugaa, accoppaa/ e quej, infin, che crepen de noia la domenega depoeu mezzdì perché veden vegnì el lunedì, el martedì, el mercoldì, el giovedì, el venerdì, el sabet e la domenega depoeu mezzdì/ ma hinn propri lor che betteghen e squas semper a voeuj, tant per fa’ on quaicoss. Per mett in cros Francesco