Su la panchetta a Ferragost

I estaa de ‘na volta e la festa d’incoeu dedicada a i ferii normal

Film “Mamma mia che impressione”, 1951

Film “Mamma mia che impressione”, 1951

Milano, 15 agosto 2019 - Ona panchetta sotta a on alber ombros, on carrettin de gelati a vott meter de distanza, lu e lee, sentà giò a ciappà el frèsch de la mattina prima de la levada del sol. Visin a lee ona cesta con denter la colazion; quatter fet de pan biscottaa, on vaset de marmellada de mognagh, ona briosce salada, ona bottiglia de succh d’ananas senza ‘zuccheri aggiunti’, on termos pien de caffè e on alter pien de acqua calda per el tè present in quatter bustin. I duu conversen cont la tranquillità che gh’ha chi voeur passà el Ferragost in pas. “Ueillà, semm riva’ anca, a quest’ann a la festa di riposador” “Com’è, l’è minga di laorador?” “No, quella l’è el primm de Magg!” “El quindes de Agost, l’è minga el dì central di ferii?” “Già, di ferii normal, quei intelligent hinn spantegà in tutt el periodo estiv. E poeu adess i viagg costen pocch e perdepù gh’è el ‘ triivoovia’. Quell lì el te troeuva hotel stranger che costen men de on albergo italian e ti te gh’et tutt l’ann per andà a trovà l’estaa in doa te voeuret.” “Triivoovia? L’è minga triivago?” “Quell l’è venet!” “Che differenza gh’è tra on Hotel, on Albergo e on Resort?” “L’hotel l’e’ on albergo, l’albergo on hotel.” “ E el Resort?” “Sarà ona roba religiosa.” “La mia tosa con el marì’ e duu fioeu vann in Tailandia. Uei, m’ha fa’ vedè i cunt ipotetich de on Resort. In des dì spenden men che andà in Adriatich, viagg compres.” “L’è ‘na scusa perché voeuren andà all’ester a tutti i costi.” “ Ma va! Se ghe vann l’è perché gh’avarann la convenienza.” “ A tutti i costi. Spendarien anca ona cifra per dì ai visin o ai amis ‘ io sono stata in Tailandia, e ho speso la metà di quanto avrei speso a Bordighera.” “Te trovà propri la città giusta. L’alter dì s’eri propri lì. Sont entrada in on super per comprà on inguria. On euro e quaranta al chilo. A Milan costen da O.35 a 0.65. E l’ananas? 1.95. on ‘esagerazion. “Lader!” “ Te le dit!” “ Mi sont andà all’ester squas tutti i ann. Guarda! Hoo trovà che l’Italia l’è on paes de dilettant. E el bell l’è che i turist che vegnen chi diventen dilettant anca lor.”

“Travolti dal carattere delle nostre popolazioni, che l’è minga on film de la Vertmuller. Chi però gh’è la gent genuina, cordial, che sa mettet a tuo agio anca se te set no la lengua di stranier. Chi gh’hinn i bellezz, l’arte, l’antichità e la modernità. Se in di alter paes te gh’et on tocchelin de bellezza per ciaschedun, chi ti e gh’et tucc insema, archeologia, storia, letteradura, pittura, scultura, paesaggistica, bellezz natural, cusina, gastronomia, cinema e teater” “Semm on po’ indrè quanto a pulizia.” “Minga de per tutt. E guarda che cialtroni hinn ona bona part di cittadin che se ne sbatten di regol, del nett, e fann quell che voeuren. E tanti turist se adeguen. Gh’è minga come vess anarchich per dà spazi all’anarchia.” “Cossa ghe entra la politica, adess?!” “Se dis anarchich de vun che osserva minga i regol e quella dell’igiene me par la pussè importanta. Se te set net te tegnet net. E se tucc fudessen nett saria nett el mond.” “L’ha parlà Zaratustra.” “ Cossa gh’entra quell lì?” “L’era vun ch’el saveva el fatto so e anca quell di alter. L’era vun che l’indovinava el futuro.” “ Ghe n’è ona caterva de Zaraqueilì, fann anca la pubblicità sui giornai.” “Già, fann i oroscopi, leggen i cart, i man,i fond del caffè.” “ Ecco, l’è tutta gent scritturada dai comun per laorà d’estaa in di giardin, sui spiagg, in di piazz. Fan part de quella categoria ciamada “artisti di strada”. Come quei che ai semafori, in mezz ai vialon, fann i mangiafuoco, i giocolieri, e poeu giren cont el cappel per tirà su a volt nient.” “Nient on para de ball. Vun de lor el m’ha dit che squas tutti i dì el tira su dai cent ai dusent euro, esentasse.”

“Orco, me metti anca mi a giugà in mezz a la strada.” “Bisògna savell fa’. Tra on semafor ross e vun verd. L’è no facil. E poeu ghe voeur de vess giovin.” “Basta truccass. On finto tatuagg, ona perucca, on costum de pajasc, on nas ross, ona bocca slargada che par la rid semper e te set a post. Mi proeuvi.” “ Incoeu che gh’è in gir nissun?” “ Eccolo il luogo comune. L’è minga vera. Hinn pu i estaa de ‘na volta quand sotta Ferragost i strad eren desert e i giornai pubblicaven foto che mostraven negozi sarà, postegg voeuj. Me ricordi che on ann sont andà col me Facis Montecarlo cjar a vedè “Le dannate vacanze di Gualtiero Tibiletti” fa’ dal Gino Bramieri al Manzoni. El dopodisnà de Ferragost, serom in ona vintena, mi e alter trii de la claque. El Ferragost de l’ann depoeu sont andà al Nuovo in doa rappresentaven on Gala de Operett cont el Nuto Navarrini come comic. Cald come quest’ann. E i Teater avert.” “ Beh, adess gh’è el Castello. Ne fann tanti de spettacol!” “ Sì. Ma in doa hinn andà a finì i compagnii di gialli che te faseven passà i serad cont la scaggia? Pensa che on ann hoo vist on giall faa dal Carlo Alighiero cont la Elena Cotta e la regia de Luca Ronconi, forsi a la soa prima direzion.” “ Te gh’et ona bela memoria!” “Quand se tratta de ricorda’ i ann passaa sont pront e viscor. Quand se tratta de tegnì a ment quel che hoo faa ier, busa.” “E a proverbi come te stet?” “Hinn minga facil de tegnì a ment. Per esempi quei sul temp? Come: chi ha temp no spetta temp.” “Chi tard arriva, mal aloggia” “Chi po’ speccià, po’ avè quel che no ‘l gh’ha.” “Cont el temp se giusta tuscoss.” “El cairoeu di ann el fa vegnì el cervell bus.” “Mi concludi cont ona poesia del Balestrer: El temp el pass e ‘l va de trott anch tropp – Ma quel di spass el marcia de galopp.” brivio.roberto@yahoo.iT