Scapùsc e alter paròll da tirà a man

Me scriv gent in suj so’ per rimproveramm perché parli de tanti robb ma tiri mai a man paròll milanes

Navigli

Navigli

Milano, 1 dicembre 2020 - Me scriv gent in suj so’ per rimproveramm perché parli de tanti robb ma tiri mai a man paròll milanes. E allora dedichi on articol a on quaj concètt che se dis all’osteria, tant per toccà on argoment elegant. Cominciom cont Scapusc. «Scapusc l’è come dì problèma/ e me par che in ‘sti dì ghe ne sia tanti./ Voeuri minga elencaj ma se appena appena/ te se guardet in gir te vedet quanti». E allora? Allora se fa finta de nient, se scavalchen e se passa avanti senza curass de risolvej, tant, te diset, «per mi hinn irrisòlvibil, ghe sarà ben quaivun che ghe mett man e co» e inscì la giornada la passa, ne riva on antra, el scapùsc el resta in doa l’è e magara ne fa’nass on alter e poeu on alter ancamò e se sa pù come vegnin foeura. Per quell che i noster vecc onoraven el detto «fa’ minga doman quell che te podet fa’ incoeu».

Fa’, dal verbo Fa’. Se po’ fa’ de tutt quand fa’ mal on quaicoss, ma ona veggia poesia popolar la indica ona strada noeuva: «La norma universal quand doeur el venter/ l’è de tra’ foeura el gas e minga tegnill denter/ sconfondend el pett cont on colpett de toss/ soffegand el rumor col sarà a forza l’uss/». Questa la va ben per tucc quej che usen l’espression «Quelli che» senza savè che l’è ona invenzion de Jacques Prèvert. «Quej che dopo fàa el broeud resignen l’oss/quej che de la polpa se impienissen el goss /quej che i pret disen ch’hinn fioeu del Signor/hinn no pover ciolla ma ciolla de scior.» E come se po’ desmentegass la parola Grattà? «Se sa che al mond quand ghe n’è besogna/ ognun l’ha de grattass la propria rogna/ e quant pù se n’ha pù se ne gratta/ senza danèe e cont voeuja la pignatta.» A proposit de voeuij: «quand vun el gh’ha pien el portafoeuj/ el fa minga fadiga a cavass di voeuij.» Questa l’è dedicada ai Navilj. «El Navilj grand ch’el riva dal Tesin/ da Turbigh, Biegrass a Porta Ticines/ el torna indrè per el navilj Paves./ In darsena el catta su l’Olona/ e quell che resta de la Martesana;/ ma dent quell’acqua torbida e malsana/ dej vecc osterii el parlà rintrona. Quand se dis Navilij, a l’è pales, se dis Milan cont i so’ milanes. E Ivan della Mea, milanes arios a proposit di Navilji el scriveva in ona canzon registrada da I Gufi: «Gh’è chi dis che le bella/ quest’acqua marscia/ ‘sto scarich pubblich/ de cess de ruera/ ma mi quand riva/ giò la sira/ me senti el stomich bell’e sarà.»