La menèstra la stufiss se l’è longa

"Francesca…” “Gregorio…” “L’altra sera cont la Carlucci me sont indormentà trii volt”

Roberto Brivio

Roberto Brivio

Milano, 25 ottobre 2020 - "Francesca…” “Gregorio…” “L’altra sera cont la Carlucci me sont indormentà trii volt”. “Te voeuret dì che la trasmission l’ha perdù de interess?” “Se l’ha minga anmò perdù, l’è drè a perdell”. “Ma perché, Gregorio? L’è costosa, l’è fastosa, l’è scenosa…” “Francesca, te inventet i vocaboli, adess? Cossa significa ‘scenosa’?” “Piena de scenografii. Con quij proiezion tridimensional te porten depertutt. L’è on bell vedè. Ma…” “Ma?” “ Ma a la fin l’è longa e noiosa.” “Perché, noiosa? Francesca” “Gregorio, l’è semper la stessa menèstra. Per tirà in long i e fan cuntà ‘cartolin’ de la lor vita. Tiren denter on quai dramma per creà interess. Litighen cont i giudes che quatter su cinq fann i gioppitt per divertì el pubblich che obbediss al direttor de scena. Se la durass on para d’or se faria nanca in temp a sbadiglià. Ma la comincia ai vott e mezza (20.30) e la tira a mezzanott e cinquanta minutt. Ghe de fass vegnì duu marroni...” “Se te le diset ti, Francesca!” “Eh,sì, Gregorio. Hinn tucc bravi, ma el meccanismo l’è vecc, come numm che le guardomm, perchè i giovin se ne sbatten de la danza, a van lor a ballà, in discoteca. Cucchen mej”.

“Ma gh’hinn i restrizion!” “Gregorio, ven giò da la pianta. I giovin, i e metten sotta i tacch, i restrizion.” “E allora? Francesca?” “E allora, tagliare, sacrificare, scorciare, per evitare di stufire. Gh’hinn minga i autor, che se stimen, che la metten giò dura?” “Mah! Se andemm a guardà anca la trasmission dell’Amadeus l’è semper compagna.” “Gregorio, la dura mezz’ora, te fet nanca in temp a ’ncorgess che l’è giamò finida. In questa de la Carlucci, a la terza ora, te sognet l’ora de la fin. ‘Sti ball hinn come el pas a deux. I pass varien no. Mostren tutt: mudand, fond s’cena, gamb, tatuagg, bamborin, e chi el fa el boogie, chi el tango, chi el valzer, el paso doble, ma se capissen no i temp.” “Orco, Francesca, pensavi no che te fodesset inscì esperta.” “Eh, quand s’eri giuina passavi da la Meridiana a la Birra Italia, dall’Arizona in via Cadamosto al Carminati in piazza del Domm.” “Ecco, Francesca, mi capissi no i giudes. Disen: bravo,t’è set fort e poeu te dann cinq.” “Perché sann nanca lor se dì, Gregorio.” “Certo che gh’ hinn insegnant eccezional. Se sbiotten che l’è on piasè. L’ann che ven me candidi, a la mia età l’è ‘na novità. Se vinci, vinci. Per mal che vaga me foo ona strapazzada cont la maestra.” “Gregorio!” “No, Francesca, hoo scherzà.” mail: brivio.roberto@yahoo.it