Quel vizi... de fermass mai

Ecco cossa hinn i veggett quand te ghe dett fiducia e slanz

Tino Scotti

Tino Scotti

Milano, 1 ottobre 2019 - Come squas tutti i dì sont andà a trovà al Vimodron (Istitut Geriatrich Redaelli) el me amis Giuseppe Paganini , nomm d’art Gerardo, per i amis Gerry, che l’è lì da on trii ann a fa’ el ripos de la veggèzza. Me par ch’el riposa pocch, però. Tra ginnastica, copà el temp liber , curass, levass su de bonora, ricev i visit di parent tra campanell che sonen in continuazion ‘sti ricoveri hinn semper pussèe dinamich. La truscia la diminuiss per lassà post a la cura. I vecc san hin pocch. Quei malaa cressen cont l’età. Se gh’è de fa’ on appunto l’è propri che hinn tropp misciaa. Second el parer de ona bonna percentual di resident ghe dovarissen vess repart cont tutti i san e repart cont tutti i malaa. A sentì i ospiti gh’è domà ona quai intemperanza dovuda al fatto che i infermèe hinn bombardà ogni minut da cjamad magara inutil e tanti volt reagissen come i “al lupo al lupo”, e a quell che cjama verament riven con calma . Ma in general se senten curaa, e i parent poden andà a trovaj a qualsessia ora del dì, da la mattina ai des e mezza fina a sera i vott. Disen anca che se mangia ben. Hoo da’ on’oggiada al menù, assisti ona quai volta al past del me amis, e vedi che gh’è varianza. Quand gh’era denter la Feldmann per curass i ‘varietà dell’età, la sentivi dì che gh’era minga de lamentas. GH’È ON VEGGETT de 92 ann, tutt orgolios de fass tutt senza aiut (el se lava, el se vestiss, el mangia, el se moeuv in carrozzina, el va a lett el se alza, el se fa’ la doccia).

El vorariss domà viaggià ma l’è minga possibil. Podaria fall cont ona badante che la fodess anca dottoressa e infermera, mamma e miè, sorella e compagn (mas’c) de ‘caccia’. Perché la testa la ghe gira anmò vers el lato A senza disdegnà el lato B, “ma di femminn, però” el dis. Gh’hoo fa sentì la mia canzon intitolada “Per quel vizi” cont la correzion suggerida dal Patruno quand fermand sul pussè bell on concert de Jazz tradizional nel vedemm entrà l’ha dit “Uei, Brivietti, adess che te n’hee compì 80 (giamò passaa da on ann) te devet cambià anca l’età de Giovanni detto il Coppi” el protagonist de la storia. Già. Mi adess inveci de cantà “per quel vizi che a ottant’ann el gh’ha de corregh a drè ai tosann” disi ‘novant’ann’, inscì hinn contenti tucc. Bisogna dì al so’ onor che Lino Patruno (84) a l’è de Crotone, ma el parla milanes come on milaneson anche se hinn pussèe de trent’ ann ch’el viv a Roma (ndr). Ogni volta che lassi Gerardo Paganini voo a fa’ ‘na vista in la gesetta attigua al teater nel sotterrani de la Ca’. L’è on sotterrani per moeud de dì perché el cortil denanz l’è on grand spazi che el va’ in salida fin al giardin, spazios e alberàa. I pensionant vegnen portà al Teater cont i ascenseur e poden vedè ona volta la settimana on film ( eren de primissima vision, ma mort el Paolo Belli che se ne occupava, fann i retrospettiv), ‘na volta ogni duu mes el teater e all’aperto el ball sotta a ona tensostruttura in doa poden sta’ senza ciappà tropp so’ in faccia. Gh’è anca on bar in doa fina ai dersett e mezza tucc i parent, degent e serpent (e ghe n’è, soratutt per l’eredità) sosten, giughen a cart, tegnen compagnia ai malaa, ai san e ai inscì inscì. IER, dalla gesa vegniva foeura on musica squas divina, de prima qualità. Entri e vedi ona veggetta in su la carrozzina che la sonava ona tastera ciamada “pianola” “strumentin” “piano elettronich” “organin”.

La faseva on pot pourri de canzonett a la manera del Luciano Sangiorgi, cont i man che andaven su e giò per la tastera a ona velocità da Tav, pardon da macchina che la corr all’autodromo de Monza (bisogna sta’ attent a parlà se de no riva on corteo “anti” a bloccà l’anziana pianista e a sarà la gesa). Vorevi andà a complimentass per la bravura ma l’era inscì concentrada che avaria rovinà tutt. Se mai dovessi fa’ vun di solit me spettacol (hoo collaborà al Vimodron per trent’ann e passa, come cantant, come cabarettista, in coppia cont Grazia Maria Raimondi, cont la Feldmann e la Sironi e el fisa Gamberini, hoo fa’ festa a vun di Brutos, al ghitarrista Billy D’Ardes, al batterista di Bisonti) la voraria in del cast. Propri come quella volta che hoo porta’ Meneghin al Manzoni, cont la Raimondi, Cecca, e hoo invidà el compositor de “Capinera”, ona canzon che cantavi al post de Franco Nebbia, per la Velia Mantegazza, i primm temp del Cabaret all’ Intra’s Derby Club (1961- I Gufi doveven ancamò formass), che la sceneggiava cont i so’ magatèll: “Capinera” de Raimondo/Bracchi. Raimondo el stava alla Casa di riposo Verdi. L’è rivà in taxi. L’era on gigant. Duu manasc che pareven nanca quei de on pianista. L’è sortì dai quint, l’ha ciappaa on applauso cont la standing ovescion, l’ha miss i mann sul piano cont on tocco fort e come el velù e l’ha taccà “Capinera”. Prima l’ha sonada lù conforma i arrangiament d’on temp (orchestra cont l’ intèr ritornell e poeu la vòs).

El cantant s’eri mi. Me sentivi on grand interprete. Ecco cossa hinn i veggett quand te ghe dett fiducia e slanz. Quanti robb me vegnen in ment del Paganini; l’abitava al 24 de via Lazzaro Palazzi, mi al 7. Partivom la mattina ai vott men des per andà a scola in piazza Fratelli Bandiera. Lu el gh’aveva el pass pussè long. El me superava a metà via Melz, propri davanti a ona costruzion Liberty in doa alternaven cinema e bòx. E adess l’è là a scalpità perché el voraria dass de fa’ anca cont i pocch forz che el gh’ha causa la mancanza de allenament. Mi le metti semper in di me progett. On dì o l’alter on quaivun el sarà approvà e allora panscia mia fass capanna, come se dis in gergo. Pensa ti. Vun el laora tutta la soa gioventù per dass ona immagin e el resta fotografà domà per on quaicoss che l’ha faa e che l’ha eternaa. Capanna i “oeuv”, Cesare Polacco per la “brillantina Linetti”, Tino Scotti per “Falqui basta la parola”, e ancamò “La pancia non c’è più”. Calindri e Viarisio per “Dura minga”, “Podi pu de vedegh no senza i occiai del Viganò”, “Si ma poi e Lancillotto ?” “Con quella bocca puoi dire ciò che vuoi”….. Che ripassada de gioventù.

brivio.roberto@yahoo