Premio Beretta, ghe sont anca mi

El Comun de Garda ricorda vun di so fioeu. E mi sont orgoglios

La locandina della seconda edizione del premio dedicato a Luciano Beretta

La locandina della seconda edizione del premio dedicato a Luciano Beretta

Milano, 15 luglio 2018 - L'ann passaa a la fin del mes de luj hann faa a Garda la prima edizion del Premio Beretta, per vess pussè precis, Luciano Beretta, che l’ha fa’ inscì tanto in la soa vita artistica de caregass d’on’importanza tal che el Comun de Garda el gh’ha intitolà ona via. Mett d’accordo destra, sinistra, centro, on po’ de destra denter la sinitra e on po’ de sinistra denter la destra e on centro fa’ con la destra, la sinistra, on po’ de destra sinistra e on po’ de sinistra destra, l’è minga facil. Quest le disi mi senza vess andàa guardà la composizion del governo de la città nominada. Se sa, on cabarettista attor e cantant, l’è semper portà a fa’ dell’umorismo. L’alter ier s’eri a la Rai per ona registrazion organizzada dall’Università Unimeier cont Vivisalute, minga quella della pubblicità che la dovaria vess cjamada “denti salute”, quella della Rettora (adess se dis inscì) Dea D’Aprile. L’era on intervista, senza intervistador, de quatter minutt e 30 che l’andarà in onda a settembre. Me sont presentà, me sont fa’ i domand del cas, me sont rispondù, e tracch 4 minut e 12 eren passàa. L’hoo vist sotta el monitor. Hoo desmiss de parlà de colp cont l’intonazion giusta. Dalla regia la vos del regista “bello ma mi spiace dobbiamo rifare” “perché?” hoo domandà “se l’era bell?!” “ sì, ma hai detto che scrivi su Il Giorno dal Febbraio del 1917!” sèntiti. E de colp la mia vos, che me pias mai, intant che la dis millenovecentodiciassette.

Pensi a la fin de la registrazion e disi al regista “Ho chiuso 18 secondi prima. Posso correggere, potete legare con l’immagine?” Facile el legament. Hann inquadrà ona locandina del spettacol che faroo el 25 November al Teater de Montichiari, e via a la battuda final “ mi fanno cenno dalla regia che hoo ditt 1917. Andemmm Brivio: duemiladiciassette. Te perdet colp su colp!” e gh’èmm miss ona pezza. Inscì come ‘sto esempi el voeur giustificà la confusion politica general. Comunque onore al Comun de Garda che l’ha trattà vun di so fioeu come se dev. Sont andà on dì’ a trovà a Garda el Beretta. Se conossevom da temp. Vorevi da lù on quajcoss, ona canzon, on’idea commercial che la me fasess vend dischi come quell de la via Gluck. “Sii, gh’hoo dit, son minga Celentano, ma se sa mai che la fortuna la me vegna adoss attravers ti e quell che te scrivet”. Luciano l’ha scritt de maledètta. Anca per i Legnanes del Musazzi: sketc e canzon. E peu, lu l’ha fa’ el Meneghin, e mi l’hoo faa per 14 ann insema a la Raimondi, Cecca. Quand l’era lu el personagg de Milan mi presentavi i Carneval in piazza. Gh’avevi l’incombenza de intrattegnì el pubblic in attesa dei carr, e in cima ai carr gh’era la carrozza di do’ personagg/mascher (chissà perché seguten a dì che hinn minga mascher perché porten no la maschera), la carrozza se fermava al palch, el Meneghin el vegniva giò cont la soa Cecca, e mi i e presentavi al pubblic che, parli de tanti ann fa’, minga semper el saveva cossa voeureven dì quii du figur in costumm. GHE LE FASEVI dì mi. Ghe fasevi cuntà che el Meneghin el cjamava strada davanti ai carrozz che i danaros de la domenega affittaven per fa’ on gir.

“Largo ch’el passa el scior Pistolati cont la soa sciora”. La domenega gh’era semper la nebbia: “Largo al Pistolati e alla soa reggiora Pistolatta”. L’esempi l’era cjar. Inscì l’ho faa cuntà al Mazzarella, al Magni, a lù e dopo tri alter Meneghin, la storia l’hoo cuntada mi. Mi so no se l’è per quell o per alter, fatto stà che quest’ann el me cjama prima Franco Visentin, el chansonnier de la rive gauche del Navili che insema a la Didi Martinaz e aMèdail l’ha formà “Gli Ombrelli”, ona vos genuina nel panorama del cabaret di ann ‘70. La base l’era on local al primm pian de via Pier de la Francesca cjamà Le Clochard, nomm che el podeva vess El Barbon, ma el proprietari voeureva nobilital in frances. “L’è minga la stessa roba?” hoo dit al titolar quand ghe sont andà (abitavi in Castelvetro, fasevi ona fadiga a girà l’angol!) “ Eh no” el me fa’ “ El barbon l’è on barbon” “E le clochard? “ inzighi per fa’ ‘na ridada. Risposta “ Le clochard l’è on clochard! On barbon raffinaa. El dovaria spussà de men” E siccome mi ai discors intellettual sbassi la crapa, hoo lassà perd. Ma ne la compagine del Premi Beretta l’intelletual el gh’è. L’è Paolo Denti. Duu liber ( Il Ragazzo della via Gluck e Luciano Beretta una vita sul palcoscenico della vita), ona vòs da radiofonia, on portament de artista, trascors de cantant. El Franco Visentin ona sera el me telefona per dimm che quest’ann el premi a la carriera (assegnà nel 2017 - l’è giust l’ann vera?Minga 1917!- al Visentin, ai Camaleonti e al Gianni Dall’aglio, el batterista storich de Celentano) le dann a Roberto Brivio, a mi. Si, senti giamò on quajvun che el dis “te parlet semper de ti?!”, ma che colpa ghe n’hoo se el premi le dann a mi, sabet 14, el dì de la presa de la Bastiglia, intant che la gent, in Francia, la balla per strada. Podarìssa ballà anca mi tant me senti ai temp de la presa. Presa? El termine me fa vegnì in ment quand mia nonna la tirava foeura dai saccocc la tabacchera, la diseva “vutu une prese?” te voeuret ona presa de tabacc da tirà su per el nas. I noster vecc tiraven minga de coca.Tiraven de tabac. Senza mett la striscia sul tavol, ma tiraven e subit dopo sternudiven.

E a proposit de sternud me vegn in ment quand al Liric hoo rappresentà la rivista “Piselli freschi”. Avevi cjamà on grand, Ricki Gianco, e serom in macchina e a sentì on disck de ona soa canzon che vorevi cantà propri al Liric. Serom raffreddà tucc e duu. E su no se gh’èmm sentì tra on sternud e l’alter. Fatto sta’ che la canzon l’hoo cantada cont on grand success. Piselli Freschi! La parodia de la manìa de tanti artist macj de fass fotografà biott totalment, senza protezion. Nanca la pussè sempi: la foeuja de figh. Recordi che hoo domandà al direttor de on settimanal che quej foto a eren el so’ pan, de famm on servizi, uei, inveci dell’articol el m’ha mandà la diffida de mostrà minga i foto pubblicàa sul so’ gossip. Mi ghe l’avevi nanca per la testa. Tutta ‘sta storia per dì che Ricky Gianco, autor, cantant e attor el ciappa anca lu el premi a la carriera. E pensà che quand el me editor de El Gran liber di parolasc e de Attenti al Gufo el m’ha domandà de fa ona ciosa (chiosa) al liber per dì cossa in la mia vita artistica (59 ann de palchscenich) hoo faa, mi hoo scritt on capitol intitolaa “Non ho…” Non ho realizzato…, Non ho organizzato…Non ho prodotto…Non ho diretto…Non ho interpretato…Non ho lavorato… Non ho lanciato…Non ho mai…ecc. ecc. Adess podi dì in ona riedizion del liber… Ho preso il Premio Luciano Beretta e ne vado fiero. Insema a mi gh’era el fantastich Ricky Gianco, e gh’era anca Mike Shepstone, el mitich batterista dei Rokes. E allora ringrazi el Comun de Garda, i amis che hoo citàa e Marco Attard che l’ha inventà ‘sto premi che man man che passen i ann el diventa semper pussè prestigios e desideràa. Perchè? Ma perché Luciano Beretta l’era unich.