Fa e disfàa per cambià propri nient

Se devi dì la verità sont stuff

Milano, 31 ottobre 2019 - Se devi dì la verità sont stuff. Stuff de vedè incensà da la pubblicità robb foeura dal mond domà per invidà la gent a comprà; stuff de vedè che i prezzi inveci de sbassass seguten a aumentà, stuff de legg in di giornal che el Governo de chi, el Governo de là, quest chi le on sacranon, l’è bon domà el me, el to’ el var nient, quell là el sbaglia, gh’hoo mi la panacea de la guaridora, de sistemà i robb, de nettà el sporch; e chi paga no i tass l’è on evasor, senza pensà che magari po’ minga pagai perché quii pocch danè ch’el gh’ha ghe serven per viv, per pagaà l’affit, la lus, el gas, la benzina, el mangià; senza cuntà che tutti ’sti robb hinn giamò pien de tass.”No, stupid” senti dì “hinn imposte”. Le so. Imposte. Che ti hann miss senza sentì el to’ parer. Imposte, da imposizion. I sindacaa se preparen a la batalia, come se avessen mai battajà. Se vun el dis ona roba giusta i alter se fann in quatter per dimostrà a la popolazion che l’è sbagliada. Poeu se metten d’accord e troeuven ona via de mezz. E numm tapin podem mai fa tapom perché tirom la lengua, gh’emm el fiaa cort, semm, come se dis, a la canna del gas. Ma lor fann minga i discussion, i riunion per beneficenza o per volontariato. Hann inventà i rimborsi spese, i getton de presenza, i viagg, la diaria, i benefitt, i divis, i vesti’ de rappresentanza e i noster scarp gh’hann la soeula sbusa a furia de camminà avanti e indrè in di corridor in attesa de ona risposta positiva o negativa che la sia. Quand te fett ona domanda, te gh’ett subit el diritto de trovà on quaivun che l’approva o la sbatt in del portaruff. A furia de avanti e indrè che bel divertimento se capiss pu nagott. El stival l’è semper in riparazion dal bagatt e gh’hoo paura che on bel dì el Signor se sveglia de travers, incazzaa, e le fa’ tirà pesciad . Gh’era ona commedia de Pier Benedetto Bertoli intilada “Bella Italia amate sponde” che la cuntava come l’Italia pocch a pocch la restass sommersa. Quand gestivi el Teater Ariberto l’avevi missa in cartellon, cont l’intenzion de attualizzalla, ma i “aventi diritto” me l’avevan proibì. Tant per dì che el tzunani politich l’era giamò sta’ ipotizzaa. Da chi? Ma da un umorista. Vun de cultura. Perché se sa, la cultura, la fa’ paura a tucc.