Dialett, ona integrazion total

Insegnà a tucc la lengua de ona città semper pussè bella e moderna

Lo stabilimento Innocenti all'Ortica

Lo stabilimento Innocenti all'Ortica

Milano, 5 agosto 2018 - Bona domenega a tutti i lettor di me articol. S’eri a drè a calculà cont ona ditta de indagin de mercaa che la laora per la Rai, quanta gent la compera Il Giorno e le legg. Numer di comprador el so’ no, ma i lettor a hinn stimà circa unmilionoeufcentmila circa. E squas tucc voeuren legg i me articol in milanes. Hoo stimà che podarian vess unmiliontresentmila. All’incirca i resident a Milan in base all’ultim censiment. E dal moment che i visitazion conten come el duu de picch mi voeuri fa’ s’cioppa’ on caso. Me metti a fa’ el rivoluzionari di dialett. Diventaroo el dittator del milanes. Tutti deven parlall. Anca la radio, anca la television. Prima inscì come el ven, tant per fa’ pratica, depoeu cont la grammatica a la man, infin tucc al Filologico e cont i so’professor a resentà i pagn in del Navili.

Faì nient se l’è lontan da la via Clerici, ma visin, in linea d’aria, gh’è el Tombon de San Marc. Dal moment che hinn a drè a decid de desquattal tanto var fa’ intant ‘na busa e cacciàgh denter el dialett, che tanti voeuren ciamà lengua ma che in fond l’è on dialett, al pari del roman, napoletan, puglies, calabres, sicilian, piemontes, veneto, marchigian, genoves, furlan… vint region, vint capoluoghi, dusent città important, mila sottcittà, domila sottsottcittà, votmila comun, ona marea de gent cont el vocabolari Milanes Italian e viceversa in man. E la parla milanes, e la vosa in milanes, e la cjama in Milanes i fioeu. E gh’e’ on’aria e on savor de nebbia. E la gent che la sussurra “Oh mia bella Madonnina” e lee, tutta dora e piscinina, la rispond semper in Milanes. L’è on sogn. Tornen a derbì i negozi Alemagna e Motta, e l’Alfa Romeo la se pianta anmò in città, e la Bianchi la torna a sistemass tra Porta Venezia e Lorett, e la Innocenti la va’al so’ post, all’Ortiga, e per i cortil gira el carret tirà da vun che el vosa “Scoinoni”, e numm tornomm fioeu e giogom a la lippa, a nascondes, al gir d’Italia sui marciapeè, col percors fa’ col gess che a la prima piovuda el va’ via, minga come quei scritt cretin di writter, sa Dio perché ghe dann importanza, che al novanta per cent voeuren dì nient e che rovinen i carrozz di tram, di autobus, i treni, i vagoon de la MM, la facciada di ca’, i monument e a volt anca quej nazional . Ricordi ona canzon popolar e la soa parodia “ se gh’hann de dì/ questi pittor/ che vann in gir / a imbràtta i mur/ mi voraria che per virtù/ se ciappen el pennel e s’el fichen in del…poli, poli, poli fa il pollino, qua qua qua qua fa’ l’occhetta, chicchirichì fa il galle-etto, e di noi che cosa sara’ ”

E nel sogn a oeucc avert, la città l’è netta, senza ona cacca de can, senza i pissad long i mur, senza gent che la dorma per terra, senza cartasc, avanz de mangià, sporch tirà foeura dall’interno di macchin e lassà giò in terra in di parchegg. Gh’hinn nanca sacchet de plastica indistruttibil che vaghen a seconda che tira el vent, bigliett de la metrò, contenitor de ruera voeuj e a fianc, in terra, de tutt, compres preservativ, garz, calzett e mudand vunc. Gh’hinn no i bidon giald per la raccolta di vestìi, bidon rott, spaccà per robà quel che gh’han miss denter, magari malandaa, giusta per desfesciass. Gh'hinn no vagabond in gir a domandà la carità cont el cartell “Ho fame” che se te ghe det on chilo de pan te riden in faccia e ‘l lassen in terra. E se te ghe diset de andà a mangià a la tazzinetta benefica, dai fraa de via Kramer, al Pane quotidiano, hinn bon de rispondet che la famm l’è on termine generico, atavico, e che gh’han mièe e fioeu che spetten cont la bocca averta come i passerott, el verme, che ghe porta el pader cacciador, formà de pasta, riz, verdura e moneda. Gh’hinn pù quei che voeuren danè per compera’ in contanti robba (fior, accendin, sigarett, erba, porno, oggiai, calzett, e alter) e cercà de rivendela in giornada. L’è on commercio che sotta la spinta del cartel “Ho fame” el gh’ha ona soa valenza.

Ne conossi on para, foeura de duu supermercaa, che passen trii mes all’ann in Africa con la famiglia. Hinn costrett ad andàa, come el m’ha ditt vun, ma vann minga in gommon, vann in aereo, e senza foeuj de via, perché ritornen regolarment sul post de vendita che nissun intrattanta l’ha occupaa. A dispètt di apparenz, guadagnen. E, semper nel sogn, gh’hinn pù i truffa. Quej che te venden La Fontana del Castell insemma a quella de Trevi, i quader de la Pinacoteca de Brera e perfina el Domm. L’HOO TIRAA a la longa ‘sto sogn. Ma che bell vedè la mia città netta de tutt. Pussè vìscora? Ma, so no. Milàn l’ha fa tanto e tanto ne fa, che la gh’ha no bisogn de aumentà. Magara de diminuì. I memori parlen semper di temp che riguarden la nostra gioentù, quand anca numm giravom senza settas giò (per dì che se davom de fa’). Gh’emm de imparà a viv senza rimpianti e sfruttà el moment. L’è el concett del film che insema a Guido Veronesi sont a drè a conclud. “ L’ultima Milàno”. L’è questa chi, che vivom fortunatamente ancamò, che l’è semper pussè bella e se la gent che la naviga (propri lee, la città) tutti i dì, anca fada de giangianes, la voeur vess milanesa, femmela diventà insegnand a tucc la lengua, el dialett milanes. L’è l’unich moeud de integrazion total