Diventà maester de barzellett

Premio Gino Bramieri incoeu al Teater de la Memoria

Aleardo Caliari

Aleardo Caliari

Milano, 4 novembre 2018 - BARZELLET E CRONACA. Duu argoment che poden viv insema. La cronaca de tucc i dì la po’ vess ‘na barzelletta continua, soratutt se te set minga d’accord con quel che fann in gir, cont quel che fa el Governo, con quel che la dis l’opposizion, cont i giornai, cont i critich, con la gent che la bettèga, che la sa no in doa andà, amministrador che gh’hann poca decision e quand ghe n’era vun che la gh’haveva, diseven che l’era decisionista. Disevi che la cronaca la po’ vess veduda come ‘na barzelletta, ma anca la barzelletta di volt la se volta (traduce) in cronaca, intanta che (mentre) tucc e duu poden formà on unich argoment. Foo on esempi e ghe metti anca i ridadd e applausi a comand come fann in television. Definizion de Politico: relativo all’arte del governo. Battuda barzelletta: Art? Me par che i governi la gh’àbbien missa da part!(ridad e applausi) Definizion de Politica:…che la riguarda l’oranizzazion de la vita pubblica. Battuda barzelletta: domà dover, pocch diritt che diventen dover (ridadd e applausi). Domanda: Cossa fan i partiti politici, cossa fann i candidà cont tanta volontà quand hinn diventà onorevol? Risposta barzelletta: Se adeguen, se adatten, se conformen (ridadd e applausi). Titol d’on liber: Il potere logora chi non ce l’ha (Andreotti). Risposta barzelletta: Ma chi ghe l’ha s’el tegn ben strett (ridad e applausi). Chi ghe l’ha el te iutta? Risposta: Chi ghe l’ha el mostra de aveghel no, te impieniss de promess, el fa’ finta de ‘scoltatt e quand te lassa andà cont on “vedremo” te podet anca respondighi …” levarsi un fil di fumo…” (applausi). Se te voeuret andà avanti legg i pagin 108-109 de “Attenti al Gufo” di Roberto Brivio ediz. Meravigli.

L’HOO FADA LONGA ma l’era per presentà mej l’iniziativa de Aleardo Caliari al so Teater de la Memoria in via Cucchiari (20 ann de attività continua). Ier e incoeu, domenega 4/November, ai sedes. El spettacol l’è intitolàa: “Bisogna saperle raccontare”. Cossa?! I Busii? I Aneddoti? I Stori de la nonna? I Memorii? No. I Barzellett. Le barzellette. Gh’era on programma su Canale 5, forsi l’era Rete quattro, forsi Italia 1, in somma dall’altra part de la barricada televisiva, quella part che l’è stada bona de contrastà la Rai che inveci de reagì cont la bontà di programm la s’è missa a fa’ ona concorrenza spietada cercand de imità i produzion novità e in realtà andeghee (obsolete) che vegniven foeura dalla Mediaset, ciamada inscì per quotalla in borsa. E da quel moment i programm hinn squas semper l’istèss per tucc e duu i coloss televisiv d’Italia cont la gionta de Sky, tucc trii all’inseguiment de la Pietra Verde che incoeu la par ona trasmission cont i Judes. Meno mal che gh’è Papa Francesco se de no anca la Messa la saria fatta come on quiz o come un X Factor.

EL CALIARI, l’è on combattent teatral. Mi ghe darìa La Legion d’Onore per via del fatto che finida ona battalia ne tacca on altra con el medemm ris’c de la prima, e depoeu, minga content, ne inventa ona terza, ona quarta, cercand de seguii tucc fina a che el finis al Pronto Soccorso. El dirigg el Teater de la Memoria. S’el ciappa ona quaj sovvenzion l’è inscì bassa che var nanca la pena mett insema tucc i document che voeuren.

QUEL CHE HOO MAI CAPÌ dell’ambient teatral che percepiss introiti, contributi, sovvenzion – certi teater sì, alter no, e la Memoria la fa part del no – perché l’è semper in perdita; ma soratutt perché se ne ricev 10 el dev rendicontà 20 o 30. L’è vera che fann in bandi e te disen che il richiedente la sovvenzione, il contributo, el dev mettigh de so’, come minimo pari cifra o el doppi, el triplo. Sont generich perché se po’ minga vess precis in ‘sto mond che de precision gh’hinn domà i scadenz di tass. Me vegn sui laber ona domanda. Perché te ricevet i danè semper tardi, quand te sett cont l’acqua a la gola? E perché te rivet a quel ponto? Poca pubblicità? La costa e te podet nanca investì tanto se te gh’et el teater piccol. I giornai parlen a fadiga? Inscì la maggior part di lettor sa’ no’ cossa succed nel teater de prosa, nel Cabaret, nell’Operetta. Se tucc ‘sti gener fussen trattà come l’Opera, come la Musica, come la Danza, sarìa festa. I teater se contenten de avegh tanti abbonà. Che ben vegnen. Ma per la compagnia l’è squas ‘na fregatura. Per fa’ i abbonament el cost del bigliett l’è bass. Anca a teater esaurii, certi volt, l’incass el basta no per quattà i spes.

CONOSSI TUCC i problèma dell’Aleardo che el sta’ in pè tirand foeura on’ idea via l’altra. Rassegna de autor che troeuven no possibilità de rappresentass, rassegna de ballet fada sul guss de nòs del so’ palchscenich, rassegna de cantant e de canzon d’Operetta, rassegna de Teater milanes, rassegna de chi o de là. Tutt per tegnì viv el so’ Teater. Per ier e incoeu el Caliari l’ha inventà ona rassegna de barzellett de tutti i tipi, de tutti i temp, cuntà da quatter o cinq protagonist del mond Teatral lù compres. E se sa che a volt, semper che le conten come dio comanda, propri tra el pubblich salta foeura on campioncin che de lì, passa là, che de là passa su che da su passa gio’ e che da giò torna lì.

GHE VOEUREVA on testimonial, possibilment vun che el gh’avess la nomea de Re di Barzellett. El salta foeura finalment Gino Bramieri. Alter che scola del Comico, Bramieri Gino l’era tutt. Come Walter Chiari, come Carlo Dapporto che el faseva ombra a Bob Hope. E poeu l’era temp che in teater se parlava no del Bramieri. Gh’ha pensa’ lu, l’Aleardo Caliari che, me par, el sia ancamò Meneghin. Carica che al Comun de Milan sembra vess fastidiosa. Tant l’è vera che quand riva el Carneval da’ importanza a tucc, paiasc, artist de strada, mangiafuoco, puttost che dà rilevanza al Meneghin e a la Cecca, i simbol de la Milan carnevalesca. A partì dal costum che el dev vess verd e invece l’è de tutt men che quel color. Quand l’hemm fa mi e la Raimondi, gh’era tutta ‘naltra attenzion. Ma semm chi per parlà del premio Gino Bramieri che come Platone, Socrate, Freud, Bergsomm, Flaiano, Campanile ( el dis el comunicato stampa) l’è diventà maester de barzellett. Gh’è la collaborazion de l’Accademia del Comico, Bob Cosenza, Dino Colombi, i Nuovi comici del Derby che el gh’è pu. E magara i barzellett del me liber (libro) che da quand l’è stà stampàa, hinn liber (libere) anzi, libero.it.

 

è arrivato su WhatsApp

Per ricevere le notizie selezionate dalla redazione in modo semplice e sicuro