Adess tucc hinn diventà coeugh

Protagonist del monet in Tv, anca tropp. Voeuren mettej anca sul tram

Ferrer Manuelli

Ferrer Manuelli

Milano, 18 dicembre 2018 - La gent contentass, anzi, l’è mai contenta. Te ghe dett la man la voeur el brasc, te ghe dett el brasc la voeur el corp, te ghe dett el corp la voeur la ment, te ghe dett tutt, te lassen li ‘me on ciula e cerchen on quaj alter de stortà. Disi quest a proposit de la television.

Se te derbet on giornal che el gh’ha i programm tipo “TV, te disi tutt”, te troeuvet ona sbalordada de emission: film, fiction, varietà, talk show, show, show case, no, quell lì l’è n’antra roba, politica, tribun, process, ricerca de personagg, presentazion de liber, de CD, de speggin (mostre) film, teater e personagg, me dispias dill, semper quej. Sarann anca important ma ti e vedet sul primm, sul second, sul terz de la Rai, e poeu Rai quatter, Rai cinq e ospiti in ona trasmission sportiva, poeu in voeuna cultural, voeuna de evasion, opinionist in di trasmission politic o de cinema; bastass minga vegnen a volta (compaiono) anca in la concorrenza. Attor, conduttor, giornalist de notizia, giornalist conduttor, giornalist presentator  El mestèe del giornalismo ver e proppi l’è in mann ai donn. I e manden a fa’ j inviaa, intervist, in guerra, in pas, in sommossa, in corteo. I ommen inveci fann i conduttor di programm de rivista.

Ona rivista di tipo noeuv, disen: la cicciarada sentà giò su do’ poltronn, la vosada del numer ch’el ven dopo e on ballett. Chi l’è no giornalista el fann diventà. E segutand in dell’ elenco gh’èmm i registi, i coreografi, i autor, i sart, i truccador ( stan pù in quinta, diventen protagonista, part del spettacol). E per conclud la lista, i opinionist. Ghe n’è de tutti i qualità. Tutta gent a la qual el conduttor ghe domanda on’opinion che solitament gh’haa mingaa. E allora giò on ballett costos, spettacolar, cont on personagg internazional per aumentà el scèr. Ona bella bossada (lite), quatter parolasc, magari ona slèppa (sberla) e la trasmissione la va su nel gradiment. Senza cuntà dell’opinionist sportiv. El se troeuva in tutti i programm, important e men important. L’è on bauscia, arrogant, fanatich, bòrios. El sa tutt lu, el parla de verticalizzazion, de diametralizzazion, de balonizzazion. El denigra la squadra che l’è minga del coeur, el se sent comprimari, primari. El parla cont plècch (sussiego), el sfoggia competenza per fass cred scienzià del calcio e del sport in gener. Lù el po’ dì, fa, voltà, pontificà. El varda la partida e el primm comment l’è: “ l’è on 4-2-2. La riguarda e el fa’: adess le on 5-4-2. E poeu el tira in longh (si dilunga) in la critica. “perché vedi, se invece di fare il 2-4-6 faceva un 2-2-2, il gioco diventava un 4-3-3 che portava al …Noo!” E intant che el ciciara la soa squadra la ciappa on gol. “Nooo! Ma che cretino. Doveva mettere un 1.10. Semplice. E non prendeva il gol.”

Se on quaivun el fa’ osservà che ona volta quel 1.10 el se ciamava ‘catenaccio’, l’è bon de ciappàs anca dell’ignorant. In di television privaa de seconda categoria, pardon de prima in la seconda, i commentator e opinionist le fann per volontariato. Ma ghe tegnen. La visibilità cunta per tucc. Al Bar poeu, quell sotta a ca’, se senten professor. Se parlen cont vun che el va no in di trasmission ma che el voeur dì la soa, le metten a tasè. L’è ona specie de consorteria, de circolo chiuso. Entragh l’è difficil. Me ricordi ai temp del teater de villa Clerici a Niguarda, vun di me soci l’aveva domandà de podè entrà come ospite in ona trasmission de A3 sul calcio. Gh’hann dit de sì. L’è lì, depoeu ses ann, che l’aspetta ancamò la ciamada. Ma da on po’ de temp a questa part, in television Rai nazional, Canal 5 e satelliti, anca canal sportiv, imperversen in coeugh. Gh’è minga ona trasmission che la gh’abbia no el so’ moment de cusina. Anca el gran varietà. Ghe voreva pocch a metteghi denter in Attila a la prima de la Scala. Bastava mostrà quell che faseven ona volta in di camerin de drè ad ogni palch: mangiaven, ciulaven, se liberaven. L’opera? L’era on optional coi cantant, el ballet, l’orchestra, i scèn, i costumm, el trucch.

I coeugh hinn diventà i ver protagonist del moment, con i alliev, massimo quindes, tucc spaventàa a subì i angherie di ‘sti espert de cusinna. Se senten vòs che voeuren mettej anca sul tram e in metro’. Te je vedet? Cottoletta alla vintitri(23), pasta alla besciamelle al sedes (16), Risott giald al duu(2), ecc. Attenti però ai orari. Perché el risott el gh’ha i so’ esigenz. A spettà, el ris, el diventa longh e immangiabil. Per mandall giò te devet fall saltà intant che salten i tram. Quej che se indispettissen pussèe hinn i donn. Gh’era ona sciora l’alter dì a la fermata del vun (1) in piazza Cadorna che la diseva cont indignazion “ L’è ‘na vergogna. Te mettet pocch per rivà in metrò e quand te ciappet el tram perché la mètro la ghe riva no, te spettet ona vita.” El duu l’è semper in ritard. Stamattina m’ha telefonà el me amis Guido Veronesi, regista insema a mi del docufilm L’Ultima Milano. L’era in piazza Negrelli a ciappà el duu, tant per vess obbedient all’Atm che la sparapanza de dà la preferenza ai mezz pubblic per evità el traffic (senza pensà che sti mezzi “hinn” in mezz al traffic) e poeu invece de aumentà el numer la tegn i carrozz in rimessa inscì che invece de 8 minut l’una cont l’altra, come dis el cartell, ne riva voeuna ogni mezz’ora ( e ti te spettet al frecc d’inverno e al cald d’estaa) “e incoeu spetti da 40’ minutt e de tram gh’è nanca l’ombra” “ Ghe sarà on quaj intòpp, on scapusc, on topicch” el dis on visin intant che el sbatt i pè per fa’ andà via i rampegant che tenten de traformall in alber a tutt vantagg di “verd”. Ecco ch’el riva. A la grazia!” “ Si, a la grazia del…nonno. Le ved no el cartell? Gh’è scritt : Fuori Servizio.” “ Magara el tram l’era in ritard per on guast!” El duu el fa’ el gir de la piazza, senza fermass, nanca per spand acqua, e el torna indrè sui so’ roeud (passi). Guido el scatta ‘na fotografia. Me telefona e el me cunta tutt. Poeu el conclud “Intant che el spariva nel traffic m’è sembrava che el posterior se atteggias a ona ridada de scherno”.

 

 

è arrivato su WhatsApp

Per ricevere le notizie selezionate dalla redazione in modo semplice e sicuro