E tucc i fest i e porta via

Il primo quotidiano che parla in dialetto. Ogni settimana lo sguardo affilato in decenni di satira di Roberto Brivio illuminerà angoli della Grande Milano di oggi

6 gennaio, Epifania

6 gennaio, Epifania

Milano, 8 gennaio 2019 -

Ogni settimana lo sguardo di Roberto Brivio affilato in decenni di satira, esercitata come attore, scrittore e chansonnier, illuminerà angoli della Grande Milano di oggi: i suoi vizi, le sue virtù e soprattutto la sua gente, da raccontare con irriverenza e tenerezza, come sa fare lui. E in lingua madre: il dialetto milanese.

Ricevi ona lettera incoeu cont on rimprovero. “Perché t’è minga fa’ on articol su la Befana? Te gh’heet nient de dì su ‘sta pòra dona immortalada brutta?” voo avanti mi perchè’ l’argoment el var la pèna de vess trattaa stant che la porta anca lee i calzett pien, senza tanti moviment de Renn, senza slitta, domà cont ona sempi scoa che la vola ‘me ‘na saetta, ma soratutt senza tanti letterin da impienì i Post Italian orienta’ a fa de tutt, tant che se van avanti inscì compilerann anca i fattur elettronich a on compens minim per iuttà quii pocchtenenti che poden minga permettes el lusso de on commercialista o l’intervent de on Caf, che depoeu ona certa cifra te manda nell’ offizi interno in doa per fa’ i scrittur la parcella de pagà l’è quella de on commercialista, appunto. Respondi subit anca se gh’avevi in ment de trattà alter argoment. Avaria anca parlà de Lee. Ma ne parlen giamò tanti cont i vedrinn preparà a vend anca i maneghin truccaa da veggia bacucca, cont el fazzolett in testa, el nason, i cavej a la Maga Magò, i scarpasc e l’immancabil ramazza, trasformada second quell che venden anca in scooter, in aspirapolver, in scoa elettrica, in razzo. La Gesa la festeggia no la Befana ma l’arriv de I Re Magi a la capanna de la nascita. Chissà perché la tradizion che l’ha ingaggià el Bambin Gesù a portà i doni, prima ancamò del pagan Babbo Natale, l’ha minga approfittà de i ReMagi, giamò portator de doni, a portaj come ultima mossa anca ai fioeu. Hann dovù inventà la Befana che pussè pagana de lee gh’è nissun. Almen cont l’alber i cattoreligios fan anca el Presepi. Ma lee la vola, la va giò per i camin che hinn nanca pù polverent, la riva in cà minga nera de carisna (fuliggine), ma come ona barbona profumada, la tacca i calzett al fogoraa… oh signor hinn ‘na rarità, a la sponda di lett… poltrone sofà i e fa’ senza sponda, al mur… se po’ taccà nient perché hinn in carton gess,…sotta l’alber, su on divano, sul tavol, a la spallera de ona cadrega (sedia), per terra, sull’assa del vater, ai pomell di port, se gh’hinn… insomma i e tacca.

E i Re Magi? Van in procession. Cont el frecc de Gennar se forma on corteo da piazza del Domm per via Torino, el riva fina a la gesa de San Lorenz, in la piazza di famos Colonn, el se ferma per ona funzion e poeu drizz fina a S. Eustorg in doa se troeuven i reliqui che hinn anca a San Bartolomeo de Brughee (Brugherio) e in alter paes. La lettera la dis che hann fa’ ona sosta a Grandate. Minga “i tre re venuti dall’Oriente” la dis ‘na canzon “per adorar Gesù”, i reliqui. Eren compagnà dal Corteo Imperiale, al seguit de Giovanna Sforza che la viaggiava per andà dall’Imperator Massimiliano I. E par che el se sia fermà anca el Barbarossa cont i reliqui robà a Milan. Certo che di viagg n’hann faa i Re Magi! E gh’eren domà i cammèll. De Tav se ne parla domila ann depoeu. Me sont faa duu o trii domand. Come faseven a passà inscì svelt che par on film, da on paes all’alter che se ti e guardet su ona cartina dell’epoca, gh’avevan la lor bella distanza? E quand el Signor el predicava ai missòlt de gent (folle) come podeva fass sentì de tucc (l’era lì el primm miracol minga quel de l’acqua nel vin) senza “service” (insema de apparecc fonich e elettrich)? Studios de l’argoment hinn restà impressionà a ‘sta considerazion. On para hann affermà che i post in doa predicava eren acustich. L’era in tour per montagne, collinn, praa, podeven sentill in cent, ma mila, cinqmila… Mi e la Raimondi, in del noster piccol semm andà vestii de Meneghin e Cecca per on po’ de ann de fila a ‘sti procession. L’andava nissun di noster predecessor. Tropp frecc. Già a Carneval su la carrozza gh’era de fass vegnì la bronchite se te andavet minga ben covert per fidass del sol de Febrar, figuremes el 6 de Genar, cont la merla in agguato. Procession finida, Messa in la gran Gesa. Post in prima fila cont i autorità. Predica che la finiva pu. Procession interna, fina a tornà foeura davanti a persònn che spettaven in pè per sentì i discors dell’officialità, col microfono.

Ma a sant Eustorg, la dis ‘nantra lettera, gh’è ona stella in cima al campanil, anonima, minga illuminada la sera. Gh’è scritt che a Mosca sul campanil del Cremlino gh’è ona stella rossa illuminada, a Parigi in su la tour Eiffel gh’è on faro ch’el manda la soa lus. “E Milan cosa l’aspetta a illuminà la stella de Sant Eustorg? L’è l’unich campanil de la città che ghe l’ha in su la cuspide.” La lettera firmada Bianchi Peppo1947, me l’ha mandada Giovanni Bortolin del Caffè Letterario Lionardo’s Corner - Gogol Ostello, de via Chieti, 1. ‘dess podi no ma ghe faroo on articol perché el gh’ha ‘n attività culturale che la intriga. Ma su no se el Peppo47 el conoss lo scioglilingua adattaa al campanil cont la stella. Tel chi. “Sul campanin de Sant’Eustorg/ghe sta ona calcatrappola/cont cent trii calcatrappolitt/ Calca pussee la calcatrappola/ che tucc i cent trii calcatrappolitt.” Hoo cercà material su la Befana, ma in milanes hoo trovà pocch e nient. Nanca nel me “El gran liber di parolasc” ediz. Meravigli. E si che pussee parolascia de Befana, per i donn, gh’è nient. Tant che la mattina del ses Gennar risponden no al telefono perché pensen che on quaivun, magara on amis appena el sent dì “pronto” da ona donna el disa “Tanti augùri Befana!” o “Befanascia” a seconda de la stima ch’el gh’ha. Ma el termin Befana el po’ vess anca usaa come adescament. “ Ven chi de mi, oh Befanell, che te foo vedè i stell! “ “I to’stell sann pocch de bon/ me pias minga el to’ pajon” “ven de mi bella scimbietta, femm on gir…” “ Cont la Lambretta?”“No, gh’hoo pronta la ses’cent” “Lassa perd. Femm on bel nient” “Ten ben stretta la sottana/ Te set propri ona Befana” “ Si ma cont la testa a post. Va a ca’ toa, grass de rost!” brivio.roberto@yahoo.i

è arrivato su WhatsApp

Per ricevere le notizie selezionate dalla redazione in modo semplice e sicuro