Anno 1873: la nostra citaa la se deslarga

Migration

Fabio Wolf

Marta Marangoni

Per el nost Milan quest’ann 2023 l’on ann de rincorrenze minga de rid e in cittaa ferven “i preparativi”. Se celebra el centcinquantenari de la mort del Lisander Manzoni, e de quell parleremm a temp debit,

ma la gh’è anca on’altra robba minga de men. In del 1873 la nostra cittaa la diventa davvera ona metropoli, la se deslarga al de là de le “mura spagnole” e la se toeu i inscìdett Corpi Santi. Se sa no de segur perchè se ciamaven inscì, quajvun el dis

perchè i Tognitt in del 1782 voeureven minga i foppon denter la cittaa; e i Corpi Santi sont “fuochi fatui”.

Eren on anell tutt intorna pien de orti, de gesi e de foppon. L’era de lì che la se riforniva Milan de verdura e de tuttcoss. Ogni porta de Milan la governava on sester del territori circular e tutt quel che se menava denter el doveva pagà el dazzi. Gh’eren i gesi de Monluè e de Santa Maria della Fontana e i

foppon de San Gregori, indove incoeu la gh’è la via Boscovich, e quel de Porta Garibaldi, indove la gh’è Piazza Lagosta. E poeu in Porta Romana in la via Crema e tanti alter. El riva Napoleon e el Comun di Corpi Santi el diventa part de la cittaa. Ma poeu tornen i tognitt e s’ciao, besogna spettà el

1873 perchè Milan el se ingrandissa de pussè de sessantamilla noeuv milanes.

E l’è anca el centenari de la annession di borgh de la periferia che incoeu a hinn quartieri Affori, Bovisa, Niguarda… ma questa l’è on’altra storia de cuntà.

è arrivato su WhatsApp

Per ricevere le notizie selezionate dalla redazione in modo semplice e sicuro