Piscinin e cattiv, tel chi el Pc

l computer, robot imperfett, l’è diventà padron de la nostra vita

Isaac Asimov scrittore e biochimico di origini russe poi naturalizzato statunitense

Isaac Asimov scrittore e biochimico di origini russe poi naturalizzato statunitense

Milano, 15 febbraio 2018 - Se gh'è 'na roba che la te fa incassà l’è el computer. Ma pussè de lu (e ghe do ona personalità come s’el fudess on uman) me fan incassà i espert che te disen che l’è domà ona macchina e che el fa quel che te voeuret ti o che te ghe fet fa. Complicada eh, la disposizion di verbi!? Mi sostegni invece che el cosiddetto PC (piscinin e cattiv) el te ciappa per i fondell e sont on scior a usà el termine fondell. L’è vera, a l’è ona macchina, ma la ragiona, la te prevegn, la te forniss dati, la gh’ha ona memoria che ti te se la scordet, appunto, la raggiong a la velòce i notizi incorporà, sembra che la gh’àbbia on deposit pari a ona cà de cinquanta pian, invece l’è ona scheda lunga ona spanna e mezza, circa, e larga men de ona, cont on spessor de mezz centimetro, pièna de tutt. Se te ghe penset te voset al miracol. On miracol che spess e volentera el te ciappa per el…fondell, me ripeti. Se te scrivet spedii el te stà minga adrè e i letter di parol se sormonten. Esempi: parola diventa porala o prolaa oppur praloa e a volt lorapa. I numer: 121617 diventen 216711, i vocal se impasten, i righ se sposten, e certi volt i tast se scombussolen: te schiscet la k e ven foeura la g, te schiscet el + e ven foeura on vott , se sa mai come mett ona dieresi o el segn ^ , el va mai a finì de sora a ona lettera. Esempi: o^ o’ ben ^I.  E poeu ad on certo ponto la scrittura la se blocca, la pagina la spariss, spariss la connession e ven foeura quella scritta che me fa vegnì el fotton: “ahimè non sei collegato con Internet”. E te devet tornà indrè, rifà tutt perché el basta no avègh salvà (e sfidi el pussè espèrt a fall ògni riga) ma te devet fall in ona manera special che minga tutti le sann, e in word perché se te salvet in HTML te troeuvet pù quell che te credet de avé salvà. Sont stà cjar? Adess salvi e depoeu seguti a parlà. Ecco, speri de avé cliccaa giust. Da adess parli a mèzza vos perché se el me sent (el computer) permalos ‘me l’è el me blocca tutt, per vendicass. Attenti a minga insultall, a dagh del cretin, del pirla, del fioeu de p…, del malarbètt. El te se rivolta. L’è bon anca de rispondet. Mi, a volt, de poeu on insult del gener, me troeuvi che el se smorza de colp. El va a ner per famm ricomincià con tutt cancellà. On alter esempi? Clicchèe sul Start, e poeu su Impostazioni e depoeu ancamo’ su Stampanti e Fax per controllà perché la toa stampante la stampa nient (bell gioeugh de paroll). Vegnen foeura trii disegn. Te schiscet quell che el gh’ha visin ona virgolina tipo < voltada (ghe l’hoo no in su la tastera). Se evidenzia ona schermada cont ona scritta in alt e pussè sotta “Stampante documento visualizza” cont la lista de trii o quatter document che blocchen la stampa. Schiscia su Stampante e te vegn foeura ona serie de comand e la scritta “Elimina tutti i documenti”. Te la schiscet e i document van via tutti men el primm. Te se incasset, te ripetet l’operazion ma la scritta la resta semper lì a bloccà ogni tipo de stampada. Allora te smorzet el PC e te le riaccendet subit. La scritta la va’ via, la stampant la te stampa quell che te avevet comandà prima e peu la se blocca e ven foeura el ross sotta code, black foto e paper. E la carta la gh’è. Hoo faa ‘sta descrizion precisa perché so che tanti, ma tanti, se troeuven in difficoltà come mi. Tanti ma tanti tiren madonn. Tanti ma tanti vorarissen sbatt giò da la finestra computer, stampant, toner e cavo de collegament. Tanti ma tanti picchen rabbios el ratt (mause) su la gomma (mi n’hoo spaccàa ona donzena e do volt hoo cambià la tastera dai cines perché l’hoo sfondada cont ona manada rabbiosa).  Quaivun el me dirà che sont matt de portà via. El po’ vess. Ma chi m’ha insemenì l’è lu, el computer. Stii attenti. El scior Asimov l’ha scritt i regol che dovarissen vess la Bibbia per i robot. Chissà se ‘sti regol a hinn sta voltà anca in arabo, o in giappones, o in indian. Fatto sta che me par che i robot del computer considerà innocui, idest (cioè) che fann minga mal, ghe daghen minga tanto a trà. Ecco i regol, ciamà “leggi della robotica”: Prima Legg: “Un robot non può recar danno a un essere umano né può permettere che a causa del proprio mancato intervento un essere umano riceva danno”. (On robot el po’ minga portà dann a on uman e nanca el po’ permett che a causa del so’ intervent mancà on uman el riceva dann). Seconda legg: “Un robot deve obbedire agli ordini impartiti dagli esseri umani purché tali ordini non contravvengano alla prima legge”.(On robot l’ha da ubbidì ai ordin che ghe dann i uman a condizion che ‘sti ordin se metten minga contra la prima legg). Terza legg: “Un robot deve proteggere la propria esistenza purché questo non contrasti con la prima e la seconda legge”. (On robot el dev protegg la soa esistenza basta che el vaga minga in contrast cont la prima e la seconda legg). El computer, robot imperfett, invece l’è diventà padron de la toa vita. Senza de lu, e parli anca del telefonin che… lassem perd, te se moeuvet minga, o pocch, o insicur. El cellular l’è la coverta de Linus. Ma tutt inflazionaa dai Banner, da la Pubblicità che la te entra sui paroll, con violenza, e insema a lee (la tratti come ona persona) a gh’hinn i barzellett mandà per uots ap. Adess l’è on po’ de temp che i solit dottor de Boston te manden messagg relativ ai to’ misur intim. Ghe n’era voeuna l’alter dì che la diseva “estensibilità fina a meter vun e settantacinq!”, on altra che se presentava come la panacea erotica e la diseva ciara che te diventavet on stallon, on altra ancamò (ma questa l’era de Huston) l’affermava senza possibilità de dubbi che te podevet dimagrì de 5 Kili in ona settimana, de trii in on weekend, de 15 in on mes. E sotta te specificaven quanti l’aveven comprada in quii minutt dedicaa a la lettura garibaldina. El pover Giuseppe el gh’entra nient. Ma se dis inscì per via del fatto che la posta la te riva senza permess de spedizion. Per mi firmà per la privacy l’è ona ciollada. E de poeu te scriven i affermazion del benessere che han provà alcuni client masc o femminn. Peccaa che gh’hoo pù l’età per certi robb ma me piasaria provà. Sont sicur che podi diventà on anoressic a la ricerca dell’ormai pubblic sexi shop o misterios centro de benessere in doa te fann la Tuina. Su no se l’è. Se on quaivun l’ha provada ch’el me scriva. Sont curios. 

brivio.roberto @yahoo.it

è arrivato su WhatsApp

Per ricevere le notizie selezionate dalla redazione in modo semplice e sicuro