Paret a specc, plafon curaa e ... microfono mal sortìi el matrimoni perd la poesia

Rito civil, in Comun, a Palazzo Reale. Manca el pathos

Una rituale foto di gruppo di sessanta anni fa

Una rituale foto di gruppo di sessanta anni fa

On amis del me fioeu Fabrizio, Romeo Santamaria, vun ch'el fa' i borsett de lusso in ona traversa de via Turin, dopo sett ann de frequentazion in la stessa ca', invece de entrà in crisi, l'ha vorsù sposass cont la soa Valentina. Matrimoni civil, in Comun, Palazzo Reale. Uei, el m'ha invidà insema a la mia miè. Mattina ai vundes e mezza cerimonia cont el scambi de anell, Si, Si, bacio, benedizion della consigliera cont la fassa de travers al corp, la coccarda, e via de corsa perché foeura gh'era giamò la gent per el terz de la mattinada. El primm colp l'emm provà nel cortil del palass. Circa dusent personn distribuì in quatter fil cont davanti impiegà del Comun a fann passà duu per volta. Hoo domandà a l'ultima coppia de la fila de destra : “Matrimonio Santamaria ” “No, Caravaggio” “Com'è l'è minga giamò sposà “ hoo fa' come battuda. M'hann guardà, s'hinn guardà e peu in silenzi han fà el gest che voeur dì “va a dà via…”.

Hoo scavalcà tucc e sont entrà cont la Grazia Maria Raimondi in la sala antistante quella della cerimonia. Gh'era sulla paret de destra on specc alt 2m e largh 80 cm, circa, cont ona cornis dorada, leggerment inclinaa in alt. L'incaricada a ricev la gent l'ha sbarrà la porta de la sala principal. “ De chi se passa no” “cossa gh'è de là ” ho domandà “el Piave ”. “No” la me rispond seria “la sala dove avvengono i matrimoni” e peu ancamò “ non appena parte la musica entrano gli sposi” la guardi e disi “Come per i matrimoni in Gesa” la me guarda e la fa, semper cont serietà professional “No, questi sono civili”. Capivi no se la faseva del cabaret perché la m'aveva reconossu oppur se l'era senza la corda umoristica. “Ecco” la seguta “ è partita, gli sposi possono entrare con il loro seguito”. Hoo sentì on vers che el doveva vess l'inizi de la Marcia de Mendelsson e peu basta. La Consigliera con la fassa e la coccarda l'era de drè al tavol, i duu sposin sentà giò su on para de cadregh cont al fianc i testimoni, la tacca a parlà a on microfono mal sortìi. On rimbomb, on eco, on gracidà che se capiva nient de quel che la diseva riguardo ai articol del codice. Semm andà avanti a fa' finta de sentì, compres i testimoni che doveven capì cjar i do' Si. Possibil, disevi a la Raimondi, che in ona sala minga de sbatt via, cont i paret a specc, el plafon curaa, l'arredament quasi elegant e per fondal on arazzo cont ricamada ona bella scena, possibil che ghe sia nissun a dì che l'impiant el faseva schivi Già l'atmosfera l'era on poo spartana, già de foeura gh'era on casin perché in fila s'eren mis anca student casciaroni. Ghe voeur pòcch a fà important el sposalizzi.

Quand gh'è stà el me (1999 dopo 28 ann de convivenza e trii fioeu ch'hann faa de testimoni), a la Villa Comunal davanti ai giardin pubblic, gh'era tanta atmosfera che m'è vegnuda la commozion. Certo che Villa Palestro l'era mej, cont quel giardin in doa se podeva faa i fotografii, anca se l'era inverno, anca se gh'era la nebbia. Pareven tucc matrimoni de autor. Rappresentazion per fa mantegni' el ricordo de ona giornada indimenticabil, magari spettada tanto temp. Vivom giamò in ona città in corsa che la fadiga a mantegnì la soa identità, in doa se consuma tutt a Tav, in doa se cred che l'amicizia la sia domà la stretta de man in gesa quand el pret el dis “scambiatevi un gesto di pace”, o che la convivialità la nassa in on pranzo de trii or. El matrimoni, che el god giamò de poca considerazion, el g'ha bisogn de pathos, de musica tradizional, anca se registrada, de ripetizion de gest, semper quej, ma desideraa da ona vita e soratutt de fa' capì i paroll che i officiant, pret o incaricàa dal sindich, a disen.

Peu al pranzo se faa de tutt: balzellett tra ona portada all'altra, evviva gli sposi da on tavol all'alter, dicorso discorso in coro. Chi ghe mett pussè danèe el scrittura on'orchestra per fa' ballà, on cantastori per cantala su, on cabarettista per cuntala giò. Mi disi semper, se sont ciamà, on para del barzellet, e canti 'sta bosinada: “Era di Maggio una bella mattina/ quando sposai una bella bambina/ una bambina dagli occhi celesti/ oh che bei modi, oh che bei gesti/ E quando fummo soli nella stanzetta/ si tolse il busto, i guanti, e la veletta - …. Si tolse il busto si tolse i guanti/ lei era piatta di dietro e davanti/ma quel che mi fece perdere i sensi/ fu quando la vidi togliersi i denti/ I suoi capelli biondi lei si toglieva/e sopra il divano poi li gettava/… La gh'ha la rogna la gh'ha la tegna/ e in sulla panscia on po' de gramegna/ se gh'ho de div me car giovinott/ mi l'era mej se andavi al casott/ E adess che l'hoo sposada devo tenerla/mi sembra di tenere la vacca in stallaaa.” Graditissima dalla sposa che la seguta a fa' de no cont la testa, per di' che lee l'è minga inscì. Peu veoren tucc vess protagonist e cerchen el microfono per cuntà su balzellett vecc come el cucco. (ma quanti ann el gh'ha 'sto cucco portà semper a paragon).

Questa volta, depeu ave' fa on po' de chilometri perché semm andà a mangià a Fara Gera D'Adda, ho scopert che la Valentina, sposina da nanca do or, l'era giamò nonna de do' tosett. E allora hoo cuntà a la comitiva la famosa storia che 'l m'ha regalà Carlo Rizzo, la spalla de Macario, quand hoo trà in pè ona compagnia de Operett. Ve foo la traduzion in milanes. “ Mi hoo sposà ona vedova. Ul me pà, ancamò giovin, l'ha sposaa la tosa de questa vedova. Mia figlia acquisida, per quèst. 'Sta tosa, andada in sposa a me pader l'è diventada me mader, e mi la devi ciamà mamma. Ma ul me pà sposand la me tosa (figlia), l'è diventà el me fioeu, e el me dev ciamà papà. Peu lor, hann avu on fioeu. 'Sto fioeu visto che l'è fioeu de me pader a l'è me fradel, però dato che l'è fieou de la me tosa l'è me nevod. Ecco che mi sont el me nonno”. brivio.roberto@yahoo.it

è arrivato su WhatsApp

Per ricevere le notizie selezionate dalla redazione in modo semplice e sicuro