Dal Musazzi al Provasio I Legnanes, el Palio e ona cavagna de ricordi

Dai teater pien de fumm a la festa de la contrada Fiori

Vittorio Gassman che sul palco del Lirico ha portato tanti capolavori del Bardo

Vittorio Gassman che sul palco del Lirico ha portato tanti capolavori del Bardo

Milano, 12 ottobre 2017 - L’è chi a duu pass da Milan, des Km per gamba e te set arrivàa. 60.000 abitant, circa. I abitant se ciamen legnanes proppi come i Legnanes che hinn de Legnan. I Legnanes, sta mitica compagnia che l’ha debuttàa a Milan al Teater Odeon, adess Multisala che la gh’ha el stess nomm: Odeon. La prima sera che j u vist, parli della vegia compagnia, quella del Musazzi, Balocco sont finìi sotta la poltroncina stravacandom adoss tutt el portacenere. Allora sia al cinema che a teatro se podeva fumà. Dopo ona mezzora la sala l’era on altoforno e quand rivava l’intervall tucc se alzaven per respirà on poo d’aria netta nel foaié, in doa la gent la fumava istess e l’alto forno el se spostava propri lì. Che brutt viv che l’era. El disturbava anca. Ona sera, s’eri andà a vedè l’Amleto de Gassman al Liric, teater pien, avevi trovà post alla terzultima fila della Galleria. Se vedeva ben ma lontan. Riva el moment del monologo “essere o non essere” che nella mia traduzion el sona “Vess o vess minga”, Vittorio Gassman l’è al centro della scèna, sentà giò su on mass de polistirolo garzàa color gris. L’attor el taca a dì cont la sua vos misc’iada de nas e de polmon central, cont la cassa de risonanza in gola: “Essere o non…”el fa nanca a temp a finil che sul palchett de sinistra, propri nel canton, on tizio el se accend la sigaretta con lo zip. Nel silenzi total l’è sembrà on petardo, ona fusilada, con la fiammella, quella che serviva ai austriaci per ciappà la mira sui noster fant al di là del Piave, che la sconvolgeva i effett de lus. El Gasmann l’ha vardà vers el disturbador senza coscienza né tatto, l’ha dit nient, ma nel silenzi della sala se sentì on vers fa cont bocca serada come l’attor el fudess on ventriloquo: “stronzo”. Peccàa che a quei temp gh’eren no i pistoleri del dì d’incoeu altrimenti gh’avarissom la registrazion.

Allora disevi de Legnan e di Legnanes, ma voeurevi ciamà in causa quej de adess Provasio, Dalceri e Campisi, formidabil, e cont lor gh’è anca el Parini, fieou de on alter Parini che l’era on Legnanes anca lù. Bravi eccellenti e nemici. Sì, perché el Parini Danilo, dentista professionista (l’è quel che me curà i dentèr e quand podi no vegnì a Legnan da Brugherio, j e spedissi via fax) l’è quel vampiro dell’ultim spettacol pader del noeuv Capitano de la contrada Fiori. M’ha invidaa a ona festa de la Contrada per fagh on spettacol. Mi. on poo intimorìi hoo accettaa e adess saroo là saber sera. Pubblichi anca la locandina perché la sarà tutta ona roba de ridd ma intellettualment. Prima l’andarà in scena el me amis Ercole con i Amis de l’osteria: Tabacco Bruciato e Pianofisa. Saroo accompagnàa dal solit Sergio Ferrari all’accordèon, faremm ona gran mangiada e dai cont i canzon, i battud, i considerazion su questa vita. Dato che il Palio el sarà fàa a Magg, forsi andaremm avanti a cantà fina a quand la corsa la sarà pronta de partì e peu nell’intervall tra la prima e la seconda e depeu tra la seconda e la bella per la proclamazion del vincitor. Insomma canteremm a la vittoria (se spera) de la contrada. Ghe sarà anca Grazia Maria Raimondi la mia regiora, partner, cont nomm in ditta, e mia sorella Maria, ex annunciatrice Rai Tv, spettatris d’eccezion. Peccàa per Liliana Feldman che l’è tornada sul lac Maggior dopo on periodo de riabilitazion a Milan, se no la saria vegnuda anca lèe malgrado i so’ 92 ann portàa a la grande. A proposit, quand l’han dimessa s’hinn desmentegà de tiragh via el “passepartout” che fan de solit per i flebo e alter robb. I so do tosann (se fa perf dì), Antonella e Renata, hann ciamà la guardia medica per leval e trovand che la roba l’era minga giusta l’han fàa notà cont ona mail a la dottoressa che la curava. La risposta l’è stada, senza ona riga de scusa, che la podeva minga seguì tutt el personal. Onnipotenza de la sanità! No, minga onnipotenza, se de nò l’avarian dimèssa senza. Mah, el mond l’è domà ona arroganza continova. E i vecc che ghe fan part hinn minga semper trattàa cont affabilità, modestia, umiltà. Hoo miss tutti e trii i sinonimi perché me sembren important.

 

E foo ona considerazion general. Gh’hemm vorsù slongà la vita de tucc? Semm content de avegh visin per pussè temp i noster genitor? E allora perché dagh minga la possibilità de viv ben, ovunque. Anca psicologicament, anca per el temp liber, anca per la cordialità, cont el rispett che se meriten. E certi volt hinn anca i fioeu (figli) a mancà, a ciappaj sott gamba, a stuffiss se gh’han ona quaj intemperanza. Ma lassemela lì. Anca perché sui giornaj se leggen di robb da fa’ vegnì la pell d’oca. E a proposit de pell d’oca el noto scrittor Andrea G. Pinketts l’ha tentàa de falla vegnì a on sac de gent giuina, de mezza età e de età complètta a la presentazion de on liber su la paùra, quasi on catalogo, in doa el mostrava anca di quader che raffiguraven el terror, l’orror. Ghe n’era vun, la pittrice la se ciama Alexia Solazzo, che el m’ha colpì per la soa veridicità riguardo i donn. Invece de raffigurà pugnal, pistol, metodi de assassinament, gh’era ona corona de donn che guardaven voeuna che la partoriva on fioeu e cercaven de mandal denter anziché tirall foeura, quasi a negàgh la possibilità de fàa mal ona volta nassù. El spiegava Pinketts che el progett l’era ona innovazion. Lu l’aveva si scritt i stori del cosiddetto programma, ma se fermaven a trii quart. L’ultim quart el podeva vess inventàa dal lettor che se el voleva conoss come l’avaress scritt l’Andrea Pinketts el doveva spettà la prossima mostra tra on ann. On’idea pinkettstianan che la me par ona geniada.

Si, in editoria hann fàa de tutt: on liber che a scompoll el cambia el sens de la storia, on liber cont i paroll de mett insema come vess in tipografia, liber che comincen dall’ultima pagina, ma ’sta idea de spettà on ann per savè la fin de ona composizion, a meno che ghe sia on quaivun che la completta, me intriga e come mi anca tanti che l’altra sera a Le Trottoir, Porta Ticines, vun di duu casej dell’ex dazio, ai lati de la Porta Trionfal che la dà su San Gottard, hann presenziàa a la dotta presentazion de Andrea Pinketts, el scrittor di noir, conferenzier, attor. L’ha fàa anca quell. Al Teater Ariberto, gestion Società del Teatro della Musica e del Cinema. Mi fasevi el regista e avevi ciamà Arnoldo Foa per la part del conduttor de Pericle principe di Tiro de William Shakespeare. L’era impegnàa. Grazia Maria Raimondi, che la me faseva de aiuto alla regia la me dis “perché te proeuvet no cont Pinketts!” Uei, l’hoo ciamàa, l’è vegnù, l’ha vorsu nient, e m’ha fàa on success che quasi quasi la gent la vegniva domà per lu. El reinterpretava Shakespeare, lu el dis “migliorandolo”, commentànd i quader in scena e al post de spiegà quell che el sarìa succedù, come l’era nel test original, el faseva la critica ai temp, ai personagg e agli intrigh dell’epoca. L’Università, facoltà di lettere, a Teater tra la meraviglia del pubblic che el se trovava in mezz a ona lezion sceneggiada. Quand ona persona l’ha sa quell che dis, come dill e pronunciall ciar a vos forta, la vinc semper. El de vess genuin, ver, come el Pinketts. I frequentador de Le Trottoir cont in man bevand e mangià de l’ Ora Felice (happy our) hinn stàa in silenzi squass on ora a sentì l’Andrea, l’ Alexia e Tizio Caio e Sempronio tra i quai ghe s’eri anca mi insema a la Raimondi. Sont restà de sass quand, come final del me intervent, giustificaa hoo dit “Chi volta el cu a Milan volta el cu al pan”, e hoo constatà che hann ridù tucc per convenienza ed educazion, senza capilla. Quand l’hoo spiegada, applausi. Per benedì ‘sto giornal e la mia pagina concludi cont: “I glossari tant definizion ne dan/ma quand a se dis danèe se dis Milan/el sann propi tucc, anca i ratt de granee/ che quand a se dis Milan se dis danèe!”

 

è arrivato su WhatsApp

Per ricevere le notizie selezionate dalla redazione in modo semplice e sicuro